,
15/11/2019
Art urbà

Cyrano a la ciutat

3 d’octubre de 2018. Cyrano de Bergerac, vestit amb barret, capa i espasa, es troba a la sala d’espera de la consulta d’un cirurgià d’estètica. El doctor du una bata blanca i botes blaves.  

Doctor: Endavant distingit Cyrano. Ja podeu entrar. (Cyrano entra a la consulta) Seieu, si us plau.

Cyrano: Gràcies honorable doctor. (Cyrano seu) Aquesta cadira és d’una comoditat espectacular. Hom podria fer tota la seva vida sobre aquestes quatre potes. Badar, escriure, tallar-se les ungles. (Cyrano es recolza) Quina capacitat que té aquest respatller d’abraçar l’esquena. Crec que aquí assegut seria capaç de treure l’espasa i lluitar contra cinquanta homes. Sens dubte combatria ben descansat...

Doctor: Cyrano, me n’alegro que us trobeu còmode, però heu vingut des de tan lluny a la ciutat i a la meva consulta només per honrar aquesta cadira? 

Cyrano: Disculpeu doctor que no voldria fer-vos perdre el temps. La vida a la ciutat és un autèntic rellotge. He vingut per un altre tema. 

Doctor: vos direu. 

Cyrano: (Cyrano mou el cap i fa una ullada a tota la sala) Oi que estem vos i jo sols? Que ningú no ens sentirà pas? 

Doctor: no us preocupeu que ningú no escoltarà les vostres paraules. Només jo i les meves dues oïdes. 

Cyrano: (Cyrano s’apropa al doctor mostrant-li la cara) Doctor, mireu el meu nas. És odiós. Contempleu la llargada, l’amplada, els bonys. Guaiteu quin perfil. Aquest nas arriba sempre als llocs un quart d’hora abans que jo! És cert que puc olorar la primavera al mes de febrer. I cert és també que puc endevinar, en una simple aspiració, quin plat s’està cuinant tres cases més enllà. I li agraeixo a la natura que m’hagi dotat amb tanta quantitat d’oxigen que m’entra per aquests dos enormes forats….però ai doctor...aquest nas és la meva profunda tristor. Mireu-me bé, què puc esperar jo de l’amor amb aquesta horrible protuberància?

Doctor: és per amor llavors que esteu aquí? 

Cyrano: existeix algun altre motiu humà? 

Doctor: a qui estimeu? Si m’ho podeu dir.

Cyrano:  A la més bella! A una rosa mullada quan acaba de ploure! A Roxana, una nimfa angelical! Però ella gairebé no em mira. A qui li agrada veure l’horror fet nas? Ella desitja un altre home a qui l’univers l’ha dotat de l’equilibri de la bellesa!

Doctor: M’esteu volent dir que us voleu operar? 

Cyrano: Sí, doctor. Utilitzeu el bisturí més potent! Si cal una destral ben afilada i feu d’aquest nas tan sols un sospir d’os i carn. 

Doctor: Cyrano, és una intervenció complicada. No us vull convèncer de res, però  jo que us conec, sé que vos guardeu en aquest nas un sac de saviesa i de paraules. Sabeu que us convertireu en un altre? Que podria ser que oblideu els verbs i els adjectius més justos? 

Cyrano: que n´és un adjectiu al costat d’una carícia de Roxana. ¿Cal parlar en l’amor? Quants adverbis hi ha en una abraçada? En un petó quants mots hi caben? 

Doctor: (El doctor s’aixeca i s’acosta a Cyrano. Inspecciona el nas i delimita amb rotulador blau certes zones de la cara)

Cyrano: Opereu-me doctor. Traieu-me l’eloqüència que em mata i regaleu-me el do de la  bellesa. Deixem el talent per Moliere i a mi doneu-me el plaer de caminar observant l’ombra del meu nas sobre els murs. Feu un bon acte i salveu el meu cor esculpint un nas suau i fi com una fulla! Tanmateix, és tan senzill!, només cal entrar al quiròfan i canviar la ploma per miralls. Els versos per cartílags tendres. La inspiració per un frontis delicat. I quan ja tot estigui fet, passejaré amb el cap ben alt per Bergerac. I tots els que ara riuen de mi per aquest nas de bufó, plens d’enveja, cridaran: oh és ell! És Cyrano! Cyrano, l’operat! 

I en una nit d’estiu de lluna plena arribarà el miracle. Roxana primer m’acariciarà el llavis i després, lentament, em besarà. I mai més escriuré, begut i perdut, cap poema trist de matinada.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Elena Asensio (Barcelona, 1981) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgrau en Producció i Gestió Cultural. La seva vocació ha estat el món de la comunicació. S'hi dedica des de fa més de 15 anys. Primer en agències de publicitat i actualment en l'àmbit públic. Ha participat com a guionista i locutora de diferents programes de ràdio (El Prat Ràdio) i en la creació de diverses propostes escenogràfiques. 

25/02/2018
Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos.
27/11/2017
Ella baixava el passeig de Gràcia. Era un d’aquells dies en que ja notava que l’estiu s’acabava i que en breu hauria d’estendre una pila de mitjons i comprar fruita de nit, tot i ser les set de la tarda.
16/10/2017
He sentit a dir que estem enmig d’una revolució de la que encara en sabem ben poc.
26/09/2017
Una de les millors coses que m’han passat aquest estiu és veure la pel·lícula Estiu 1993, de Carla Simón. Aquest film hauria d’aparèixer en totes les llistes de les cent coses que cal fer a la vida abans de morir.
02/05/2017
Tot apuntava que seria un d’aquells matins mandrosos per sortir a passejar lentament pel barri de Gràcia esquivant algun turista cansat d’arrossegar les maletes. Va pensar que faria un cafè al sol i que llegiria el diari amb calma.
28/03/2017
El món d’en Gabri deu pesar uns 250 grams. Se l’ha fet ell tot solet, amb les seves pròpies mans, buscant la idea del que som, del què ens preguntem que som i del què podríem arribar a ser.