,
07/02/2017
Música

CUL-TU-RA

Sí, jo vaig veure la gala dels Goya. I no, ni la criticaré ni parlaré de cinema, parlaré de cultura. Cada any quan arriben aquestes dates, comencen les crítiques a actors i directors per, suposadament, viure de subvencions i de fer uns treballs de dubtosa qualitat; és a dir, es critica a creadors de cultura. No vull enredar-me en pressupostos, però és obligatori dir que, a Espanya i a Catalunya, el pressupost destinat a cultura és ben baix. Una misèria si el comparem amb la gran majoria de països europeus, com França o Alemanya. Encara així, tots i, recalco, tots els treballs que es realitzen són magnífics, i són magnífics pel simple fet que estan creant cultura.

El que jo no puc arribar a entendre és que hi hagi gent que critiqui el cinema i, per tant l'art, i per tant els artistes. Diuen que som humans perquè podem raonar, no, això és el que ens han volgut fer creure, som humans perquè tenim sentiments, i els expressem mitjançant l'art, és a dir, creant cultura. M'és indiferent de quina manera, música, cinema, poesia, literatura, pintura, teatre, escultura, esport... Art, senyores i senyors. I encara m'és més indiferent si és de manera professional o amateur, l'art no entén de classes. Això i no cap altra cosa hauria de preocupar-nos, la poca vida que li queda a l'art, si no ens preocupem de cuidar-lo. Tenim l'obligació, tots nosaltres, d'aconseguir que la cultura estigui al capdavant de qualsevol discurs polític o social. Repeteixo, això ens fa humans, i humans que estimen la cultura són humans que estimen el món i a la seva gent.

Més cultura és més felicitat i millor educació. Més cultura sempre és més.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sempre he pensat que hem de treure temps d'allà on sigui per fer feliços als altres. Per això vaig estudiar comunicació, per a intentar, mitjançant la paraula, fer més amè tot aquest camí que és la vida. Lleidatà i de casa. No puc viure sense música i sense saber que està passant al món. Per cert, em dic José Manuel, encara que a tothom li agrada dir-me Pepe. Si em llegeixes, millor a la nit i amb un bon cafè.

14/08/2017
Aquest matí m'han tret el queixal del seny. Sincerament, no és una bona manera de començar el dia. Però alguna cosa em diu que tot anirà bé, no fa tanta calor, i es respira a l'ambient un bon rotllo difícil d'explicar.
27/07/2017
Fa calor, som a l'estiu. A més, està núvol i això provoca una xafogor difícil de suportar. Lleida, la nostra estimada ciutat que només entén de temperatures extremes.
22/05/2017
Personalment considero que si hi ha dos tipus de música que toquen l'ànima són el Blues i el Soul. Són com una mena de pessigolleig que recorre tot el cos, i que no et poden deixar indiferent.
05/05/2017
Primer de tot demanar perdó per aquesta llarga absència del Cafè de mitjanit, la vida dóna moltes voltes i a vegades involuntària o potser inconscientment, pares algunes coses.
15/02/2017
Si preguntéssim arreu del món quina és, o ha sigut, la millor banda de Rock de la història, probablement, la guanyadora seria Led Zeppelin. Per desgràcia, als que ens agrada aquest tipus de música, ja no els podrem arribar a veure mai en directe.
07/02/2017
Sí, jo vaig veure la gala dels Goya. I no, ni la criticaré ni parlaré de cinema, parlaré de cultura.
13/01/2017
Si fa uns quants dies parlava de la falta de música Rock a la meva ciutat, i em vaig trobar amb el Calling Rock Fest, ara em trobo amb l'arribada del grup del Maresme (Barcelona) Imperial Jade al Cafè del Teatre.