,
27/07/2017
Música
El Vince (esquerra) i el Guille (dreta) durant l'entrevista

KOERS: "No tenim sostre"

Fa calor, som a l'estiu. A més, està núvol i això provoca una xafogor difícil de suportar. Lleida, la nostra estimada ciutat que només entén de temperatures extremes. Però per poder combatre la calor no hi ha res millor que prendre alguna cosa ben fresca a algun lloc acollidor. I així o hem fet, avui hem quedat al Gran Records, lloc clau pels amants de la música, amb KOERS, un dels grups més coneguts i amb més èxit de la nostra ciutat actualment.

Ells són vuit, però avui ens acompanyen el Guille, i el Vince, guitarrista i teclista de la banda respectivament.

Ens demanem alguna cosa per beure i deixo la meva gravadora al mig.

- Pels que no us coneixen. Què és KOERS?

Vince: Principalment som un grup de reggae i a més un grup d'amics. Som gent de diferents llocs, com el Guille que és d'Uruguai, el Kelly (cantant) o el Kelvin (bateria) que són de Nigèria, o la resta que som catalans; existeix una diversitat dins del grup que vol transmetre un missatge d'unitat dins de la diversitat.

- Què vol dir KOERS?

Guille: Pel nom volíem trobar una paraula amb orígens tribals, d'orígens a Sud-àfrica o Guinea. No existeix una traducció literal, vol dir ritme, avançar.

- Quan es va formar KOERS, per què vau optar per fer reggae?

Guille: Tot va començar l'octubre de 2014. El Kelly em va trucar i em va dir que tenia un baixista, un bateria i un pianista i que havien de tocar tres cançons a un acte solidari. Vaig dir que sí i llavors vam quedar a l'església evangèlica d'en Kelly i el Kelvin i vam començar a tocar. Directament ens van sortir versions de reggae. La primera que vam fer va ser “Walking on the moon” de The Police i a partir d'allí ja no vam parar. Ens va sortir d'una manera més intrínseca que buscada.

- Quines són les vostres influències i referències?

Vince: Òbviament cadascú té les seves. Està Bob Marley que és el mestre. A mi per exemple, que ja feia reggae abans d'estar amb KOERS, sempre m'han agradat artistes com Tiken Jah Fakoly i grups que fessin reggae roots bàsicament. En definitiva, cada integrant del grup té les seves referències però sempre intentem crear alguna cosa barrejant-les totes.

Guille: De fet, tant ell (Vince), com jo, tenim gustos musicals una mica diferents als del grup. A nosaltres ens agrada molt la música tribal amb didjeridú i percussió, i això crec que es nota en algunes cançons.

Vince: A més el rap, el funk o el soul també són estils que ens influencien bastant.

- Llavors, etiquetar-vos com a solament un grup de reggae es queda curt no?

Guille: No, no crec que aquesta sigui la millor manera de fer-ho. Som un grup roots, fem coses que ens surten de dins. Coses amb moviments clàssics.

- Quin és el missatge que voleu transmetre?

Vince: Crec que no existeix un missatge principal. Jo, des d'un començament sempre he pensat que el missatge de KOERS és el de que la música pot transformar el món. Però tal com han anat passant les coses, crec que el missatge també podria ser que sí que es pot. Que si creus en el que fas, pots aconseguir-ho.

Guille: Aquí a Lleida la gent ens coneix, i generalment els hi agradem. Per què els hi agradem? Doncs perquè la gent es veu reflectida amb la nostra actitud, l'actitud de rebel·lia, motivació i orgull propi.

- Abans d'entrar en matèria sobre el nou disc, parleu-me una mica de les live sessions que pengeu a YouTube. Com van sorgir?

Guille: Les live sessions van sorgir perquè un dia el Kelly i jo vam decidir que una manera d'ensenyar un costat més natural nostre era gravar acústics. A més, fins que no traguéssim més material, aquesta podia ser una bona forma de donar-lis coses a la gent, perquè el nostre temps és el temps de la gent que ens escolta. Així que vam decidir gravar acústics de cançons que ens agraden i passar-los al reggae.

Vince: També s'ha de dir que a la gent li agrada molt escoltar cançons conegudes amb un altre estil. Transformar-les és una de les parts més divertides de fer les live sessions.

Guille: Tot i que a vegades tenim por d'empitjorar-les.

- Ara sí, parleu-me del nou disc. Per què es diu “Unbroken”? Ho vau decidir entre tots?

Guille: Sí, el nom el vam decidir entre tots al local. Però abans del nom vam voler treballar el concepte del disc pel que fa a missatge i cançons. Volíem que es veiés al disc el nostre interior, com som realment nosaltres per dins. A “Unbroken” hi ha cançons de tot tipus, hi ha cançons roots, de reggae modern, amb més rap, etc. En definitiva hi ha més del que som. I «Unbroken», el nom, representa la idea de que no ens trenquem, de que tots som un; pretén ser una mostra de caràcter.

Vince: La veritat és que al grup han passat coses com per arribar a plantejar-se deixar-ho, però al final sempre hem sabut continuar i això també reforça el missatge del nou disc. Som indestructibles. Volem demostrar que això funcionarà i que aquest és el nostre moment.

- Què trobem de nou en aquest disc?

Vince: Crec que es notaran més les diferents influències que hi ha dins del grup. A més també s'hi podrà trobar un reggae més nostre, més modern. A “Unbroken” hi haurà cançons amb més desafiament i també hi haurà més cançons amb català. De les 12 que tindrà, quatre seran en català.

- El disc el presenteu el 22 de novembre a la sala El Molino de Barcelona. Heu escollit vosaltres el lloc?

Guille: No, el lloc el va escollir el nostre mànager. En un principi es va arribar a parlar de presentar-lo a Apolo, però sent sincers, ara mateix encara no som ningú. A més una sala com El Molino, tot i que és una mica més petita, és una sala molt reconeguda a Barcelona i amb molta trajectòria. Creiem que té una essència que també és la nostra.

- Heu gravat el vostre primer disc, esteu amb una discogràfica, és com si de sobte passéssiu de nens a homes. Què se sent, més por que il·lusió o al revés?

Vince: La veritat és que quan veus el que estem aconseguint, et motives molt, però quan veus fins a on hem d'arribar, sí que pot fer una mica de por. Aquest és un repte molt gran i hem de treballar molt. La gent a aquest nivell són grans professionals i nosaltres hem d'estar a l'altura.

Guille: Crec que la por i la il·lusió hi són per parts iguals. No crec que la por sigui dolenta. A vegades hi ha membres del grup que no se senten preparats, és complicat a nivell personal. Però al final hem d'anar tots a una i som conscients que si falla un, fallem tots.

- Tal com està la indústria musical actualment creieu que és una bona idea treure un CD?

Vince: Sí que és cert que actualment hi ha molta cultura de no fer CDs, sinó de treure singles. Els treuen a plataformes digitals i van publicant cançons per separat cada cert temps.L'important és que la música i les cançons es fan. Que el format sigui diferent, no ens importa, nosaltres ens adaptarem i si hem de fer un disc, el farem, i si hem de treure singles, també. El que està clar és que nosaltres la música no l'abandonarem.

- Ara mateix sou un dels grups més coneguts a Lleida, això us ha arribat a afectar personalment?

Guille: A escala personal, noto bastant el suport de la gent. A vegades si surto a la nit, la gent em saluda, o inclús m'ha arribat a passar que estant jo assegut a algun lloc, a la taula del costat estiguin parlant de nosaltres.

Però per altra banda, sent sincer, hi ha moments que no saps com actuar. Et preguntes a tu mateix què has de dir, perquè encara que no ho vulguem, també som una mena de portaveu del grup, i si pel que sigui contestem malament, potser no repercuteix amb tu, sinó que repercuteix al grup. O potser també que pensin que ets un cregut, quan simplement tens un mal dia.

Vince: Nosaltres som KOERS quan som a dalt de l'escenari, quan baixem cadascú té la seva vida. Tot i que això no és una cosa que ens faci perdre la son.

- Quants cops us han dit allò de: Ja viviu d'això?

Guille: És el primer que ens pregunten molts cops. O inclús hi ha gent que ens tracta de manera diferent pel simple fet d'estar amb un grup conegut. Això, a cadascú de manera diferent, li arriba a afectar emocionalment.

Vince: A casa això sí que ho sofreixo bastant, perquè la meva família continua pensant que això és un passatemps per a mi. I en realitat no són conscients que jo a vegades també ho passo molt malament, perquè s'ha de treballar molt i fer molts sacrificis. Sí que és cert que ara mateix no podem viure del grup, però tal com s'estan projectant les coses, tenim l'oportunitat de canviar això i ho hem d'aprofitar.

- De tot el temps que porteu amb KOERS, amb què us quedeu?

Guille: Si m'hagués de quedar amb alguna cosa, seria amb els moments en què a l'escenari tot va bé i tots riem i ballem. I sobretot quan veiem que la gent s'ho està passant igual o millor que nosaltres. Aquesta és la millor sensació que he tingut mai.

Vince: Doncs jo em quedo amb la facilitat que té el grup per solucionar els problemes. Al lleó (logotip del grup) el tenim com si fos Déu (tot i que sabem que som nosaltres). Treballem per ell i creiem en ell. Si hi ha algun problema, el lleó sempre és allí per fer-nos escollir el camí correcte per no deixar d'avançar.

- Quin és el vostre sostre?

Guille: Jo crec que no tenim sostre, no tenim límit, i si el tinguéssim, no vull veure'l. Tot el que fem està sortint bé, i dintre d'un temps si continuem amb aquest nivell de treball i constància jo ens veig vivint d'això. No vull cap altra cosa.

Vince: Jo tinc l'esperança de poder viure per poder viatjar a l'espai.

- Amb qui us agradaria col·laborar/compartir escenari?

Guille: Òbviament amb els meus ídols. Però el que verdaderament m'agradaria és compartir escenari, quan KOERS ja sigui una banda gran, amb un grup que acabi de començar. Com fem ara nosaltres.

Vince: A mi m'agradaria compartir escenari amb artistes, que per molt grans que siguin, encara continuïn sent persones normals. De fet el meu ideal de compartir escenari, no seria damunt de l'escenari, sinó al backstage, compartint moments amb persones properes.

- Digueu-me només un artista favorit

Vince: Bob Dylan

Guille: Guns N' Roses

- I finalment, un lloc on us agradaria tocar.

Vince i Guille: Al festival Summerjam.  

Tanco la gravadora i continuem parlant una bona estona més. La veritat és que ja ni ens recordem de la calor. Hem passat una molt bona estona i ha sigut tot un plaer poder entrevistar-los.
Des d'aquí només desitjar-los molta sort en aquesta nova i important etapa i poder tornar a veure'ns en un futur no gaire llunyà.
I finalment recordeu, salut i música de valent!

>Podeu escoltar el seu primer single "Fins al final" aquí.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sempre he pensat que hem de treure temps d'allà on sigui per fer feliços als altres. Per això vaig estudiar comunicació, per a intentar, mitjançant la paraula, fer més amè tot aquest camí que és la vida. Lleidatà i de casa. No puc viure sense música i sense saber que està passant al món. Per cert, em dic José Manuel, encara que a tothom li agrada dir-me Pepe. Si em llegeixes, millor a la nit i amb un bon cafè.

07/04/2018
Aurora & The Betrayers es un grupo que desde que nació hace ya casi 5 años lleva escapando de las etiquetas como alma que lleva al diablo.
04/04/2018
Julián Maeso y Corizonas llenaron de buena música la sala Salamandra de l'Hospitalet en el penúltimo fin de semana del Let's Festival.
31/03/2018
Sembla que vivim dies complicats, com si una tela negra ens tapes l'ànim i fes que aquesta primavera que acaba de començar, sigui encara freda com el cru hivern.
02/03/2018
Ha nevat a Lleida i bé podria ser aquesta la notícia, però no. La notícia és que avui hem quedat, per entrevistar-los, amb la banda lleidatana de Folk, Thinkin' Wild.
10/02/2018
Déu n'hi do quin fred! Quan arriben la boira i el fred a Lleida, ja podem dir que som a casa.
25/01/2018
Que el món s'acabarà és una certesa que vulguem o no, tots tenim. Depèn de nosaltres, accelerar o frenar l'arribada d'aquest final.
23/10/2017
Avui ha plogut i sembla que la color ens vol dir adéu; tanmateix, encara queden moltes coses per fer. Avui entrevistem als EGO al Gran Records de Lleida.