Pares

Foto: 

Pares
Fotograma videoclip 'Sou uns fills de la gran P.U.T.A.' (Pares, 2018)

Pares: "Ens fa mandra l'activisme de sofà"

Música que remou consciències contra l’activisme buit, la inoperància dels governs europeus davant les morts al mar o l’estafa de valors que oprimeix la ciutadania
Marta Rius
,
18/10/2018
Música
Els vilanovins Pares presenten el seu segon disc 'Ja no ho volem tot' (2018, Records DK) el dissabte 20 d’octubre a les 20:30h, a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, en un doble concert precedit pel grup Edward Estlin.
"Generem ments crítiques i tindrem públic crític"

Pares són David Espinola, veu principal i guitarra, Danny R. del Moral, baix elèctric i veu; Jordi Contreras, teclats i veu; Marc Grau Jr., guitarra i veu i Lluís Vidal, bateria. La formació veu d’anteriors propostes musicals, entre elles, Suîte Momo, Los Rotos i The Bongo Experience. Espinola, compositor multiinstrumentista i conegut per haver acompanyat al cantautor satíric Pere Tàpias en la darrera part de la seva carrera, lidera la banda.

Pares deu el seu nom a les absències reals o emocionals de les respectives relacions paterno-filials dels membres dels grups, alhora que serveix d’homenatge al primer grup de Frank Zappa, Mothers, que va haver de ser reformulat com a Mothers of invention per una societat americana reprimida. De la crida de les forces de la natura del primer disc 'De sota els pins' (TempsRecord, 2016) a la consolidació d’un projecte que estripa la societat conformista i acarona a les ànimes amables, alhora.

- Ja no ho voleu tot?
La crítica social obre i tanca el segon disc. Som una generació, la dels nascuts entre el 1975 i el 1985, que ens hem omplert la boca dient que ho volíem tot i ara estem ocupant espais de responsabilitat: càrrecs, escons, direccions, etc. I ara intentem sobreviure en una crisi de valors, que no és una crisi econòmica, com se’ns ha volgut vendre; és una estafa. I sí que és cert que hi ha un activisme molt potent i que és coherent amb allò que fa i allò que diu. Però a l’era de la cultura en streamming, també veiem massa presència d’activisme de sofà, de postureig i contradictori. Ens fa mandra. Gent que retuiteja crides a mobilitzar-se als carrers i que després no la veus arromangant-se en el seu dia a dia. A nivell de drets laborals i econòmics, en un sentit espectral, estem millor que els nostres pares, però a nivell de drets socials, com el de manifestació o la llibertat d’expressió, per exemple, estem vivint una època pitjor que la que ens ha precedit i que ja havia lluitat. El disc emmarca una evolució, com la nostra generació.

Foto: Ray Molinari

Estem instal·lats en la queixa?
No volem instal·lar-nos en la queixa. La nostra generació just ara està en un moment de criança i en el moment de l’èxit professional i, per a alguns, pot semblar que no fem activisme. Però sí que estem implicats en la transformació social des d’àmbits que potser no són tan notoris: les associacions de mares i pares, entitats socioculturals, etc. que poden fer canviar la mentalitat d’una persona o vàries. Fem crítica a com de malament deixem que estigui la societat, i ens en responsabilitzem. A mi no em preocupa que hi hagi un partit racista, xenòfob, masclista i anticatalanista optant al poder; el que em preocupa és que obtingui vots. El mateix passa amb els programes que cossifiquen tant a dones com a homes, hi ha gent que se’ls mira. El públic només demana allò que coneix. Si difonem una educació alternativa, el públic demanarà cultura de qualitat. Generem ments crítiques i tindrem públic crític. Maldiuen que els joves són el futur. És a dir, que fins que no entren al mercat laboral no són ciutadans de primera perquè no cotitzen, encara. Mercantilitzem els nois i noies d’ara. Què esperem demà?

- No es contradiu la vostra crítica al patriarcat escollint el títol 'Sou uns fills de la gran P.U.T.A.' per al single?
'
Sou uns fills de la gran P.U.T.A.' sorgeix de la voluntat de remoure consciències després de la imatge impactant, ara fa tres anys, del cos mort del petit Aylan Kurdi, a la costa turca. Se’ns va quedar retratada la inoperància del món davant les persones que moren al mar buscant refugi. El tema és una crítica ferotge a la falsa política de gestos de la Unió Europea en la gestió inhumana de les persones que necessiten ajuda. Al videoclip, una rata representa la Troika i un home vell, representa la justícia. És una metàfora de la realitat: tot forma part d’una mateixa estructura violenta, el patriarcat, que és el que deixa ofegar a les persones al mar i, fins i tot, en fa un negoci. Al grup ens agrada posar-nos en contradicció, per qüestionar-nos i intentar ser coherents. El títol de la cançó és volgudament provocador; nosaltres no utilitzem la paraula puta en les nostres converses. Hem posat uns punts entre les lletres per reflectir que la gent, a simple vista, hi pot llegir l’insult més gran que hi ha a la societat masclista, o bé, no sempre el que és visible en aparença és, efectivament, el que hi ha al darrera: com la Troika, els governs, la justícia, etc. Vam penjar el videoclip per recollir beneficis a destinar a l’ONG ProActiva Open Arms.

- Us identifiqueu amb alguna etiqueta musical?
Entraríem en el rock independent, a grosso modo, però no ens etiquetem perquè no seguim patrons o estructures habituals de cançons, amb tornades i estrofes. Cada cançó està viva. Som músics inquiets i ens aburriria profundament fer un estil concret o que dues cançons nostres s’assemblessin. Bevem de molts estils musicals i no ens interessa encasellar-nos. L’únic nexe comú a les cançons, podem dir, és la meva veu.

- L’autoedició és l’única escletxa possible per eludir l’imperi de les grans discogràfiques?
Vam autoeditar el primer àlbum, 'De sota el pins' (2016) i el primer single d’aquest segon. Estem en una altra trampa amb la nova llei del copyright a Europa. Ara no tots els continguts seran pujables. Hi haurà un control més específic sobre drets d’autor. Les estrelles de la nit al dia que s’han alçat a youtube, probablement, s’esvaïran. Internet ha facilitat que puguis mostrar allò que fas a tot el món sense pagar, però això s’acabarà perquè no interessa als mercats, dominats per algoritmes que controlen els nostres interessos i consums.

- Veurem la crítica social a l’escenari?
El groc es tornarà el color esperança. El verd, serà doloròs. No avançaré més. No intentem ser trascendentals en tot moment. La transcendència esgota. Però les nostres cançons tampoc conviden a ballar. Conviden a la reflexió d’un missatge que el públic ja té dins seu.

D'altra banda, Edward Estlin és un grup independent de música folk creat a principis de 2015. El grup va néixer amb la idea de posar música a les poesies del poeta americà Edward Estlin Cummings. Aquesta unió entre poesia i música és intensa i passional, i amb ella el grup ja ha recorregut més de 50 escenaris, destacant la gira europea realitzada l’estiu de 2015. Després de la publicació de tres EP i d’haver guanyat el premi 'Intro' del 2016, presentaran a l’Auditori Eduard Toldrà el seu primer àlbum titulat Colours Come and Go.

Més informació: 

Web Pares
Facebook Pares

A

També et pot interessar