Jump to navigation
- Què va arribar primer a la teva vida, la música o la poesia?Primer va arribar la música, que sempre l’he dut a dins, des de ben petita. Pel camí, he trobat la poesia, que ha estat molt present en mi i en la meva música, i que ha format part d’un procés natural. La curiositat sovint neix del que ens envoltem, el que llegim. El moment en que vaig obrir la finestra de la poesia vaig començar a sentir i a viure la música amb més profunditat, a abocar-m’hi d’una manera que ni jo mateixa m’hagués imaginat.- Recordes el teu primer poema?Recordo molt bé un dels poemes que en llegir-lo em va corprendre a l’instant: ‘La ciutat Llunyana’ de Màrius Torres.- És difícil però, si haguessis d’escollir una o un poeta, qui triaries?Sense cap mena de dubte, a Màrius Torres. Aprofundir en la seva poesia i posteriorment gravar un disc d’homenatge amb els poemes seus que havia sentit més a prop, va ser per a mi un punt d’inflexió molt important. Aquest disc el vaig viure des de bon principi amb molta intensitat, i em va fer descobrir maneres de fer i expressar per a mi molt noves. Màrius Torres m'ha transmès la sensibilitat del qui escriu per sentir i connectar amb la presència de l'altre, trobant refugi en les paraules.- A qui t’agrada escoltar, musicalment parlant?Aquesta pregunta si que em costa de respondre, perquè sempre escolto molta música i molt variada. Podria dir alguns noms que escolto sovint: Billie Holliday, Bob Dylan, UC, Maria del Mar Bonet, Biel Majoral, Antònia Font, The Beatles, Leonard Cohen, Ella Fitzgerald, Amy Winehouse, Love of Lesbian, Roger Mas, Kings of Convenience, Mishima, Miles Davis, Otis Redding, Ovidi Montllor, Iron & Wine, Jordi Gasion, Antonio Vega, Damien Rice, Ferran Palau, Angel Stanich, Jorge Drexler, Jabier Muguruza, S.Carey, Santi Careta, Josh Ritter, The Velvet Underground…- Què me’n dius de la Senyoreta Gené, selectora de vinils?Des de sempre que m’ha encantat escoltar música al tocadiscos de casa. De fet, en aquest context, vaig començar a descobrir la meva música preferida. Aquest ha estat per a mi un dels millors regals que m’han fet mai, em fa molta il·lusió conservar tots els vinils de casa meva. El meu avi va ser el primer en regalar-me els seus vinils de música clàssica i el tocadiscos, i la resta dels discos, els meus tiets. Els que més m'agraden però, són els del meu pare, trobo que tenia molt bon gust i que coincidim molt musicalment parlant. Quan escolto la música que li agradava a ell, el sento més a prop.Per parlar-vos de la Senyoreta Gené, us explicaré una anècdota: un dia em van proposar si volia gravar una sessió per DeeHeys amb els vinils que m’agradessin més i que volgués compartir. I vaig acceptar el repte, que vaig preparar-me molt, perquè era el primer cop que punxava amb els dos plats, i a més gravant… Sort que em van fer una classe accelerada i vaig anar fent com vaig poder. Malgrat els nervis de principiant, ho vaig gaudir moltíssim. Des d’aquell dia, que em vaig quedar amb ganes de més, i un amic meu, l’Albert Echevarría, em va anar convidant a punxar en les sessions que muntava per presentar la cervesa artesana ‘Republiq’, i així va anar sortint el nom de ‘Senyoreta Gené’, que sempre que pot va fent pràctiques, descobrint i experimentant en l’apassionant món dels vinils.Fotografia de Montse Veses Ferrer- Entre els projectes en els quals estàs immersa, destaca Les Kol·lontai, que realitzes amb les cantautores Ivette Nadal, Sílvia Comes i Montse Castellà. Com neix aquest projecte amb aires revolucionaris?Inicialment va ser una proposta del director del Festival BarnaSants, Pere Camps, que ens va fer un encàrrec amb un treball previ de recol·lecta d'informació d'Alexandra Kol·lontai, la primera dona ambaixadora de la història, va ser durant la revolució bolxevic -que precisament l’any passat se'n va commemorar el centenari-, i ella en va ser una de les seves figures clau i a la vegada no prou reconeguda. Se'ns va proposar fer la presentació del Festival BarnaSants, que va desembocar en una presentació col·lectiva amb la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya adherits i hem tingut la sort i l'oportunitat de continuar girant aquesta proposta per arreu del país. La columna vertebral de l'espectacle se centra en el pensament i la filosofia d'Alexandra Kol·lontai, però hem treballat amb textos d’una quinzena d’autores, com Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Mireia Calafell, Alda Merini... Les citem, les musiquem, les recitem i les cantem amb cançons d'amor i revolució. També hi hem volgut transmetre una visió feminista de la vida molt àmplia, on hi tractem diferents eixos de forma coral: la dona en el treball, la dona en l'art, la dona I l'amor, la maternitat, la llengua o el maltractament amb la violència de gènere.- Parla’m de ‘La mirada violeta, Roig i Marçal’, que realitzes amb l’Aina Torres.Conjuntament amb la poeta i escriptora Aina Torres, hem teixit un espectacle sobre l’obra i la vida de dues escriptores fonamentals de la literatura catalana: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig. Aquest espectacle inclou poesia, música i també diàlegs. Vol ser un homenatge, perquè creiem, que cal reivindicar la seva obra i també la seva mirada feminista, la seva mirada violeta. I de fet el que fem és anar introduint diferents reflexions d’elles dos i també connexions nostres en les que ens hem sentit identificades, i que són sobre temes d’absoluta vigència, la maternitat, perquè van escriure, i com les va condicionar el fet de ser dones.- Participes també en ‘AMOR. Arrels, branques i fulles’, amb Heura Gaya, Meritxell Cucurella-Jorba i Txabi Ábrego...Sí! Precisament ara va fer dos anys que vam estrenar aquest espectacle a La Farinera de Juneda, gràcies al Ramon Giné, que ens va proposar de preparar un espectacle únic per celebrar el dia de la poesia. I des de llavors, que encara seguim! De fet, aquest divendres, 9 de març, farem l’AMOR a Tarragona, així que aprofitaré l’avinentesa per convidar als lectors a venir al Teatre Magatzem i acompanyar-nos en aquest recorregut d’amor amb la poesia com a material de partida, i poemes sobre bases musicals. Un camí que ens duu a fer parada en l’obra d’uns quants poetes estimats i d’unes quantes poetes estimades. I aquest camí és fet d’amor, l’energia fonda que ens mou, la vida.- Entre les teves col·laboracions, també destaca les d’homenatges com ‘Les Roges del Molinar’.Sí, va ser un honor poder participar en aquest homenatge essencial per reivindicar l'exemple de lluita de 'Les Roges del Molinar', que han esdevingut un símbol del moviment feminista i un exemple de la lluita per la dignitat. Montserrat Roig escrivia: ‘’Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria’’, i sense memòria perdem una part de nosaltres mateixos. Amb ella sabem d’on venim, i cap a on anem, i cap a on no volem tornar, perquè aquelles lluites d'ahir, també són les nostres lluites d'avui. Per totes elles i aquelles que continuaren la lluita, tantes i tantes dones silenciades, oblidades, referents d'un moviment que no ha de callar. Per això hi ha la memòria, i lluitar per la causa feminista és el millor homenatge.Fotografia de Montse Veses Ferrer
- Què sents al posar veu i música a la condició femenina?En pensar la meva resposta a aquesta pregunta he recordat aquest poema que m’agrada tant de la Montserrat Abelló: ‘’Parlen les dones, la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s’aturen a escoltar aquestes veus, que, trasbalsades, un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles.’’ La meva condició de dona m’ha donat unes característiques i unes sensibilitats que comparteixo amb el col·lectiu i que, a vegades em fan sentir acompanyada en el dolor i la soledat. Aquesta energia, la sororitat, l’abraçada. Cantar a les nostres mares simbòliques, a les dones que estimo, a les dones que admiro, conegudes, anònimes, sinceres, apassionades, que han demostrat sobradament que la fortalesa no té res a veure amb qualitats físiques, sinó amb la fortalesa que ens aporta la nostra psicologia emocional. Les que plorem, però som fortes i fermes quan cal ser-ho, les que ens emocionem, les que sentim, les que escrivim, les que cantem, les que lluitem.- Els teus temes són molt dolços i melòdics, però tenen una gran força en les paraules escollides.Trobar la forma musical per a cada text pot ser molt relatiu. Sempre he intentat que les musicacions fossin molt pulcres, amb uns arranjaments que no destorbessin la veu, la paraula. Per altra banda, també em deixo portar moltíssim. Intento que la poesia es vagi desplegant en música. Miro de deixar-me endur per la musicalitat de la poesia en si mateixa, que també pot partir -i força!- del recitat. Intento dir els poemes, els declamo, i puc partir d’aquí, del recitat. Però la poesia ja irradia aquesta musicalitat. Si per a un poema no hi trobo la música, no ho forço mai.- ‘Branques’ (2017), el teu darrer disc, ens atansa a dotze poetes dels Països catalans: Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal, Joan Barceló, Montserrat Abelló, Joan Sales, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, Marià Villangómez, Concepció G. Maluquer, Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit.Aquest darrer treball n’és la conseqüència natural d’aquestes lectures habituals, la importància que tenen per a mi, l’efecte que em fan, i és per aquest impuls tan senzill que volia seguir aprofundint en treballar la paraula dels nostres poetes. Per a mi tots els poetes que formen aquest disc tenen una mateixa manera d’entendre la vida i la poesia, basada en la sinceritat i la valentia de les emocions nues.En el moment de fer la tria, vaig sentir que tenia ganes de cantar els poemes i poetes que en aquell moment vital sentia més a prop, i la poesia com a mitjà d’expressió del que tenia ganes de dir i cantar. Tampoc he volgut fer cap antologia, sinó només musicar dotze poetes i poemes que m’han cridat.Amb aquest treball també he volgut reivindicar les meves arrels, i intentar que hi fossin representades totes les parts del llarg i ample del nostre país; i els grans trets diferencials, per a fermar i reivindicar la imatge viva de la llengua com a conjunt, i que formen part d’una cultura viva, com sovint els mateixos poetes ens ho recorden.Fotografia de Montse Veses Ferrer- Què és per tu ser dona, músic i poeta? Què et permet?En aquesta pregunta penso en la Marçal quan escrivia: "I l’atzur d’un triple rebel·lió’". Per desgràcia les dones encara tenim molt per reivindicar, i la cançó i la poesia són unes eines necessàries per desvetllar consciències, per despertar la societat, i transmetre aquesta mancança i inquietud que encara hem de seguir exigint en l'àmbit ideològic i cultural. Perquè no som transparents, ni mudes, i perquè encara estem molt lluny d’aconseguir la igualtat.- També mantens un vincle molt gran amb la terra que t’ha vist créixer.Moltíssim. La simbiosi del que veig, del que camino, del que respiro, del que canto, del que sento, del que visc connectada en el meu paisatge, per a mi és única. Els meus records, la meva gent, al Ponent dels dies. Quan em fan aquesta pregunta, sempre penso en aquells versos de Joan Sales tan inspiradors: "Com tu, estimo la noble egua de la planúria, Lleida, amb els flancs marcats pel ferro de la injúria. Sovint, pels capaltards plens de sagrada por, vaig errabundejar, deixant en la foscor la ciutat sense mur, pels grans camps sense serra."- Què és per tu la cultura? I la poesia i la música?La poesia i la música són més necessàries que mai, i ens obren un espai de reflexió fonamental. Deia Manuel de Pedrolo: "Una cultura només és viva en la mesura que és conflictiva". Considero que precisament un dels sectors menys escoltats acostuma a ser el de la cultura, i és un gran error. Perquè la cultura és un pilar bàsic de la societat i no podem construir la sobirania d’un país sense la cultura. Deia Montserrat Roig: "La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini". Seguirem a la trinxera de la resistència cultural, en la defensa de quelcom tan essencial en les nostres lluites diàries, per seguir resistint, per seguir vivint dins d’aquest aire ardent.- Envia un missatge a tots els nostres lectors i lectores!Tinc moltes ganes de seguir cantant, compartint i fluint amb el públic que vulgui acompanyar-me. Em sento molt afortunada de tot el que aprenc i del que visc. Per altra banda, si amb les meves cançons, algú descobreix o connecta amb algun poeta, és una cosa que em fa molt feliç, perquè crec que és molt necessari descobrir-los, viure’ls, difondre’ls. En el moment present tan intens que estem vivint, sort que sempre ens quedarà la música, la poesia.
Web Meritxell Gené
