Jump to navigation
- Fa poquet vam xerrar amb els Medusa Box, un altre grup emergent, jove i d’arrel bisbalenca. Us sentiu part d’una generació musical emergent a la comarca? Què està passant a La Bisbal?
Nosaltres vam créixer veient que a la Bisbal es donava importància a la música, hi havia moviment. De ben petits ja podíem assistir als concerts dels grups que hi havia llavors i d’aquí és on vam veure que volíem fer música. És cert que tota la comarca és plena de propostes i que els joves ens anem obrint camí.
- Declareu que rere l’origen de La Perdiu Spencer “hi ha ocult el manifest i la superació d'algunes afeccions que han marcat la persona d'en Kevin”. Què li ha passat a en Kevin?
Jo, en Kevin, sóc tartamut i agorafòbic des de la pre-adolescència. Em considero una persona sensible que li costa expressar el que sent i de vegades se sent presa al seu interior. La música és el canal que empro per connectar-ho tot i fluir.
- “Penya, desacomplexem-nos”, no?
Sí, deixem-nos portar prenent consciència de nosaltres mateixos.
- I com a grup, com vau confluir?
Volia formar un grup amb les cançons que tenia llavors i vaig cridar els meus amics músics per tirar-ho endavant. Ara som els que som, però han passat un bon grapat de músics per la formació en els tres anys que portem. Tots venim d’altres formacions anteriors.
- El primer que ens crida l’atenció escoltant el vostre primer treball, ‘Nostre Codi’, és la vocació melòdica, unes composicions molt ben cuidades i lletres evocadores, gens convencionals. És el vostre segell?
Sí, les cançons que composo són una recerca dels colors (acords) que s’atenyen millor a l’emoció i a la profunditat del meu estat. A partir d’aquí, trobo la melodia i tot seguit la lletra. Sempre segueixo una mica aquest mateix ritual, tancat a la meva habitació. Es podria dir que faig cançons per viure i tenir constància de tot allò que em mou, és la meva manera de meditar.
- Oferiu un so molt particular, una ‘veu pròpia’ que abraça molts pals i cromatismes. De quins referents beu La Perdiu Spencer?
Ens agrada molt un grup de noies de Los Angeles que es diu Warpaint. Probablement és la influència que ens ajuda més a portar el nostre missatge allà on creiem que ha d’anar. Tot i això, seguim el nostre instint més enllà d’estils i anem cançó per cançó.
- La secció de vents té una presència captivadora que un no s’espera trobar quan us escolta per primera vegada...
Vam començar amb la idea de posar-ne en un parell de cançons i finalment hem vist que tenen vida pròpia dins la nostra música. Ens agrada donar lloc a talls instrumentals en les cançons on la melodia la solen portar els vents.
- Potser ja ho haureu notat, però ens agradeu molt. Què us diu la gent? Esteu tenint bona acollida?
Moltes gràcies. Hi ha de tot. Hi ha a qui la proposta li sembla original i valuosa, i hi ha qui no l’entén o no li entra. Nosaltres som conscients que fem una música molt nostra amb un missatge que resulta dens per segons qui, però ens deixem portar perquè creiem en les coses autèntiques ben fetes i treballem per poder transmetre.
- ‘Nostre Codi’ va nàixer l’abril del 2014. Què toca ara, gira o nou disc?
Anem presentant Nostre Codi als concerts que tenim i al mateix temps anem preparant el nou disc al local d’assaig.
- Quins ‘bolos’ teniu properament?
Les dates més properes són: 5 Abril – Restaurant ‘La Llúdriga’ (Colomers); 17 Abril – Semifinal del concurs Destaca’t a l’’Alter Ego’ bar musical (Palafrugell); 9 Maig – Festival Estació Musical (La Bisbal d’Empordà).
- Els de Bankrobber encara no han tocat a la vostra porta?
La Perdiu Spencer no té casa. Es passeja i quan pot emprèn el vol. Si volen venir són benvinguts!
- Als Medusa Box els vaig preguntar el mateix. Per l’edat que teniu sospito que alguns sereu estudiants allotjats a Barcelona. Com ho feu per assajar?
Diumenge és el dia de l’assaig, i ho fem al famós local d’assaig d’en Toni Molina, a la Bisbal. No quedem tots els caps de setmana però mirem de quedar el màxim.
- Imagino que, com a bons empordanesos, tindreu un lloc preferit a la comarca. Quin és el vostre?
Un de sol és molt difícil, la nostra terra és plena de bells paratges. Pujar fent footing al Puig d’Arques és una experiència única aquí, per exemple.
- El Top5 d'en Kevin!
Els voleu escoltar?
