Jump to navigation
I si vols anar a veure’ls, Surtdecasa Empordà t’ho posa fàcil. Sortegem 3 entrades individuals!
- Després de dos anys girant amb el deliciós espectacle ‘Cançons de la Veritat Oculta’, hi ha ganes de tornar als concerts (entès com a format clàssic)?
Sí, teníem moltes ganes de tornar a fer concerts amb el repertori i música que fem habitualment amb The Gramophone Allstars. La gira de les "Camçons de la veritat oculta" va ser molt maca però sempre eren concerts en teatres o auditoris amb la gent asseguda, molt íntims. Teníem ganes de tornar a tocar perquè la gent ballés. El repertori que toquem amb The Gramophone Allstars és molt agraït perquè és molt bonic fer música per ballar, es crea un vincle amb la gent molt bonic.
- Ho feu en format Big Band i a ritme de música jamaicana. D’on neix aquest projecte? I aquesta concreció de gènere?
Doncs la idea de convertir-nos en big band ve de molt lluny. Des dels inicis del grup que ho teníem en ment. Quan vam acabar amb les "Cançons de la veritat oculta" i vam començar a pensar el lo nou dels The Gramophone Allstars vam creure que era el moment idoni. Portem sis anys toquem junts i ens coneixem bé com a grup. Això era bàsic per convertir-se en un format tan exigent com una big band de quinze músics. Pel que fa al gènere, doncs és el que hem tocat sempre. La nostra proposta sempre s'ha basat en la recuperació de la música jamaicana dels seixanta però amb dosis de coses com el jazz, el rhythm&blues, funk o soul. I això és el que fem exactament amb la big band, però amb l'afegit de tenir una banda molt nombrosa que et permet moltes possibilitats i colors musicals.
- Composar i coordinar a 15 músics no ha de ser fàcil...
Gens. És una feina dura que desgasta molt. S'han de preparar els arranjaments per quinze músics, després preparar les partitures perquè tothom ho tingui clar, assajar, revisar coses i tornar a canviar les partitures però també cal fer tota una cosa logística molt complicada: organitzar quinze agendes no és una tasca gens senzilla. La cosa és que quan comencem a tocar tots junts i sona amb la potència que sona fa que tot lo altre quedi en segon terme. Tot pren sentit i fa que tinguis ganes de preparar nous temes i assumir més reptes.
- Un projecte que ja té disc: ‘Jazzmaica’, un títol que és tota una declaració d’intencions. Només porta un parell de mesos al mercat, però com està funcionant?
Per ara la valoració és molt positiva i molt millor dels pronòstics més optimistes que fèiem al juliol quan preparàvem el disc. Han sortit bones crítiques als mitjans especialitzats i a la premsa generalista, els concerts de presentació han anat molt bé, la gent gaudeix amb la música que toquem i nosaltres també. Ara mateix tot "feedback" és molt motivador i sembla que la proposta tindrà prou recorregut.
- Hi ha cap gira programada?
Estem al principi, portem tres concerts i en tenim uns deu fins a l'abril. El passat 21 de novembre vam presentar "Jazzmaica" a Barcelona i va ser una nit increïble. D cares a l'estiu esperem fer bastants concerts i el gran repte és portar aquesta proposta fora de Catalunya, però tot plegat és molt complicat.
- El 6 de desembre sereu al Teatre Mundial de La Bisbal presentant-lo. Us veiem sovint per la capital del Baix Empordà. Estira la terra?
Jo, que sóc l'alma mater del projecte, sóc bisbalenc. Malgrat que el grup va néixer i créixer a Barcelona sempre hem estat molt lligats aquí perquè la gent ens coneix i ens rep molt càlidament. Hi hem fet concerts molt bonics, com el de la festa major de 2012 a la plaça del Castell. Sempre que fem alguna cosa La Bisbal és cita obligada.
- Aquest mateix dia, just abans del concert, projectareu el documental ‘Jazzmaica’. Un ‘making of’ del disc?
Exacte, una fotografia del que ha estat per nosaltres aquesta experiència. Un document molt bonic que deixa plasmat el que ha significat per nosaltres tot el procés de preparació de Jazzmaica, des dels primers assajos a l'estudi de gravació uns mesos després passant pels primers concerts. I també amb impressions i declaracions dels protagonistes de l'aventura. Estem molt contents del resultat i d'haver comptat amb en Jordi, Jep i Arnau, ells també són part de Jazzmaica.
- Format clàssic, maridatges músico-literaris, ara Big Band... Gramophone Allstars és una formació camaleònica!
Certament. Com ho som tots els músics que formem part del grup. Som una generació de músics que hem crescut i estudiat en les escoles superiors de música de Catalunya com Esmuc, Liceu o Taller de Músics, que són relativament noves. Crec que som una generació preparada, eclèctica i amb personalitat.
- Hem d’incloure a la Judit Neddermann a l’entrevista, d’alguna manera. Es pot cantar més bé?
Haha! Sí, la Judit és un dels elements que més personalitat i caràcter donen al grup. Té una manera de cantar increïble i un talent desbordant. Només puc desfer-me en elogis i em fa molt feliç veure que està contenta amb el nou format i repertori del grup.
- Imaginem que com a bon empordanès tens un lloc preferit a la comarca?
M'agrada especialment qualsevol de les carreteres secundàries que porten de poble en en poble. M'agrada posar-me un bon disc i conduir per aquestes carreteres. Tambè hi ha un lloc ben estúpid que m'agrada molt. Aquest lloc respon al moment que tornes de Pals cap a La Bisbal i passes pels arrossars i et queda el Montgrí a la dreta. Sempre que passo per allà recordo la infinitat de vegades que tornàvem de la platja amb els meus pares a l'estiu i el meu germà i llavors em sento molt arrelat a tot el que m'envolta.
El Top 5 d'en Genís!
