Natural Band: 'Volem aportar una visió d’aquelles realitats socials que ens afecten quotidianament'

Reggae i dub sense additius ni padrins: naturals com ells tots sols, els de Tortosa s'han decidit a preparar el que serà el seu primer disc. Proposen, per a tirar-lo avant, la implicació de seguidors i amics: una fórmula, la del micromecenatge, cada vegada més en boga i que casa molt amb la filosofia col·lectivista d'este grup d'inspiració jamaicana. Parlem amb ells de la seua proposta musical; però també del món del reggae i els tòpics que l'acompanyen, i del panorama social i musical.

 

- Relacionem el reggae amb Jamaica. Parlem de reggae tortosí, reggae ebrenc o reggae a seques? La D.O. condiciona tot tipus d'obra, o des dels mitjans i altres sectors se'n fa un abús?

Parlem de música. La música no deixa de ser un idioma universal que, en el cas del reggae, servix com a vehicle per a fer arribar un missatge determinat, igual que en tants altres estils musicals. Tot i que el reggae no és una música originària d’aquí, els músics que formem Natural Band som ebrencs i tenim fortes influències de la música que s’ha fet i es fa a les Terres de l’Ebre. A més, últimament estem començant a fer algunes cançons en català i, naturalment, les cantem en la forma de parlar d’aquí; però ho considerem només una circumstància pel fet d’haver nascut en estes terres. Per tant, la D.O. no creiem que condicione, sinó que és inherent. Tampoc creiem que se’n faça un abús, sinó que de fa uns anys cap aquí (sobretot des de la lluita en defensa de l’Ebre) la identitat ebrenca s’ha reforçat molt i la gent no ens n’amaguem.

 

- Una imatge clixé del reggae és la del “fumeta”. La qüestió, en el fons, és complexa: hi ha temes d'on acaben els tòpics i comencen les realitats, hi ha debats sobre drogues, consum i legalitat i hi ha discursos reduccionistes a una i altra banda.

Ni tothom que fa reggae o és rasta fuma marihuana, ni creiem que hagi de ser un prejudici el fet de fumar-la. El tema de la legalització, com dius, és molt complex: malauradament hi ha molts conflictes, interessos econòmics i màfies al darrere del consum i ús de les drogues. Creiem que la importància del debat rau en l’educació i en la informació. Sobretot quan parlem d’una planta mil∙lenària que la humanitat porta utilitzant des de sempre, tant de manera terapèutica com espiritual. Pensem que la normalització seria la millor opció, encara que la despenalització del consum o la regularització dels clubs cannàbics, que funcionen des de fa anys, seria un primer pas important.

 

- Sió, Babilònia, rastes, crítica social. Que el reggae és deutor de la figura de Bob Marley és innegable. Fins a quin punt això es manté avui dia? Hi ha un encasellament en el gènere?

El reggae és deutor de la figura de Bob Marley perquè va ser ell qui va internacionalitzar el missatge rasta, però Bob Marley al seu mateix moment va ser deutor a altres figures que van lluitar pel mateix que pregonava ell, per tant, tota esta cultura és herència d’un passat que tenim en comú tota la humanitat. Precisament, un dels missatges més universals de la música reggae és el que fa una crida a la unitat: un amor, una ànima i un destí.

 

De la mateixa manera que hem dit que en la nostra música hi ha influències ebrenques, també n’hi ha de Bob Marley, Toots and The Maytals o Skatalites, que són d’alguna manera els pares del reggae i l'ska, així com d’altres artistes i estils contemporanis. Musicalment, l’essència d’aquests artistes es manté, perquè són les arrels, però també hi ha hagut evolució. De cap manera es pot parlar d’un encasellament en el reggae, ja que amb el pas dels anys han anat apareixent infinitat de variants i evolucions de l’estil. Hi ha grups i artistes de tot tipus i pensem que és un gènere amb molta varietat. Nosaltres mateixos utilitzem diferents subestils en els nostres temes com, per exemple, el roots, l’ska o el dub i ho mesclem amb influències del rock o la música clàssica...

 

Pel que fa a la crítica social, podríem dir que, tal i com estan evolucionant les injustícies socials, les retallades, la corrupció... i trobant-nos en una situació on els drets democràtics més fonamentals estan en perill, és més una obligació que una opció.

 

- N'hem parlat molt, però no moriu en el reggae. Feu també dub, un gènere bastant desconegut pel gran públic.

Com bé dius, és un gènere bastant desconegut. Fins no fa gaire, el dub era un gènere de culte dins de la música reggae, encara que és un dels estils que va sentar les bases de la música de ball com la coneixem avui dia, i que molta gent balla cada cap de setmana a les discoteques, amb els coneguts punxadiscs. Quan parlem de dub, parlem del terreny dels tècnics i productors de so i dels amants dels sons greus i dels efectes musicals. Tot comença amb les soundsystems jamaicanes a finals dels seixanta, on es mesclaven els temes d’èxit del moment. Les cares B dels senzills de set polzades es feien servir per planxar-hi una altra cançó, fins que un dia el tècnic de so d’un estudi (per error o voluntàriament) va planxar la versió instrumental del senzill a la cara B i la van posar a una soundsystem. Resulta que la cosa va ser un èxit, i li donava la possibilitat al tècnic o al DJ mesclar la música en viu, treient instruments a la mescla, deixant una base de baix i bateria i afegint reverbs i delays a discreció. Tot això ha evolucionat molt, fins al punt que avui dia hi ha grups que només fan dub –a les Illes Britàniques se'n fa molt –, i la majoria de bandes i cantants de Jamaica tenen els seus àlbums en versió dub. Fent un símil gastronòmic, podríem dir que el dub és una “deconstrucció” del reggae.

 

- Alguns de vatros formeu part d'altres projectes musicals ebrencs. Com està el pati, aquí i en general? Què veieu amb il∙lusió i què veieu amb temor?

En general està tot fatal. Ara mateix no és que sigue difícil cobrar per fer un concert, que seria el normal, sinó que és gairebé impossible que un ajuntament et cedeixi un espai per poder-lo fer, assumint tu com a grup tots els costos que suposa. Podríem dir que, actualment, ser artista i tenir oportunitats o suport de l’administració a Tortosa o les Terres de l’Ebre és gairebé un oxímoron. Per sort, hi continua havent moltes iniciatives, al marge de les administracions, que aposten fort per la cultura i per la música i és on podem trobar una via de futur i de col∙laboració. En aquest sentit, volem agraïr el suport que ens han demostrat entitats com CSA Lo Maset, el Casal popular Panxampla, l’Associació Cultural Arrelart, l’Associació Musical Black Fly, l’Associació de Veïns de Sant Llàtzer i molts d’altres col·lectius i entitats locals que treballen per poder oferir activitats culturals i d’oci a les nostres terres. No tot és dolent, i la il∙lusió d’anar millorant dia a dia, treure temes nous, fer concerts, donar-te a conèixer... sempre la tindrem, ja que treballem del que ens agrada i això és el que dóna forces per a continuar avant.

 

- Què aporta Natural Band a tota esta situació que venim xarrant des del principi? Quin és el seu projecte?

El projecte com a músics és seguir evolucionant, millorant i aprenent dia a dia per tal de poder fer de Natural Band una opció sòlida i de futur. Per altra banda, estan les aspiracions que compartim com a individus i, en aquest aspecte, Natural Band pretèn aportar des de la humilitat una visió d’aquelles realitats socials que ens afecten a tots i totes quotidianament.

 

* Pots col·laborar en l'edició del primer disc de Natural Band clicant este enllaç.