Jump to navigation
- La història comença amb unes partitures...Sí, la història va d'un noi que és músic i viu a Viena. Un dia, una dona que toca el piano en una taverna on ell sol anar li ensenya una partitura en blanc. A partir d'aquí, Bastien, el protagonista, descobreix tot el que s'amaga darrere aquella obra.- Tens un piano, diverses guitarres... Sembla que la teva vida també està envoltada de música.Jo sóc un escriptor que fa música. No em considero un músic com a tal, però sí que he tocat en grups, he cantat i m'agrada molt la música en general.- I tornant al llibre, fins i tot els capítols estan estructurats com una obra. Per quina raó?A la novel·la hi ha cinc veus que expliquen la història, però el pes principal se l'emporta Bastien, que és músic. Llavors, com és ell qui ho escriu, ho estructura com una òpera, per això trobem l'obertura, el primer moviment, el segon, el tercer....- A més del món musical, també hi ha una trama molt més complexa d'intriga, records, descobriment personal...La música és l'excusa i el canal per explicar el veritable relat. Només et puc dir que en aquesta novel·la res el que sembla, per això requereix una lectura atenta. És més, molta gent que l'ha llegit m'han dit que un cop arriben al final l'han de tornar a llegir per trobar-li el veritable sentit.- Bastien, el protagonista de 'Melodia d'una absència', va de Viena al Delta de l'Ebre. Com es produeix aquest viatge?Al principi jo volia ambientar el llibre només a Viena, perquè era la ciutat de Mozart i de la música. Però quan portava 40 pàgines només veia asfalt i pisos i se'm va fer avorrit, per això vaig canviar d'escenari per donar-li una mica de vida. És veritat que al principi no tenia cap intenció de portar la història aquí baix, però ha sortit així. I amb l'excusa també m'ha anat molt bé per fer el contrast entre la ciutat i el fang.- Deu ser més fàcil recrear sobre el paper un lloc que coneixes, com és el cas de Deltebre.Ja hi ha molts autors que han escrit del Delta, per això no volia repetir el que està fet. I no sabia com fer-ho, però en començar a escriure del poble, del riu, de la mar... va ser com si se m'hagués obert una porta d'un rebost que tenia guardat però encara no sabia. Hi havia olors, gustos, records, somriures, paraules; dels meus iaios i de la infància, que fins que no vaig portar a Bastien aquí baix no em va venir al cap.- Però no només parles de paisatge, sinó també d'alguna llegenda. És així?Tot i que de forma molt discreta, apareix la figura dels sigineros, un personatge semblant a l'home del sac. La meva iaia em deia que eren uns homes que, si no feies la migdiada, et tallaven la ingle amb un ganivet per agafar-te el greix, també dit sagí.- Abans has esmentat que Viena era la ciutat de Mozart. És per això que trobem moltes referències de l'artista a la teva novel·la?A mi m'agrada molt tota l'obra de Mozart, i com Bastien també és músic vaig poder fer-ne algunes referències. Els entesos en música podran fer-ne les seves delícies. -Referències com que fins i tot el nom del protagonista i del seu iaio fan referència a 'Bastien und Bastienne', una de les primeres òperes del compositor....Molt bé! És totalment així. Escolto molt sovint Mozart i d'alguna manera tenia ganes que formes part de la meva història...- Així que Mozart de ben segur va ser una inspiració per escriure el llibre....I és un dels protagonistes de la banda sonora que he creat per a l'ocasió i que es pot escoltar a Spotify. Però també hi ha Chopin, Pink Floyd... He fet una mica el que fa Quentin Tarantino, recollir la música que més m'agrada i posar-la en una llista. Per això les cançons estan pensades també per escoltar-les mentre es llegeix el llibre.- Enllaces la música i el cinema en una mateixa frase.Tarantino, els germans Cohen, Tim Barton, Scorsese... són directors que m'agraden molt. I tot que no es reflecteix de forma directa en el llibre, hi ha alguna referència indirecta de les pel·lícules també.- Com fas el pas per començar a escriure la teva primera novel·la?Havia publicat altres coses, sobretot relats breus. Llavors, com que la música és la meva gran passió, vaig voler dedicar-li més temps i fer una història amb més consistència. A l'adolescència ja escrivia poemes, però no m'ho prenia molt seriosament. I tot i que durant les diferents etapes de la vida sempre m'han dit que escrivia molt bé, he passat els últims quaranta anys de la meva vida buscant que havia vingut a fer aquí. I he buscat en la música i en moltes altres coses, fins que l'any 2014 vaig fer un curs d'escriptura que ho va canviar tot. I per primer cop m'ho vaig creure i ara ja no pararé d'escriure.
Capital Books Melodia d'una absència
