Ricard Príncep

Foto: 

Anna Zaera
Ricard Príncep

Ricard Príncep: "Sobretot m'agrada que els meus pessebres tinguin harmonia"

El pessebre de l'EMD de Jesús destaca pel seu compromís amb l'artesania i l'entorn
Anna Zaera
,
03/01/2017
Fires i festes
Un pessebre és el festival dels detalls. Un paisatge costumista d'època reproduït en miniatura. Al marge del sentit religiós que el promou, el pessebrisme s'ha convertit en ell mateix en una religió, que converteix en fidels seguidors a tots aquells que s'hi dediquen. Tot i que només es munta un cop a l'any, els mestres artesans barrinen durant tot l'any quins personatges i quins paisatges poden incorporar per millorar el realisme i la vistositat del conjunt. Ricard Príncep (Jesús, 1977) apunta com un dels pessebristes més destacats de les Terres de l'Ebre. Enguany és el segon any que ha instal·lat un pessebre de 13 metres a l'EMD de Jesús (Tortosa). Un claustre que ofereix una visió panoràmica dels passatges bíblics on destaquen les cases de pedra construïdes artesanalment per Príncep. Una col·lecció, acumulada durant més de vint anys, que ha seduït tots els que ja l'han visitat. Fins al 8 de gener teniu temps per descobrir totes les escenes de la vida quotidiana que aquest artesà ha construït.

- Quan vas començar?
He fet el Betlem tota la vida. Però sempre he intentat millorar-lo. A la muntanya, a l'estiu vaig començar a recollir pedres per fer casetes de pedra.

- No t'atreu fer diorames de cartró?
Em semblen bonics. Però jo no vull fer un quadre, vull fer un betlem real, amb elements de la natura.

- Què és el que més t'agrada de fer el betlem? Quin és el teu estil?
Intentar que sigui el més ajustat possible a la vida real. Sobretot m'agrada que els meus pessebres tinguin harmonia. Hi ha gent que posa moltíssimes figuretes, vol posar totes les que té. T'imagines que, per un camí, pot passar una persona o, a un camp d'oliveres, poden haver-hi tres persones treballant, però no vint.

- Altres coses que s'han de tenir en compte?
També és important la perspectiva, no posar figures grans darrere i petites davant. O no posar les figuretes fora de context. Hi ha gent que sota una olivera et pot posar un forner!

- I pel que fa al paisatge, també intentes respectar aquest realisme?
Sí. Hi ha gent que em pregunta: "Com és que has posat un arbre sec?" És que a l'hivern hi ha arbres secs, també.

- Et consideres un bon observador de l'entorn?
M'agrada molt la natura. Sempre em fixo en com canvia el paisatge amb les estacions de l'any. Hi ha gent que només es dedica a l'ordinador, però jo miro el que hi ha al nostre voltant. A més, intentes interpretar com era la vida en aquella època.


Imatge del pessebre de 2017                                                                                                         Foto: Anna Zaera

- Què és el que més et satisfà de fer el pessebre?
Crec que no s'ha de perdre! Veure la il·lusió que té un xiquet o xiqueta al veure'l és la meva recompensa. Ara, com tinc dos fills, el fem junts, i ells ho viuen molt.

- Una de les singularitats dels teus pessebres són les cases que tu mateix construeixes de pedra. Com vas començar a fer casetes?
És una feina de fa molts anys. Intentes buscar tots els detalls: les bigues, les baranes... Són cases de pagès. No les copio d'enlloc, totes són inventades.

- Vas canviant el pessebre cada any?
Vaig fent espontàniament. M'agrada molt treballar sol. Deixar-me portar. Potser estic un moment muntant molts paisatges, i després m'agrada seure davant sense fer res i pensar com segueixo.

- És un treball solitari?
Sí, perquè si tothom comença a opinar queda un resultat indefinit. No seria meu.

- Quina seria la teva il·lusió?
Que pogués fer-se de nit i de dia. Que a la nit comencessin a sortir les estrelles i la lluna. Durant tot l'any, vaig imaginant-me objectes per afegir. Quan vaig a les botigues sempre miro quina aplicació poden tenir les coses. Per exemple, totes les hortalisses dels hortets són trossos de plantes de plàstic que he comprat i retallat.

A

També et pot interessar