Jump to navigation
Una valenciana i un ebrenc, o dit d'una altra manera, Susanna Sebastià i Oriol Fuster, sota la direcció de Carolina Gilabert i impulsats per la Rabera eclèctica, recuperen la poesia de la mallorquina i la teatralitzen amb una banda sonora que alterna el violí interpretat pel mateix Fuster en directe i els temes enregistrats de Boira Discos, un segell amb accent ebrenc. 'Putes i consentits', títol coent que s'agafa directament del nom del poemari, és un espectacle performàtic que inclou un reguitzell de personatges quotidianament excèntrics que posen cos a les paraules de l'artista. Hem parlat amb Oriol Fuster perquè ens expliqui l'origen d'aquest projecte i com ha estat el procés de convertir poemes en personatges i escenes.- "Putes i consentits", que ja s'ha representat al Centre Cultural la Farinera del Clot i a l'Espai Mallorca de Barcelona, té en realitat un origen menys urbà...Tot va començar al Priorat. Roser Vernet, que és l'ànima d'un importantíssim projecte anomenat Centre Quim Soler, va convidar-me a algun dels mil-i-un combois sobre territori, vi i literatura que organitza. Quan vas al Perxe, hi ha diverses constants i una és que sempre coneixes gent. Bona gent. Entre aquesta bona gent hi havia Susanna Sebastià. Susanna és també una guilla, activíssima. La seua excusa és La rabera eclèctica, un col∙lectiu mig de poesia, mig de teatre, mig del que convingue que crea espectacles que fan allò que també fa, per exemple, Surtdecasa.cat: posar el focus sobre espais, personatges, projectes i realitats que mai s'han considerat centrals o han estat marginats.- Coneixes La rabera eclèctica i sorgeix la màgia...És un projecte que té punts en comú amb mi. Amb l'espectacle 'Veus femenines' posa l'accent sobre dones creadores; amb l'espectacle 'Interior' incideix sobre temes d'identitat i autoestima col∙lectives en zones rurals i poc reconegudes. Setmanes més tard d'aquella primera trobada, un dia em truca Susanna per preguntar-me si "per casualitat" coneixia algú que toqués el violí, perquè estava preparant un espectacle nou, de petit format, i pensava que li aniria molt bé. I tanta casualitat, perquè jo el toco! Vam trobar-nos un dia amb Carolina –que assumiria la direcció de l'obra– i vam llançar-nos a l'aventura creativa, auspiciats pel Centre Cultural la Farinera del Clot de Barcelona que va cedir-nos les instal∙lacions per assajar i cuidar-nos amb una candidesa i atenció que escolta, quin goig.- Comences a conèixer l'autora en els mateixos assajos...Sí, a base de llegir-ne els poemes als assajos, els tres, i pensar com podríem traduir-la a música i teatre. Sobre la marxa, per tant: el 'pecat original' és de Susanna.- Un ebrenc interpetant una mallorquina. Què hi ha de connexió perifèrica?La mateixa que trobaràs entre Andalusia i Sardenya, o entre Nou Barris a Barcelona i Austràlia, o entre l'Alemanya de l'Est i Bòsnia, per exemple. Si relativitzes elements com la llengua o els costums, que són importantíssims, però alhora són més secundaris del que pensem, i et fixes una mica en altres elements, com la manera de ser, la història i les formes de relacionar-se, acabes per identificar les mateixes exactes dinàmiques.- Estic d'acord...Ara bé, és cert que som territoris que o bé no han tingut mai un pes central en la història o l'han tinguda i l'han perdut, i això definix un munt de coses. Des del caràcter col∙lectiu, penso en el fatalisme típic de la gent del Delta, que és el mateix que trobes a València, però també a Romania; en la calidesa humana que trobaràs al Marroc, però també a Tessalònica o Ulldecona.- Les expressions artístiques sempre neixen de sentiments universals...Trobeu les set diferències entre Sebastià Juan Arbó i Fiodor Dostoievski, o entre Purkinje i System of a Down, que són de Los Angeles, però armenis.- Què és el que més et sedueix de la poesia de l'Antonina?La d'Antonina és la poesia d'una persona que objectivament ha menjat un munt de merda. Per època, per classe social, pel factor geopolític que comentàvem abans. Ella ha tingut la intel∙ligència i habilitat de transformar tot això en humor, crítica i alegria de viure. I alhora, la senzillesa, dignitat i elegància sense ornamentació que té la seua poesia és la mateixa que desprenen les meues iaies quan m'expliquen com amb 13 anys fugien de la Guàrdia Civil corrent damunt del Carrilet amb arròs d'estraperlo. Si la literatura i la poesia tenen la gràcia que expliquen realitats i ens expliquen una mica a nosaltres mateixos, literatura i poesia d'una persona d'esta generació prenen encara més valor.- L'acceleració de la modernitat ens porta a arraconar massa depressa les veus del passat?Tendim, en general, a menystindre la gent gran, i això és un fracàs humà terrible però també una derrota col∙lectiva: la majoria de persones d'aquesta edat són un referent de dignitat i un patrimoni viu.- Música, paraules i gestos. Un espectacle que utilitza diferents recursos per arribar amb força a l'espectador... Com descriuries la posada en escena?La poesia d'Antonina està molt lluny del tòpic aquell de la poesia com una cosa elitista o difícil. És senzilla, radical, compromesa; té mala hòstia i voluntat de fer pensar i de riure-se'n d'ella mateixa. Nosaltres hem aplicat esta lògica a l'adaptació a escena, i per això l'obra final és poc típica. Ha sigut un procés molt curt i intens, i l'obra està en constant evolució, a cada actuació és diferent: mig de broma, mig seriosament, diem que hem parit el xiquet i ara toca criar-lo.- Com ha estat el treball d'equip amb la teva companya a l'escenari Susanna Sebastià? Amb Susanna i Carolina hi ha hagut un procés paral∙lel de treballar i anar-nos coneixent a nivell personal, i ha sigut una experiència molt bonica. El teatre t'obliga a treballar unes habilitats, la creació del guió unes altres, la vessant musical és un llenguatge completament diferent... Si no tens complicitat i et mous en uns paràmetres semblants a l'hora d'entendre la vida és difícil que ni l'abans, ni el durant, ni el després, tinguen massa sentit. Si paral∙lelament a la creació de l'obra no s'hagués creat un vincle humà intens, l'obra no tindria gràcia. I si transmetem alguna cosa durant les actuacions és precisament això. La humanitat i el ser persona va sempre per davant de qualsevol projecte, individual o col∙lectiu.
Properes actuacions:*Espai Mallorca (Barcelona) – 20 de març*Espai Francesca Bonnemaison (Barcelona) – 14 d'abril*Festival Rapala (Calafell) – 18 d’abril (pendent de confirmació)*(H)original (Barcelona) – 6 de maig*Litterarum (Móra d'Ebre) – 5 de juny
