Jump to navigation
Això mateix és el que ha fet Vidal, gairebé sense aixecar cap sospita a la seva Amposta natal, per reivindicar la figura del seu besavi, l'alcalde republicà Josep Villalbí Verge l'any 1936, a qui el consistori convergent ha concedit fa poc un carrer per posar-hi el seu nom. L'únic inconvenient és que el carrer té poc més de 10 metres, està situat a les afores de la ciutat i no té cap domicili habitat, fet que significa que molta gent desconeix l'existència del mateix. Utilitzant l'art social com a component de denúncia i activisme, al mes de juny, Vidal va llençar la convocatòria del 1r Certamen Creatiu Josep Villalbí Verge, un concurs obert a totes les disciplines, temàtiques, formats, edats i procedències. Els participants només havien de complir un requisit: presentar els treballs per correu postal ordinari a través d'una adreça: C/ Alcalde Josep Villalbí, 1, d’Amposta. Una adreça inexistent, però que el mateix Vidal havia creat instal·lant-hi una bústia artificial. Mesos després d'aquesta crida, l'artista exposa la cinquantena d'obres rebudes a la falsa adreça en una exposició a la Sala Petita del Centre d'Art Lo Pati que s'inaugurarà el proper 7 de febrer i que es podrà visitar fins el 21 de març. En aquestra entrevista, Vidal desvetlla la intenció final del seu projecte: recuperar la memòria del seu besavi.- Prens la teva ciutat com un espai on desenvolupar la teva obra. A més, utilitzes l'anomenat 'art postal' per reivindicar una figura política que segons tu no ha estat degudament homenatjada en el nomenclàtor de carrers d'Amposta. Quins referents t'han inspirat per iniciar aquesta acció/exposició?M'ha inspirat la visió de la ciutat simbòlica de l'historiador de l'art, Antonio Ontañón. Ell analitza com les transformacions polítiques incideixen en el nomenclàtor de les ciutats i, per tant, cada administració utilitza els noms dels carrers i de les places per reconèixer aquelles figures que vol ennaltir, o d'altra banda, obvien aquelles que no els interessen. A més, ara hi ha una nova generació d'artistes com Alán Carrasco o Núria Güell que actuen a la ciutat per mostrar el seu compromís social. - Tu has decidit utilitzar l'art per recuperar la memòria històrica. A més, en aquest cas, vols parlar d'una figura pública vinculada a la teva família.El reconeixement al meu besavi que fou alcalde d'Amposta el 1936 em pareixia incomplert i la instal·lació que presento a Lo Pati és un exercici que em serveix per reivindicar la seva figura, com a defensora de les llibertats. - Creus que la figura del teu besavi no ha estat suficientment valorada?Un carrer d'uns 10 metres de longitud en una zona deshabitada, amb un lateral ocupat per un centre de transformació elèctrica, no té moltes possibilitats de ser utilitzat. Mitjançant el certamen epistolar, he provocat que més de 50 artistes fessin ús d'aquesta adreça. Per tant, he fet visible allò que està amagat.
- Per què creus que l'art pot servir com a eina subversiva?Moltes vegades considerem que l'art no té cap funció, però cada cop més, l'art és un altaveu o un catalitzador de diversos aspectes socials. El segle XX ha estat un segle d'art amb una funció política, i el segle XXI està ple de propostes molt més compromeses. - En primera instància, plantejaves una convocatòria de certamen, però en realitat no perseguies només això. És una manifestació artística que es desenvolupa entre allò visible i allò invisible, no?Sí, a part de la funció bàsica que és la reivindiació de la memòria històrica, és una instal·lació que qüestiona el món dels concursos creatius, que parla sobre el comissariat que pot fer un artista, que parla sobre l'autoria o l'apropiacionisme i també sobre el paper de l'arxiu documental com a peça expositiva. - Ens pots explicar en què consisteix l'obra guanyadora del certamen pròpiament dit?El guanyador ha estat Manel Ros Nofre amb una peça que mostra com una colla d'amics allistats el maig del 1936 acaba per desaparèixer. També és exquisida la peça "Kriptonita" de David Mayo i "Go Faster" de Júlia Marques, que van obtenir accèssits del jurat.- Com encaixa aquesta obra en la teva carrera artística? Tens ganes de seguir explorant aquest tipus de crítica política local a través de l'art?M'agrada pensar que puc transformar una mica la societat a través de l'art. Pel que fa a la temàtica, m'interessen temes com els monuments i l'ordenació de les ciutats. En treballs més inicials com 'Arquipintura' també denunciava la bombolla immobiliària mitjançant la captura de mitgeres arquitectòniques que jo interpretava com a imatges simbòliques. Pel que fa als processos, m'interessa molt la participació i la creació col·lectiva. En altres àmbits he pogut realitzar peces que invitaven a participar com la performance "Provoca't el teu propi sisme" que es va veure a Alcanar i que va tenir una rèplica a Tortosa. A l'edició 2014 d'Eufònic, també vaig dur a terme una peça sonora participativa que tenia com a suport un programa radiofònic. - Alguna idea pel cap? Ara estic preparant una peça per a una exhibició simultània a diferents llocs del Delta, que reivindica aquest espai com el més gran museu del món.
Exposició 'Jaume Vidal: Josep Villalbí Verge' Del 7 de febrer al 21 de març Centre d'Art Lo Pati (Amposta)
