Marina Pallás
,
09/05/2017
Arts

Pepa Reverter: “La nostra societat està acostumada a tancar l’art dintre de grans estructures, als museus"

L’artista plàstica i il·lustradora és una de les protagonistes de la segona mostra d’Art i Flors als Balcons d’Alcanar
Pepa Reverter

Foto: 

Cedida
Pepa Reverter
Artista plàstica, il·lustradora, grafista, dissenyadora… Són molts els conceptes que poden definir la polifacètica Pepa Reverter (Alcanar, 1969). També ha treballat com a estilista i com a directora editorial i té projectes editats i diverses publicacions. El passat 2013 va exposar a la Galeria Carla Sozzani i a la Plus Design Gallery de Milà amb la ‘Sisters Collection’. Ara parlem amb ella amb motiu de la segona mostra d’Art i Flors als Balcons d’Alcanar, de la qual n’ha dissenyat el cartell, a més de participar amb una obra. La proposta s’inaugura aquest dissabte 13 de maig.
"L’art ens explica coses de la vida i també ens ajuda a fer que aquesta sigui més bonica"

- Ets l'autora del cartell de la segona Mostra d'Art i Flors als Balcons d'Alcanar. Explica'ns per què vas decidir participar i com has creat aquesta obra tan colorista i que expressa molt bé l'essència del que es podrà veure a la mostra.
Vaig decidir participar principalment perquè sóc d’Alcanar i artista plàstica, aquestes són dos importants raons. Després podem afegir moltes d’altres, la Núria Prades, l’artista que organitza el certamen d’art al carrer, m’ho va posar fàcil: jo havia de realitzar el disseny i els arxius digitals i la tela la pintarien els alumnes de l’Escola d’art d’Alcanar. L’art al carrer sempre m’ha interessat i he participat en altres mostres. A més, considero important ajudar a fer créixer qualsevol manifestació d’art. Tot i que les meues circumstàncies personals durant aquest últim any i mig no han estat bones, no podia dir que no i menys encara convidant-me a fer el cartell el segon any de crear la mostra, i encara més després d’un autor com Josep Baqués a qui respecto i admiro professionalment.

- Has participat a les dos mostres. Quina experiència t'emportes de la primera edició, la de l'any passat?
A la primera mostra d’art vaig pintar unes flors de taronger amb anilines i plàstica. Aleshores no vaig poder assistir, a causa de la malaltia de la meva mare, Paquita Sancho, qui malauradament ens va deixar el 17 d’abril passat. Ella em va animar a participar, tant l’any passat com aquest. Era una persona molt positiva, vital, alegre i entusiasta.

- Durant la inauguració de dissabte, els artistes podreu explicar i fer comentaris al públic sobre la vostra obra. Com és la teva?
La meva obra representa la ingenuïtat, l'alegria i la il·lusió, totes aquelles qualitats que tenen els nens i que quan som grans perdem fàcilment pels entrebancs i reptes que ens marca la vida. Com et pots imaginar, estic en un moment trist, però la vida segueix i l’exemple vital de la meva mare em dóna forces per mirar endavant. El cartell m’ajuda perquè és alegre com ella. És festiu i abstracte, són siluetes de formes amb uns 24 colors diferents. Vaig tenir la idea de pintar amb formes senzilles, perquè els alumnes de l’escola tinguessin el camí planer per reproduir la imatge i a la vegada fos un exercici d’aprenentatge divertit.

- Quina valoració fas d'iniciatives com aquestes que treuen l'art al carrer?
La valoració és molt positiva, l’any passat vam participar molts artistes vinculats al territori i això em va agradar molt, i aquest any encara en som més, em sembla que més de 50. Veure la resposta tan positiva de la gent és fantàstic. Però organitzar qualsevol cosa sempre és un repte.

- Creus que l'art no és prou visible? O almenys l'art contemporani?
Efectivament, tal com tu dius, crec que l’art no és prou visible, ni el contemporani, ni altres. La nostra societat està acostumada a tancar l’art dintre de grans estructures, als museus. Ens sembla que l’art, per ser apreciat, ha d’estar a un lloc on tingue autorització per ser-hi i ser observat. Però l’art està a molts llocs. Per sort, cada cop més és present a tot arreu i més valorat. Les ciutats més visitades pels turistes són aquelles que tenen museus interessants per visitar. Ens interessen els llocs que tenen un valor afegit, una memòria visual i cultural que ens explique part de la vida. L’art ens explica coses de la vida i també ens ajuda a fer que aquesta sigui més bonica, jo diria que l’art alimenta l’ànima.

- Són l'especialització i l'estil personal, les claus per poder dedicar-se al disseny gràfic?
Hi intervenen molts factors en l’acte creatiu, però sí que tenir un estil ajuda a que els clients et coneguin millor. Després la constància és fonamental, el fet d’aconseguir encàrrecs i trobar un sector on puguis treballar de manera contínua reforça un estil i una manera de fer.

- Sembla que ara és una professió una mica més ben valorada i present que abans?
Les professions que formen part de l’àmbit creatiu són complicades en el sentit que pot haver-hi gent que no hi vegi l’interès o el valor d’una imatge. Però en realitat a les grans empreses o multinacionals, i dintre dels sectors especialitzats, es valora molt la creativitat. Avui dia hi ha gran quantitat d’aplicacions que usen multitud d’usuaris que funcionen bàsicament amb imatges. I això demostra el valor de tot el que és visual.

També et pot interessar