Jump to navigation
- Com definiria la paraula “pau”?Es necessita una tesi per a respondre això... Entenc la pau no només com l’absència de guerra, sinó també com unes condicions on ningú t’emprenyi. Un estat on ningú incideixi negativament en la teva vida.
- Creu que és un concepte que pot tenir diferents significats?Pot tenir diversos significats, però no de forma antagònica. Possiblement aquesta definició que he fet jo es pot millorar, però no en pots dir una altra de contrària.
- En el camp de la filosofia ja en parlaven els clàssics...Sí. Ja comença amb Plató i amb el seu mestre Sòcrates. Es pot entendre que quan ell fa ‘La República’ és perquè hi ha una situació de guerra. Al grec hi ha una paraula, stasis, per a definir la guerra no només amb un enemic exterior, sinó també el conflicte dins de la mateixa poli. Però avui en dia el que a nosaltres ens afecta és la pau entesa pels contractualistes, a partir del Renaixement i del contracte social, que són Hobbes, Locke i Rousseau.
- I què és el que diuen els contractualistes?La pau és el que neix del contracte social. És un concepte que no es pot agafar aïllat, sinó que forma part de tot un sistema social o intel·lectual. Per exemple, amb el franquisme es deia: “40 años de paz”. I la revista 'La Codorniz' va dir “40 años de paz-ciencia”. És a dir, era el franquisme una època de pau? Fa de mal dir, no? Per a un franquista sí. Però sempre queda la repressió. Per això vull dir que la pau és més que l’absència de guerra.
- Es pot aconseguir la pau en la seva totalitat o és un concepte massa idealista?Això ja s’ho preguntava Kant al llibre ‘La pau perpètua’. Clar que hem d’aspirar a la pau universal, però veient com va el món... això ens condemna.
- Com va el món?Just Europa, que és la responsable històrica de la pau mundial, ara està condemnant a mort a molta gent per no deixar-los entrar. I clar, en teoria això va en contra dels principis europeus. Europa està destruint-se ella mateixa perquè no imposa la pau; imposa la guerra, la separació, l’exclusió.
- Quines condicions s’haurien de dur a terme per a garantir la pau d’un país?Això és molt fàcil: ningú t’ha d’obligar a res, i l’Estat ha de garantir que així sigui. Hem de viure amb un sistema de garanties que et permeti fer allò que et sembli. Però jo també ho he de poder fer. Per tant, tu no em pots prendre l’entrepà, i si ho fas ha de tenir unes conseqüències. T’han de castigar per prendrem l’entrepà. Però no per menjar tu botifarra, o per portar un mocador al cap o per no portar-lo. Jo no n’he de fer res del que facis tu. I així amb tots els aspectes de la vida. La pau és que et puguis desenvolupar tal com creguis convenient i seguint els models que creguis oportuns, però sense molestar a ningú ni envair la llibertat de l’altre. Això és molt clàssic, no m’ho invento jo, ja ho deia Stuart Mill a ‘Sobre la llibertat’.
- Molts cops la pau es veu trencada per l’abús d’autoritat. Quins tipus d’autoritat hi ha?A grans trets podem distingir l’autoritat de la força, de qui ostenta al poder, i l’autoritat moral, la que té a algú com a exemple a seguir.
- Em pot comparar aquestes definicions amb exemples reals?Un polític que menteix no té cap tipus d’autoritat moral, com a molt tindrà la de la força si compta amb l’exèrcit. Però no té autoritat sobre mi, perquè jo només li faré cas quan vegi a la policia o als soldats. En canvi, algú amb un revestiment moral admirable té autoritat sobre la persona. Tampoc l’obeïrem cegament, però pensem-ho.
- Creu que hi ha un desinterès polític per acabar amb les guerres?Jo no crec que la política s’hagi interessat mai a fer la pau. Quan una nació ha trobat que no té prou recursos ha anat al veí a fotre-li. És el que va passar amb les colonitzacions. Després va resultar que el món ja estava més repartit, llavors van creure que era el moment d’expandir-se. I així van tenir lloc la Primera i la Segona Guerra Mundial. Les guerres a l’Àfrica? Sempre hi ha alguna cosa: que si el coltan, el liti... La política és la gestió del poder i si el poder necessita obtenir res, es fan guerres. Hi hauria d’haver un govern universal per a evitar-les.
- Per què molts cops es relaciona la pau amb creences religioses?La vida religiosa, apartada de les necessitats de la vida ordinària, és procliu a l’oració i a predicar la pau. Però des d’un punt de vista extern a la societat, perquè quan la religió s’ha posat amb la societat tampoc és que hagi sigut gaire pacífica. Una cosa són els monjos cartoixans i ermitans i l’altra és la institució de l’església. I amb això em refereixo a la majoria de religions.
- La filosofia ens invita a pensar i a ser crítics amb el nostre entorn... es podria utilitzar per fomentar la pau?La filosofia és el pensament de voler explicar què és el que hi ha i per què és així. I aquest pensament t’ofereix unes alternatives. La filosofia sempre ha plantejat alternatives. Kant diu: “vols ser una persona moral? Tens llei moral, tu tries si la vols seguir o no”; i Marx, que és el teòric de la societat moderna, també proclamava que “la societat moderna pot estar en forma de barbàrie o no, però tu tries: socialisme o barbàrie”. Cadascú de nosaltres escollim i ens preguntem si podem fer alguna cosa per canviar. La filosofia no tracta la pau com a pau, sinó que és el resultat d’una alternativa que la filosofia veu i presenta tal com són les coses.
- Com han anat les primeres converses de pensament crític a les Terres de l’Ebre?Ha sigut un èxit inesperat. Ens ha sorprès agradablement per l’interès que han suscitat. Nosaltres pensàvem, potser per deformació professional, que la filosofia és, com diu Nietzsche, una planta rara. I que si fèiem alguna cosa així vindrien els quatre de sempre, o com a molt una vintena de persones. Però escolta, 100 persones al matí i 170 a la tarda. Està molt bé, i no només per l’assistència de públic, sinó també pel nivell intel·lectual que hi havia.
- Creu que el territori està obert al pensament crític?Allí on hi ha una persona, hi hauria d’haver pensament. És el que ens diferencia de les bèsties. El que a mi personalment m’aporta cert desencant és la quantitat de temps que passem “entretinguts”. En lloc de pensar, col·laborar, establir xarxes actives i participatives, estem ocupats fent altres coses i no ens avorrim. I llavors no tenim mai temps per a establir diàlegs.
- És a dir, ens hem d’avorrir més?Sí. El que vam fer amb Lluís Montull i Rafa Haro, d’asseure’ns i posar-nos a escriure, no ho havíem fet mai abans. Quants anys fa que hi ha internet? No ho havíem fet perquè sempre estàvem “ocupats”. És molt més profitós això que vam fer que no la superficialitat o la distracció.
