Jump to navigation
- Ets un apassionat de l'art, les humanitats i les tecnologies. Podríem dir que els videojocs de futbol uneixen tots aquests gustos?Sóc un fervent creient d'aquella frase de Steve Jobs que diu que "els nostres cors bateguen quan la tecnologia es creua amb les humanitats". L'art sempre ha evolucionat i les fronteres sobre què és art i que no ho és estan en constant moviment. Estic convençut que els videojocs en general, no solament els de futbol, són una nova expressió en aquest sentit. Per si algú té algun dubte, que miri un joc que combina pràcticament tots els elements creatius de les arts clàssiques: imatge, so, històries i, fins i tot, tacte, generen emocions en el seu públic i són capaços de canviar realitats. És qüestió de temps que els videojocs siguin considerats tan artístics com una pintura o una catedral.- Potser és veritat que els videojocs són l'únic mecanisme artístic que ha representat el futbol...Representar artísticament el futbol sempre ha estat un gran problema. Per exemple, el cinema va ser incapaç de generar bones pel·lícules de futbol. Vaig escoltar a Enrique Cerezo, referent del cinema espanyol, dir que el futbol era tan únic que no se'l podia representar en un film. Jo sóc molt cinèfil i no recordo més que una bona pel·lícula sobre futbol: 'Green Street Hooligans'. És britànica i va molt més sobre el que passa als estadis i l'ambient dels violents que de l'esport en si. En l'àmbit infantil, Campanella va encertar bastant amb 'Metegol'. D'altra banda, n'hi ha poc i molt dolent. Només cal veure les pel·lícules que es van fer de Maradona i Messi, fins i tot rodades per directors famosos com Kusturica o De la Iglesia: un desastre. En canvi, altres esports sí que van ser capaços de trencar taquilles amb pel·lícules. El Karate va explotar en els vuitanta o comèdies com 'White men can't jump', a inicis dels noranta, reflecteix molt bé el fenomen dels partits de carrer de bàsquet en un moment que alguns jugadors del carrer s'havien incorporat a la NBA com a professionals.
- En aquesta exposició repasses la història dels videojocs de futbol...Els videojocs ho han fet molt millor que el cinema en aquest sentit. Per a aquesta exposició, vaig analitzar el desenvolupament de 4.400 jocs d'esports en els últims quaranta anys i 798 van ser de futbol (35%). Li segueix el bàsquet, amb 396 (17%). Hi ha títols que tenen milions de seguidors a tot el món, com 'Football Manager' (SiGames), 'Pro Evolution' (Konami) o 'FIFA' (EASports). És tot un fenomen.
- Com han evolucionat aquests jocs? Cada cop són més realistes, veritat?Quan parlem de realisme ens ve a la ment les perfectes tres dimensions del 'FIFA' o 'Pro Evolution' en la pantalla de la televisió, on es va arribar a un nivell de potència gràfica tal que la meva àvia creuria que és un partit de debò. Això és així i continuarà a més en el futur.
- Algun exemple?Els comandaments actualment vibren en certes accions. Potser en un futur podrien transmetre cert dolor davant un cop o, potser no seria necessari un comandament, sinó que els jugadors es podrien controlar d'una altra manera. Ara bé, en la indústria hi ha molts segments a cobrir. No tothom juga a ficar gols en la pantalla. Hi ha molts jocs de simulació real sobre ser mànager d'un club. El realisme es transmet en les negociacions amb els jugadors, en les rodes de premsa, etc. A 'New Star Soccer', que té centenars de milers de descàrregues especialment en telèfons mòbils, cal desenvolupar la vida d'un jugador dins i fora del camp: les relacions amb els companys, els seguidors, fins i tot, amb les dones.- Quines són les últimes tendències? Cap on va aquesta indústria?Les grans franquícies van a més realisme i a incorporar noves competicions. Per exemple, el nou 'FIFA' porta les seleccions femenines. I em sembla un encert espectacular. Vaig tenir un viatge de treball a l'Haia (Holanda) per a un partit de la Lliga femenina del Benelux. Era un dia de treball i en l'estadi hi havia més de 3.000 persones sota la pluja i el fred… el 60% del públic eren nenes entre 7 i 12 anys. A la resta, se li fa impossible competir contra aquests grans estudis, però en els dispositius mòbils i tablet hi ha molt recorregut. Per les característiques dels mateixos no es tracta de fer el joc més real, sinó el més addictiu i fàcil de jugar amb aquesta tecnologia. 'New Star Soccer' és un gran exemple. Estic convençut que en vindran més en aquest sentit.- Alguns pensen que els videojocs creuen addiccions però altres que van bé per estimular certes capacitats...Qualsevol activitat és sensible de ser addictiva. Suposo que fins l'acció més noble, portada a l'extrem, es converteix en perjudicial per a la persona. De nen, a l'escola, em van obligar a fer treballs pràctics del Quixot de la Manxa. Ho veig ara amb 35 anys i em sembla dels pitjors estímuls que un pla educatiu pot fer en aquestes edats. Estic segur que la classe hauria après més amb videojocs com 'Civilization', que tracta de la història de la humanitat.
- Potser els videojocs donarien una informació massa superficial...És com si dones una assignatura de música i et quedes amb David Bisbal i Julio Iglesias, el desenvolupament de l'oïda seria limitat. Amb els videojocs passa el mateix, hi ha títols bons que en un curs ben estructurat serien perfectes per al desenvolupament de capacitats.- L'art de fer videojocs és cada cop més democràtic?Absolutament. L'accés a la tecnologia i les plataformes de publicació són moltíssim més obertes. Avui un desenvolupador indie pot programar des de casa i arribar a qualsevol racó del món amb un clic. Clar que després entren en joc el màrqueting, el posicionament i els accessos a les pàgines frontals. Però va a més, sense dubte. La humanitat en general és cada vegada més democràtica i per això la gent vol opinar, i votar sobre més qüestions que en el passat. Els qui no ho entenguin es quedaran en el marc mental antic, oxidat. En fora de joc total.- Si haguéssis de recomanar els teus videojocs de futbol favorits de tota la història, quins serien?M'apassiona la història dels germans anglesos Paul i Oliver Collyer, que a la fi dels vuitanta, sent molt joves, van crear la primera versió del 'Championship Manager'. Es va convertir en el millor joc per ser entrenador de tots els temps. A dia d'avui són una empresa, SIGames, de centenars de persones a Londres, que venen més d'un milió de llicències oficials amb cada versió anual. Fa poc, alguns fanàtics del joc van treure un llibre, 'Football Manager va destrossar la meva vida´, on repassen l'addicció de les persones amb el joc i les històries darrere del mateix.
Conferència 'Coneix l'evolució dels videojocs de futbol. 40 anys d'història' Dimecres 4 de novembre, 19:30h Biblioteca Marcel·lí Domingo Tortosa (Fitxa d'agenda Surtdecasa)
