Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García

Foto: 

Marina Pallás
Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García al seu taller

Sabala: ‘La gent em deia que fer-se gran no era bo, però crec que és el millor perquè comences a comprendre’

L’artista exposa per primera vegada a les Terres de l’Ebre en el marc de les activitats del Maig a l’Escola d’Art de Tortosa
Marina Pallás
,
15/05/2017
Arts
Entrar dins del taller d’un artista té tant de privilegi com de viatge iniciàtic. Si es té la sort d’accedir a la casa i a l’univers creatiu d’Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García (FMG) ja no se’n surt igual. La casa i els magatzems són una antiga granja de vedelles que ara s’ha convertit en una galàxia apartada del poble (Masdenverge) tota feta de fragments i parts inacabades, de colors i formes que pertanyien a altres llocs, a altres destins, com en un gran collage inconclús fet a trossos i envoltat de quadres, escultures, discos, llibres, animals, plantes, pedres, objectes i un jardí surrealista.
"Al Raval de Barcelona, em vaig fixar en homes i dones que ja no són joves però que saben el que volen. Crec que hem d’observar-los per aprendre a viure”

Sabala i FMG em reben somrients i em fan passar a dins. L’interior de la casa, com tota la resta, està feta a base de records i creacions: de peces que han viscut ja una vida i que ara reposen, mentre que d’altres encara els espera un llarg viatge. M’ofereixen un cafè i un passeig impagable per la casa, banyada d’una llum melancòlica. Afora plou i trona dèbilment amb la imprevisibilitat d’un temps britànic i un dia inestable. Però no importa.

Elisabeth Sabala i Fernando García Martínez tenen una trajectòria prolífica que es remunta als anys 80, i han exposat en museus i galeries d'arreu del món com el Museu Würth de Logronyo, la RoNam Galerie de Seül, la Kamil de Mònaco o al Centre Cultural Clima X de Miami. FMG també ha treballat l’escultura, té una quinzena de llibres de ficció publicats i ha composat més de 400 cançons (www.fmgarte.com).

  • imatge de control 1per1

“Necessitàvem espai per treballar i perquè tenim una gran quantitat d’obra que necessita lloc per guardar-se. Per crear, a més, necessites concentració i aquí l’hem trobat”, expliquen. “No coneixíem les Terres de l’Ebre i hem trobat una gent i una cultura on estem encantats. És un altre món”.

Sabala inaugura la mostra ‘Troba’t a tu mateix’ el proper 26 de maig a l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa. Després, FMG oferirà un concert. Seran els encarregats de posar punt i final a les activitats que aquest mes de maig porta realitzant l’Escola d’Art, que pretenen complementar l’oferta formativa que ja ofereix el centre. L’escola vol col·laborar amb altres entitats per portar la tasca formativa i de dinamització econòmica del territori més enllà de les comarques ebrenques.

Els artistes expliquen que també reben visites d’escolars al taller amb certa freqüència. “A mi de petita m’hagués encantat que m’haguessen portat al taller d’un artista. El primer cop que vaig veure el taller d’un artista vaig tenir clar que m’hi havia de dedicar”, diu Sabala sense embuts. “Però sempre he pensat que a l’escola el dibuix no es pot obligar. Dibuixar no és com les matemàtiques. Ha de sortir de dins. Perquè és un plaer. La gent diu que no sap dibuixar i és perquè no ha seguit fent-ho després de l’escola”.

Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García

Els magatzems de la seva llar acullen una gran quantitat d’obres d’ambdós artistes, quadres, escultures i, fins i tot, 1.300 pedres del barranc de la Galera pintades i que van ser exposades al Museu Würth de Logronyo. Sabala afirma que una exposició com la de ‘Troba’t a tu mateix’ no s’hagués pogut gestar a Barcelona. “En canvi aquí sí que t’ho pots plantejar. A més que aquest lloc té una llum molt especial”.

En lloc d’una exposició de diversos quadres, la mostra consistirà en dos políptics, un de 10 metres amb sis peces i un altre de 5 metres amb 3 peces. L’obra de Sabala és figurativa i destil·la un gran sentit de l’humor, amb una dona grassoneta i ja madura com a principal protagonista. “Vaig començar a pintar de tot des de petita fins que de jove vaig descobrir l’ésser humà, quan vivia al Raval de Barcelona. Em vaig fixar en homes i dones que ja no són joves però que saben el que volen. Crec que hem d’observar-los per aprendre a viure”, diu. “En ser dona jo, les protagonistes són dones perquè pinto des del meu punt de vista. Jo estic en tots els quadres, d’alguna forma”.

Una de les característiques de les figures, de gran contrast cromàtic, de l’obra de Sabala són els seus rostres de perfil, on destaquen uns nassos pronunciadíssims. “El nas és fonamental perquè ens serveix per respirar. I si no respires no vius. Mentre tinguem nas hi ha vida. I, a més, el nas també significa personalitat forta. No m’interessa la bellesa física sinó ser persona, honrat, noble... No vull ser superficial”.

Elisabeth Sabala al seu taller

L’artista confirma que els seus quadres són molt narratius, i per això a les obres apareixen escenaris i ambients, festes, balls, platges, plens de personatges en diferents plans que susciten la creació d’escenes completes, de diàlegs, de crítiques, de comentaris, d’alegries, de presentacions i formalismes en el gran teatre de la societat i les convencions socials. “Intento pintar sempre amb sentit de l’humor, fer pintura, però amb humor. Me’n ric de mi mateixa”, assegura.

La mostra ‘Troba’t a tu mateix’ servirà també d’introspecció per al mateix espectador i hi haurà una llibreta perquè els visitants puguen explicar si s’hi han trobat o no. “Vull que la gent mire la pintura amb més deteniment, que s’estiguen una estona al davant observant els detalls. Els filòsofs grecs creien que el primer que has de fer és conèixer-te a tu mateix. I per trobar-te a tu mateix has de saber qui ets i què busques”, diu. “Cadascú és diferent. No tothom pensa el mateix, però sí hem de compartir el mateix món. Quan ets jove penses que tothom és com tu, i no. El cert és que ens compliquem massa. Tot per tres dies. Val la pena riure, de veritat”.

Les seves dones potser no són boniques però sí sàvies i experimentades i esdevenen la prova, un cop més, que pensament i creació han d’anar, per força, units o que un artista és creador i pensador a parts iguals. Quan tornem cap a la casa i deixem un altre magatzem on Sabala pinta les obres a l’oli ha deixat de ploure i dos gats primer i un gos després fan cercles al nostre voltant com planetes llunyans. El jardí és una constel·lació de materials reciclats, d’objectes inclassificables i d’obres escultòriques que anem deixant endarrere conforme m’acompanyen cap a la porta. “La gent em deia que fer-se gran no era bo, però crec que és el millor... Perquè tens l’experiència i comences a comprendre les coses. I entendre és un plaer. El més important per a mi és pensar”.

Més informació: 

A

També et pot interessar