Jump to navigation
- En quin estat diries que es troba el pop metafísic ara mateix?Doncs no ho sé, sé que el Festival del Pop Metafísic, que és com la "meca", ara el tornen a fer. Crec que nosaltres tenim un punt de metafísic, però que amb aquest nou àlbum hem trobat més el nostre so i no tant el d'en Ferran o el d'El Petit. Tot i que el productor, en aquest cas, sigui el mateix, ens hem fet el so més nostre i, tot i tenir alguna cosa de metafísics, no ho som tant com a 'Pren-t'ho amb calma' (Bankrobber, 2019).
- Com ha sigut treballar per primer cop amb Jordi Matas?En el sentit musical ha sigut brutal i en el personal encara més perquè és un tio de puta mare. Ens ha ajudat molt a definir el so i els temes, ha sigut una peça clau d'aquest disc. Nosaltres portàvem els temes molt acabats, però quan els hi ensenyàvem ell el que feia sobretot era netejar-los i polir-los. Treure aquesta nota d'aquí, aquest bombo d'allà, o sigui no ens trencava els temes ni ens hi posava arranjaments, més aviat ens els polia.
- L'heu gravat a tres llocs diferents, oi? Com ha anat això?Vam fer la gravació totxa, diguem-ne, l'embrió fort a una masia a Argençola perquè teníem moltes ganes d'estar tranquils i de no estar en un estudi convencional perquè al final una setmana a un estudi ens hagués acabat estressant. Vam buscar una masia al mig del camp i en Jordi va muntar-se l'estudi allà. Després també hem gravat un parell de temes a l'estudi d'en Panxi Badia a Banyoles. Ell també ens ha fet una mica de productor i d'enginyer de so. I també hem gravat teclats i altres cosetes a Esparreguera i a Igualada. Gairebé tot el cd, però, s'ha gravat a Argençola.
- A nivell conceptual, al primer EP defensàveu els beneficis de la vida plàcida i contemplativa, aquest primer àlbum és una extensió d'aquesta idea?Sí, ho veiem com una ampliació de l'EP amb cara i ulls. El missatge i el concepte són els mateixos, en aquest cas, volíem fer cançons encara més properes, per això es diu 'És per tu i per mi'. Són cançons que estan ben vestides i són grosses, però alhora les pots sentir molt properes pel seu so que acaba sent molt càlid.
Foto: Eulàlia Prat
- Encara que no ho sembli la vostra música va en contra de certes coses, oi?Totalment. Pot semblar que és un estil naïf o molt superficial i que no s'endinsa en cap crítica, però la majoria de lletres tenen una crítica social bastant forta, això sí, amb paraules dolces.
- Què critiqueu?L'explotació laboral, l'homofòbia o l'estrès constant de la societat amb les tecnologies.
- Reivindiqueu aquesta tranquil·litat perquè vosaltres sou realment així o perquè la música us ajuda a conscienciar-vos?La nostra filosofia és aquesta del "nafent", però ens costa aplicant-s'ho. Perquè després volem anar de pressa i tocar a tots els festivals o el que sigui i ens cremem quan no surten coses. És més un missatge cap enfora sense donar cap lliçó, com una reflexió nostra que compartim.
- Vosaltres estudieu o treballeu? O les dues coses?Les dues. Jo estic estudiant teatre i ho compagino amb la feina i amb Marialluïsa, llavors l'Andreu i el Pol treballen en l'àmbit social i el Litus que és el guitarrista està acabant al Taller de Músics.
- Anava a dir que tots semblàveu estudiants de Ciències ambientals o biòlegs.(Riu) Bé, sí que ens agrada molt estar en contacte amb la natura, tot i que no hi vivim, estem tots a Igualada i això d'estar rodejats d'asfalt ens fa voler marxar sovint a tocar fang i terra.
- Amb aquest disc hi ha la voluntat d'intentar dedicar-vos a la música o ho veieu molt lluny?Sempre ens agrada somiar. La voluntat hi és, però també som conscients que és el primer àlbum amb cara i ulls que traiem i que hem de picar molta pedra com han fet altres artistes del panorama, aquí no es regala res, hem d'anar fent xarxa i compartint. Però tenim la sort que fem el que ens agrada, a vegades ens diuen que fem música massa tranquil·la pels festivals i que per això no ens diuen d'anar-hi tot i que el directe és més fort. Però, mira, fem el que ens agrada i si un dia en podem viure, serà perfecte; i si no, ben bé que ens ho passem.
- Què us ha marcat d'Igualada musicalment? El Hot Blues sobretot, era un bar que hi havia abans. Nosaltres, hem mamat molt d'allà, hi portaven molt bona música, hi havia molt jazz, música molt elaborada. Allà vam veure en Ferran Palau o El Petit dels inicis i molta d'aquesta història treballada i dolça que han fet allà ens ha fet acabar fent aquesta música.
- I ara? Trobeu que hi ha vida cultural?No gaire, hi ha cultura musical però no es donen eines per treure les propostes a sales de concerts, de fet de sales ara mateix només hi ha la de l'associació laBastida. Es troba a faltar suport municipal o el que sigui. Falta moviment musical.
- Tu recordes quan va ser el moment en què et vas adonar que no t'agradava el pop qualsevol, sinó que t'agradava un pop molt particular.Sempre he mamat molt de cantautors, recordo escoltar molt a Cesk Freixas fa temps. Mai he sigut fan del pop comercial de la ràdio, sempre he buscat artistes o músics que quan els escoltés em donessin alguna cosa més que una cançó, que em transmetessin un sentiment, fos amb la veu o amb un missatge molt proper. M'ha interessat gent que no canta per cantar, sinó que hi ha alguna cosa més a dins de la seva música.
- A vegades el que feu em recorda a música com de videojoc antic.Potser és perquè portem alguns instruments que són antics, més antics que nosaltres, de fet. Són dels seixanta més o menys i tot acaba agafant aquest so.
- Parla'ns de l'experiència interactiva que presenteu aquest divendres amb el disc.El mateix dia que surt l'àlbum, també obrim la web i allà hi haurà cada tema amb les seves interaccions i tu hi podràs jugar. Seran com unes aplicacions que jugaran amb el que diu cada tema, s'ha creat un espai 3D i podràs anar jugant amb cada tema. A més sempre serà diferent, depèn de si hi jugues de dia o de nit, canvien els colors.
Web Marialluïsa Instagram Marialluïsa Web Bankrobber
