Iñaki Rubio

Foto: 

Cedida

Iñaki Rubio: "Gósol transforma Picasso i és aquí on troba la seva identitat"

L’escriptor publica el llibre 'Pau de Gósol' sobre l’estada del geni malagueny en aquest petit poble del Berguedà
Judit Monclús
,
06/09/2023
Llibres
Sortint del Centre Picasso de Gósol, al Berguedà, i abans d’arribar a la plaça Major, s’enfila un carrer que duu el nom del conegut pintor. Arriba als safarejos del poble, passant pel darrere de Cal Tampanada, i mena més amunt, fins on la vista contempla els paisatges que van acompanyar Picasso en la seva transformació artística. Malgrat que l’estada del geni malagueny a Horta de Sant Joan és un dels episodis més coneguts de la seva biografia, la que va fer a Gósol el 1906 va servir perquè concebés una nova forma artística que trencaria amb les anteriors. L’escriptor Iñaki Rubio (Barcelona, 1974) ho explica al llibre 'Pau de Gósol' (Comanegra, 2023).
Aquí es canvia el nom per Pau de Gósol per la identificació tan gran que té amb el poble

“Se sap de tot de Picasso, se sap com va fer el Guernica a través del reportatge de Dora Maar, sabem com era la Barcelona de Picasso i coneixem el Picasso jove als Quatre Gats, se sap tota la seva estada posterior a París i el seu retir a la Provença. Però aquest episodi a Gósol, que és fonamental, revelador, transformador per al pintor i per després fer un pas important en la història de l’art contemporani, pràcticament no s’havia explicat”, assenyala Rubio. Entre altres coses, al seu llibre, explica que el quadre 'Les senyoretes d’Avinyó' va néixer a París, però va ser concebut a Gósol. “Em semblava fonamental explicar això i la rellevància de l’estada de Picasso en aquest poble”.

Com arriba Rubio a donar el primer pas per començar aquesta investigació que ara s’ha transformat en llibre? “Hi arribo com a andorrà. El dibuix 'Les pageses d’Andorra' que va fer Picasso atreu molt els andorrans. De fet, no he sigut el primer andorrà en preocupar-se si realment eren pageses d’Andorra i en intentar esbrinar qui eren. Al 1906, l’any que Picasso va pintar el quadre, a Andorra, no hi vivia gaire gent. Per tant, seria possible descobrir-ho? Amb aquestes preguntes, em vaig posar a investigar i vaig descobrir que feia més anys dels que em pensava que tenia aquest tema al cap, ja que parlar de Picasso a Gósol era una idea que anava apareixent esporàdicament”.

  • imatge de control 1per1

L’escriptor explica que una conversa amb Jèssica Jaques Pi, experta en Picasso i autora del llibre 'Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad', li va servir per adonar-se que tot i que el dibuix de les dones pageses d’Andorra era important, ho era més l’estada de dos mesos de Picasso, ja que serveix per comprendre que hi ha un abans i un després de Gósol en l’evolució artística del geni malagueny. “De vegades, pensava que jo no era cap especialista en Picasso, que d’aquests ja n’hi ha 50.000. Però jo conec el Pirineu, la muntanya i la llengua que s’havia d’utilitzar per explicar aquesta història. Per al llibre 'Morts, qui us ha mort?' (Comanegra, 2021) ja havia fet el mateix: un treball de llengua important per explicar d’una forma versemblant conceptes, una història, transmetre un coneixement que se suposa que és poc conegut, però no amb les eines de l’especialista o de l’assagista, ja que no ho soc, sinó amb les eines del novel·lista”.

 


Rubio explica que també van ajudar a que fes el pas de publicar la història de Picasso i Gósol tot un seguit de confusions que havia detectat. “Una de les coses que em mou a escriure aquest llibre és que hi ha moltes confusions, que hi ha gent que no sap gaires coses de l’estada de Picasso a Gósol. La confonen amb Horta de Sant Joan. Sembla que s’havia de curar d’alguna cosa, diuen. No, això va ser a Horta. És cert que qui li recomana anar a Gósol és un amic seu que és metge, que recomanava als pacients anar-hi a l’estiu, però ell estava en plena forma”.

Amb 24 anys, Picasso arriba a Gósol, en part, per recomanació del seu amic Enric Casanovas. Pocs mesos abans, havia patit una crisi creativa profunda. Incapaç d’acabar el retrat de Gertrude Stein, la seva patrocinadora principal, fuig de París i aterra, després d’un llarg viatge amb tren i a coll d’una mula, al Berguedà. Ho fa acompanyat de la seva parella, Fernande Olivier. “Gósol transforma Picasso i és on troba la seva identitat, d’aquí el títol del llibre. Deixa de ser Pablo Picasso i es transforma en Pau de Gósol, que és com signa les cartes que envia al seu amic Casanovas”. La seva etapa a Gósol va ser molt prolífica, com explica Rubio al llibre. Comptant esbossos, dibuixos, guaixos, olis i talles, en només dos mesos, Picasso va fer més de 300 peces. Entre aquestes obres, hi ha 'L’Harem', precursor immediat de 'Les senyoretes d’Avinyó' i, per tant, del cubisme.

Una font documental excepcional al qual ha tingut accés Rubio per escriure el llibre és el carnet català de Picasso, una petita llibreta d’apunts que es pot contemplar al Centre Picasso de Gósol. “Picasso va tenir dos carnets. Aquest el va comprar a París, però hi ha un altre quadern anterior, el del viatge de vinguda a Gósol. És una font d’informació de primera mà molt interessant. Picasso l’utilitzava per a tot: hi ha apunts per buscar una referència bibliogràfica, l’adreça d’una exposició a París, l’adreça d’Apollinaire dues vegades, un poema traduït per ell mateix de Josep Carner”. Rubio explica que també l’utilitzava com a dietari personal i que hi tenia anotada una cita que diu molt del pintor malagueny: 'Un tenor que da una nota más alta que esta escrita en la partitura. Yo'. “Això és un acte d’autoafirmació. És aquest Picasso que s’està buscant, que s’està autoafirmant i que aquí es canvia el nom per Pau de Gósol per la identificació tan gran que té amb el poble. És tan feliç aquí que acaba fent-se tallar els cabells com els gosolans, intentant transmutar-se”.

Picasso treballa molt i entra en contacte amb el món màgic del Pirineu i amb el treball de la terra a través de Josep Fondevila -que és qui va fundar la fonda Can Tampanada, on s’allotjava amb Fernande-, i a través d’Hermínia. “Entra en contacte amb una dona misteriosa de la qual es fa molt amic i a qui retrata fins a disset vegades. Com que no hem pogut saber mai qui era, suposem que era un nom fals. Aquí és on entra la meva feina com a novel·lista. Al llibre jugo i intento esbrinar qui era aquesta Hermínia”. De fet, Rubio reconeix que va anar a l’ajuntament de Gósol a fullejar documents antics per buscar-la. “He estat durant moltes hores buscant dones que poguessin ser l’Hermínia, nascudes o casades a Gósol i la veritat és que n’he trobat alguna que possiblement ho fos”.

Sigui com sigui, aquesta dona misteriosa va tenir un pes important en la transformació artística que Picasso va viure a Gósol, tal com Rubio relata al seu llibre. “He pogut entrar en un parell d’ocasions a Cal Tampanada i mirar el mateix que veia ell des del seu balcó: els teulats de Gósol, composicions que es poden veure en els seus quadres i que es van convertir en un apunt del que seria el cubisme”.

Més informació: 

A

També et pot interessar