,
27/10/2017
Llengua catalana

L’autor de les petites coses importants

El premi Nobel de literatura d’enguany, l’anglès d’origen japonès Kazuo Ishiguro, és un escriptor com una casa de pagès, d’aquells que no saps com s’ho maneguen però entre el que diuen i el que no diuen —en la bona literatura els silencis valen igual que les paraules— quan acabes el llibre has d’estar-te una estona assegut paint tot el que t’acaba de passar.

Si encara no ho heu fet, de les obres d’Ishiguro us recomano que en llegiu dues, El que queda del dia (segur que recordeu la pel·lícula, amb Emma Thompson i Anthony Hopkins fent de majordoms) i sobretot No em deixis mai, la commovedora història d’uns nens creats per clonació amb finalitats mèdiques: quan arribin a l’edat adulta donaran voluntàriament els òrgans a les persones que els necessitin. També se’n va fer una pel·lícula, però no acaba de ser rodona (el repte era molt difícil, ja ho comprovareu) i jo, en tot cas, la veuria després de llegir el llibre perquè no us afoni la lectura.

Nens clonats perquè de grans donin els òrgans, sí. Però si no us agrada el gore no us espanteu: a No em deixis mai no hi trobareu escenes de quiròfans ni gens ni mica de sang. Tampoc us caldran mocadors de paper, perquè de la vida d’aquests infants Ishiguro no en fa cap drama lacrimogen. No em deixis mai és un cant a la vida. Un cant cru, això sí, l’escriptor no ens regala les orelles.

A les novel·les d’Ishiguro no hi ha focs d’artifici ni històries grandiloqüents, res de tot això. Estan farcides de petites coses molt importants, coeurs fondants d’intensa humanitat, de feblesa, d’enyor, de perplexitat, que quan hi ensopegues t’esclaten als ulls i te’ls inunden. I un nervi de profund estranyament —si és que som tots tan ignorants!— les recorre de dalt a  baix.

Però també hi trobareu alegries íntimes, no us penseu, felicitat senzilla, admiració per tot el que les persones som capaces de fer de bo fins en les situacions més amargants. I si llegiu bé, amb la mateixa perspicàcia amb què Ishiguro escriu, veureu un raig de sol d’esperança que treu el cap per entremig dels núvols de la tempesta més negra.

Els personatges de Kazuo Ishiguro punyen perquè s’assemblen moltíssim a nosaltres, perquè ens són un mirall descarnat. Quan llegia No em deixis mai, a cada deu pàgines em descobria a mi mateix dient osti, sí,  i tant, quants cops he sentit el mateix, he sigut així de mesquí o així de voluble, com pot ser que aquest home, que no m’ha vist mai ni sap que existeixo, em conegui tan bé.

 

Marc Guarro

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.

18/02/2019
Actualment, una de les sol·licituds més habituals que reben els lingüistes forenses, experts en aportar proves lingüístiques a judicis, és la determinació del nivell de llengua de certs exàmens oficials.
22/12/2018
En els últims anys, ha augmentat considerablement el nombre de catalans que han marxat a viure a l’estranger; des del 2008, l’emigració catalana ha crescut 68 punts percentuals (Ara, 30 d’abril de 2015).
21/09/2018
L’intercanvi cultural entre catalans i Llatinoamèrica ha estat possible gràcies al moviment de persones de banda a banda de l’Atlàntic, ja sigui temporal i amb retorn previst (viatges), amb retorn poc
22/06/2018
Si recordeu el meu article de l’any passat publicat en aquest mateix web, deia que l’any 2016 l’APLEC, fent-se ressò de la transcendència de les obres normatives que havien d’aparèixer entre el 2016 (Gramàtica de la llengua catalana) i el
18/05/2018
Hi ha escriptors que quan, per motius diversos, desapareixen de l’anomenada escena pública són relegats a un gens merescut segon pla.
07/05/2018
La lingüística és l’estudi de la nostra capacitat d’utilitzar les llengües i de les diverses maneres en què les utilitzem.
23/02/2018
Les persones enraonem i enraonem, de vegades amb sentit i d’altres sense, de vegades tranquils i de vegades molt exaltats, de vegades en privat i de vegades en públic, i la manera com parlem sempre depèn de tots aquests factors