Xavi Mula

Foto: 

Surtdecasa
Xavi Mula a l'exposició 'El traç ocult' al Museu de la Pell d'Igualada

Xavi Mula: "La motivació era explicar tot el que hi ha darrere el procés de creació"

El Museu de la Pell d'Igualada acull un recorregut per l'obra de l'artista fins el dia 9 de juliol
Anna Zaera
,
08/06/2023
Arts
Xavi Mula (Igualada, 1983) és un dels il·lustradors més reconeguts de la seva generació. Ara presenta ‘El traç ocult’ al Museu de la Pell d'Igualada, una exposició que mostra la part més personal del seu treball, pensaments, intuïcions i idees del seu procés creatiu, que podria ser també el de qualsevol altre artista. Una reflexió, per tant, al voltant dels mecanismes que ens porten a crear, i també dels errors i frustracions que hi tenim associats. Recordant un sketchbook, l’artista planteja una exposició on anota i dibuixa la seva vida i mostra la part més personal de la seva feina. Per donar a conèixer aquesta part més intimista, ha seleccionat dotze projectes realitzats durant la darrera època, un moment de maduresa després de la paternitat i també d'un viatge a l'Argentina que va significar un punt d'inflexió en la seva carrera. Aquest 2023 el Xavier celebra 40 voltes al sol i 10 anys com a professional del disseny i la il·lustració i, després de més de 400 projectes, més de 1.000 il·lustracions, 3.000 esbossos, milers de dubtes, encerts, però també errors i una recent paternitat, ho vol compartir. Hem compartit també aquesta xerrada amb ell.
Un il·lustrador comunica, allò important és saber comunicar més que dibuixar

- D'on surt aquesta exposició i per què ara?
L'any passat vaig guanyar el Premi Ciutat d'Igualada de Disseny i amb el premi econòmic, hi havia la possibilitat de fer una exposició en una sala municipal de la ciutat. Em van oferir fer l'exposició en la sala d'exposicions del Museu de la Pell. És una sala molt gran, de 150 metres quadrats amb parets de tres metres d'altura. A l'exposició hi ha dotze projectes exposats, i com jo treballo en digital vaig pensar que exposar les il·lustracions digitals emmarcades no tenia massa sentit perquè era fer una traducció literal del digital. I clar, hagués quedat molt fred. Per això ja tenim les pàgines web i l'Instagram. Per tant, la motivació era intentar explicar tot el que hi ha darrere del procés de creació.

- El 'Traç ocult'?
Sí. Per això el nom de l'exposició.

  • imatge de control 1per1

- Clar, les exposicions no poden ser una traducció literal dels formats de les pantalles.
Correcte. Si fos una exposició de pintura, sí que podries veure un quadre d'un metre per dos metres i experimentar el relleu i les textures. Per això vaig pensar que seria millor explicar el que hi ha al darrere que és el que faig quan faig visites guiades. La creació és el que porta més temps. La il·lustració final potser la pots fer en tres hores. El que porta més temps és adaptar el pensament fins a arribar a aquesta obra final. Es veuen tots els esbossos, les diferents idees per arribar fins aquest moment final, diguéssim, abans d'aquesta execució final. I crec que això és més interessant.

 

Xavi Mula durant una visita guiada a l'exposició | Foto: Surtdecasa
- Com sorgeixen aquestes idees? Tens alguna regularitat?
Sí, en principi sempre he d'agafar la llibreta d'esbossos i surten idees molt esquemàtiques. Aquestes llibretes d'esbossos estan a l'exposició en una vitrina. Són dibuixos de vint segons, eh? A vegades, si no tinc llibreta, ho apunto en el bloc de notes del mòbil, si em ve una idea al cap. Llavors, aquest és el primer pas. Aquest pas pot durar, depèn de l'encàrrec i del temps que et doni el client. Si per exemple, tinc un mes per fer una feina, per exemple, com una portada d'una revista, potser estic dues setmanes pensant idees.

- On trobes aquesta inspiració?
Nosaltres vivim al bosc, per tant, surto sovint a passejar. També vaig construint comentant-ho amb les persones que tinc al voltant, altres col·legues, la parella o els amics. Quan tinc decidida la idea, faig els esbossos i els esbossos oficials, els que ensenyo al client, ja els faig amb iPad. El primer pas sempre és manual i el següents passos ja són digitals. Quan el client ja tria l'opció que li agrada més, perquè normalment n'envio tres o quatre, llavors ja faig la versió final amb Photoshop i amb la tauleta gràfica.

- Ara et preguntaria per les inspiracions. Ara em comentaves això de la natura que són com espais, però has d'estar en un estat determinat perquè puguin venir les idees? Has d'estar molt concentrat o deixar el cap una mica més lliure?
Jo crec que l'has de deixar una mica lliure, però depèn del projecte. També depèn de la situació de vida, de la situació personal o depèn del tipus de projecte que et toqui. A l'exposició explico petits pensaments sobre el procés de creació, sobre la professió o com m'afecta a mi la professió. Per exemple, parlo del tema del bosc. Viure en una ciutat on hi ha molts estímuls per tot arreu, està ple de llums, ple de pòsters, ple d'elements gràfics, de logos, de vegades satura. El fet de passejar pel bosc i només sentir els ocells i com el teu gos corre amunt i avall, et permet no pensar i llavors apareix la idea. Probablement, si això ho fes a la ciutat, veuria el logotip d'una botiga i em vindrien massa idees. Vas acumulant tot d'estímuls que possiblement no serveixen de res. Crec que si insisteixes molt a tenir una idea, et bloqueges.

- Avui dia hi ha un excés d'imatges a través del mòbil, aquesta saturació creus que perjudica o enriqueix la teva feina?
Sí... Depèn de la situació personal, de com et trobis. Jo crec que es tracta precisament de desconnectar. Si jo vull estar sobreestimulat obro el Pinterest o l'Instagram i estic sobreestimulat encara que estigui al mig del bosc. Però la possibilitat de poder desconnectar crec que és important. Perquè hi ha cops que estàs molt cansat visualment. Acabes de sopar i mires el mòbil, després mires el Netflix, i estàs tota l'estona veient imatges.

 

Xavi Mula davant d'un dels seus últims treballs, per la UEFA Women's Champions League | Foto: Surtdecasa
- Quan parlem de la teva obra parlem de colors visuals, impactants, formes arrodonides. Creus que és possible descriure el teu estil o és tan canviant que no es pot? Hi ha una petjada Xavi Mula?
L'estil és molt canviant. De vegades l'estil és una cosa que t'autoimposes tu i que ningú t'està dient. A vegades et crees un bloqueig tu mateix, et poses en dubte. Això em passava més abans que ara, per això. És evident que el que faig ara no és el mateix que el que feia el 2015. Jo veig coses meves del 2015 i possiblement no em sento identificat. Però sí que veig que hi ha una evolució o un llenguatge. Un llenguatge amb el qual se'm pot identificar. Segur que si el 2027 miro el 2023 segur que també veuré coses que potser no seran les mateixes que faré. Jo crec que és important tenir un llenguatge propi, una manera de comunicar, encara que l'estil canviï. Hi ha il·lustradors o il·lustradores que tenen un estil molt marcat. Per exemple, el Joan Turu. Jo intento ser un il·lustrador que abraci més camp, puc fer infantil i també altres coses, però probablement no soc tan identificable com ell. Intento ser més flexible.

- Com definiries el teu llenguatge? Creus que un mateix pot parlar sobre el llenguatge?
És difícil, perquè moltes coses surten instintivament. Igual que fas els macarrons d'una manera i no d'una altra. Jo trobo que el meu llenguatge és molt directe. Colors vius, molt saturats, amb formes rotundes. Crec que cada cop estic sintetitzant més les formes. Cada cop faig més coses per adults, siguin portades de revistes o altres treballs editorials. El públic adult necessita imatges més impactants. Ha d'entrar pels ulls. També el fet de fer els personatges amb les extremitats deformades, sobredimensionades i amb els caps petits. És una manera d'emfatitzar el moviment. Una il·lustració per exemple que vaig fer per Barcelona en Comú on hi havia una sèrie de personatges aixecant un arbre. Es veu que les mans són molt grans. Perquè si aquelles mans fossin més petites no demostrarien aquesta força comuna per aixecar l'arbre. Llavors posar les mans grans és una manera d'anar més directe cap al missatge. Que la gent no hagi de mirar-s'ho tant.

- Al cartell també menciones la paraula errors. De quins errors parles?
La feina d'il·lustrador necessita molta dedicació. A l'Escola Massana em van ensenyar moltes coses sobre la tècnica, però el que t'ho dona tot és l'experiència. El que aprens amb els anys és el que importa. De vegades ens capfiquem molt amb un projecte, pots estar una setmana dormint poc o sense vida social perquè et donen un timing d'un dia. Et penses que si no arribes a la data d'entrega aquell client no et trucarà més. Aquestes pors típiques són un error. Amb el temps i amb el naixement del meu fill me n'he adonat que hi ha coses que no valen la pena. Si un client et posa un timing per entregar-ho un divendres, possiblement no ho necessiti un divendres, sinó pel divendres següent. Al principi ets més insegur i tens por.

 

Xavi Mula durant una visita guiada a l'exposició | Foto: Surtdecasa
- T'ha canviat com a il·lustrador ser pare? Com ho has viscut creativament?
He après molt a esquematitzar. Abans visualment tenia molts camps oberts, i potser a un treball li donava moltes voltes. I ara vaig més directe al tema. El fet de tenir un fill em fa agafar la via recta. Abans acostumava a mirar-me molt les il·lustracions i a posar-hi molts elements. Ara tot això ho estic eliminant perquè no tinc temps. Crec que la falta de temps es converteix en una cosa positiva. Perquè poses tota l'energia a un lloc i elimines la resta de coses que no serveixen per res. Per això és millor que els timings siguin d'una setmana que de tres mesos. Així vas directe al gra.

- Dels dotze projectes exposats, me'n pots parlar d'algun que trobis especialment significatiu?
Hem intentat que sigui una exposició que em representi actualment. El projecte més antic que hi ha és del 2019 quan vaig anar a la Patagonia argentina a fer una residència artística. Allà ho explico com una experiència que em va servir per marxar i trobar-me a mi mateix. I aquesta necessitat d'anar-se'n súper lluny. Va ser una manera de treure'm de sobre la pressió dels clients, perquè era una època que estava molt atabalat. Vaig conèixer gent nova, vaig veure paisatges brutals. Necessitava fugir una mica per tornar i començar de zero. Crec que va ser un punt bastant important a la meva carrera.

- Com a última pregunta, consideres que has de transmetre algun missatge important als teus alumnes? Què hauria de saber una persona que es vol dedicar a la il·lustració?
Jo soc professor d'una Escola de Disseny, per tant, fem disseny i també il·lustració. Moltes vegades els hi dic que en el camp de la il·lustració no és imprescindible saber dibuixar. Encara que sembli una obvietat, no ho és. Coneixem molts il·lustradors que no dibuixen, treballen en altres camps com la fotografia o el collage, per exemple, el Javier Jaén. Un il·lustrador comunica, allò important és saber comunicar més que dibuixar. Si tu ets un humorista gràfic d'un diari potser sí que has de saber dibuixar. Però tampoc és necessari dibuixar acadèmicament de manera realista. Si tu amb una taca comuniques, ja està bé. Jo sé dibuixar, però tinc amics que dibuixen molt millor que jo. Ser il·lustrador i dibuixant no és el mateix.

- Quan creus que et converteixes en il·lustrador?
Jo quan vaig sortir de l'Escola Massana no tenia ganes d'estar tancat en una habitació dibuixant tot el dia. En aquell moment, tenia ganes de viatjar, de conèixer mil llocs diferents. Vaig tornar a Igualada quan tenia vint-i-vuit anys i llavors vaig anar a classe amb l'Ignasi Blanch i ell et motiva i sap explicar el perquè de les coses, i m'hi vaig tornar a posar. Als vint anys sabia que m'hi volia dedicar, però no era el moment.

Més informació: 

A

També et pot interessar