Roger Mula

Foto: 

Cedida

Roger Mula: "Al Rec d'Igualada s'ha creat un Districte Cultural de forma totalment orgànica"

El barri del Rec d’Igualada ha anat recuperant la vida a través d’una colonització lenta i decidida que, per primer cop, es pot conèixer en el seu conjunt en una exposició
Goretti Martínez
,
12/08/2021
Arts
La sala d’exposicions temporals del Museu de la Pell acull fins al 26 de setembre l’exposició 'Rec Districte Cultural. Un barri en transformació'. Es tracta d’una producció pròpia comissariada pel gestor cultural Roger Mula en col·laboració amb diversos agents que conviuen al barri del Rec d’Igualada. A través de fotografies, audiovisuals i amb un disseny expositiu íntimament relacionat amb la realitat que s’ha anat construint de forma orgànica al Rec, l’exposició explica la recuperació patrimonial d’antigues fàbriques i les noves activitats que hi tenen lloc portes endins. Una colonització lenta i profunda, fonamentada en les arrels industrials que sostenen la ciutat i la gent que hi viu i la convicció de persones que no volen deixar perdre un patrimoni arquitectònic valuosíssim. Parlem amb el Roger Mula (Igualada, 1980) per descobrir un model de revitalització urbana desconegut i inspirador fruit del patrimoni humà que ha lluitat dia a dia per evitar que caigui a pedaços dotant-lo de vida.
A l’interior de molts d’aquests espais que semblen abandonats hi ha una vida cultural i artística increïble

- Quin objectiu persegueix aquesta exposició?
El primer objectiu és visibilitzar la recuperació patrimonial que s'ha fet d'algunes fàbriques al barri del Rec d'Igualada i la comunitat que l'habita. Alguns espais són més públics o coneguts, com el Somiatruites o el mateix Museu de la Pell, però n’hi ha molts més. Estudis de disseny, espais culturals, tallers d’artistes… Persones i entitats que han anat recuperant espais del barri, però que estan, d’alguna manera, amagats. Quan la gent passa pel barri, molts cops s’imagina que, a part de la indústria que queda -que té un pes molt important-, la resta està abandonat, buit. Hi ha aquesta percepció. Però, a l’interior de molts d’aquests espais hi ha una vida cultural i artística increïble. El volum d’aquests espais ha arribat a ser prou considerable per pensar que ha arribat el moment d’ensenyar-lo en el seu conjunt. Són una trentena d'espais que s’han anat recuperant en els darrers vint anys. Hem posat molt de valor a l'exposició en aquest procés de recuperació dels edificis, mostrant fotografies de com estaven els espais abans de la rehabilitació, contrastant-les amb fotografies de la vida i activitat que hi tenen ara.

Un altre objectiu ha estat la col·laboració publicoprivada. Aquesta exposició és una producció pròpia del Museu de la Pell i, per tant, del Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada. Però s’ha fet confiant el comissariat, el disseny expositiu i gràfic i tota la conceptualització a agents privats que conviuen en aquest barri. Fins ara cadascú feia una mica la seva guerra sobre el barri i aquest és, diguem, un tema delicat en els àmbits urbanístic, polític i social. Sempre hi ha hagut punts de fricció entre la institució i la gent que estem habitant el barri. Per tant, aquesta col·laboració ha estat molt interessant i ha teixit un vincle. L'exposició s'ha fet partint d'aquest vincle, tots junts i constructivament. S'ha fet des del cor i des de l'estima que tenim tots pel barri.

  • imatge de control 1per1

- Això pot ser un punt de partida nou per a la transformació definitiva del barri?
Esperem que sí. L’exposició vol remarcar la recuperació material que s’ha fet. En alguns casos, de la mà de la institució però, en la majoria, des de l’àmbit privat. Ha estat la societat, la gent que s'estima el barri i que creu en el seu potencial la que ha anat ocupant espais per treballar-hi o per donar-li un ús cultural o artístic. Per això, sobretot, l’exposició reivindica el patrimoni humà. Quan parlem del barri parlem de patrimoni i sembla que només ens referim al patrimoni industrial, arquitectònic o modernista, que és brutal. Però aquí estem veient un patrimoni humà molt potent. Que la gent hagi aconseguit, sense cap ajuda, reconvertir tot això (assenyala les fotografies de les parets) és un gran assoliment. Té forma, és una realitat i l’hem posat sobre la taula per indicar quin pot ser el model del barri.

 


- Ara remarcaves el patrimoni humà. Què condueix totes aquestes persones a fer el pas i ubicar-se al barri, amb les dificultats que això implica?
Cadascú té la seva història. El barri del Rec és l’antic barri industrial de la ciutat. És indissociable de la història d’Igualada, una ciutat industrial amb molt de pes de la pell i del tèxtil. Tothom té un vincle molt fort amb aquest barri. Per exemple, trobem l'Estudi Ricard Vila situat a l'adoberia dels seus avantpassats o el cas del Somiatruites, restaurant i hotel a l’antiga adoberia dels avis dels actuals propietaris. El Rec forma part de l’ADN de la ciutat. Aquesta generació d’ara o d’aquests últims vint anys, que està més enfocada al disseny, les arts o la cultura en general, té aquí els seus orígens. Fa pena veure tot aquest patrimoni buit i que es va deteriorant. I, a més, són espais amb molt potencial: espais grans, diàfans, amb elements patrimonials destacats… Si et dediques al món de l’art, el disseny o la cultura o tens un cert tacte pel patrimoni i l’arquitectura veus el valor que té. El més fàcil és agafar un local nou a peu de carrer, cèntric, amb totes les comoditats... Però aquí hi ha el vincle de cadascú i, a més a més, l’aportació que representa per la recuperació del barri. És dur, també. Molts ens anem arreglant els espais nosaltres mateixos, com podem. Té aquest punt de precari. Però el component emocional, sentimental i humà preval i es nota en com s'han rehabilitat els espais, amb molta cura i molt respecte. Això ho hem volgut plasmar també en el disseny expositiu de la mostra i en la direcció d'art on l'estudi de disseny Quartada ha fet un treball impecable. Reproduint l'estètica dels espais recuperats, dissenyant amb materials reciclats i reconvertits, deixant sempre que es noti l'arruga, l'esquerda, la petjada... del nostre passat.

- Si hi hagués hagut una iniciativa pública o privada gran que hagués actuat al barri, tota aquesta comunitat, aquest moviment de què parles, no hagués existit?
Possiblement. Però si fa 13 anys hagués tirat endavant el pla urbanístic que hi havia sobre la taula, tot el barri tal com el coneixem ara, estaria destrossat. En aquell pla es convertia el sòl industrial en residencial i de serveis, amb una nova estructura de carrers per exemple, que superava l’antiga trama de carrerons. Hi va haver una forta mobilització ciutadana, amb l'entitat Amics del Rec i altres col·lectius i es va aconseguir aturar. I ja en aquell moment, una sèrie de gent, sempre limitada pel pla urbanístic actual, ha anat rehabilitant alguns dels espais en desús del barri per generar-hi noves activitats vinculades a la cultura, l'art, la gastronomia, el disseny o la tecnologia. Sovint tot agafat amb pinces pel tema dels usos del sòl.

- Perquè es tracta de sòl industrial, no?
La part més gran del barri és sòl industrial. El tema dels usos ho limita tot. Per exemple, nosaltres hem anomenat l’exposició ‘Rec Districte Cultural’ i en aquest districte hi ha tres restaurants; tots tres estan situats als marges de la part del barri que està definida com a sòl industrial. Si no, no hi podria haver restauració. Amb el problema dels usos què passa? Que si no es fa res, passen els anys i els edificis es deterioren. Alguns han acabat caient i d'altres estan molt perjudicats.

- Parla’m del concepte de "districte".
Quan estàvem conceptualitzant l’exposició ens vam emmirallar en altres espais d’arreu del món on ja existeix aquest concepte: els cultural districts o arts districts. Aquí a prop tenim el Poblenou Urban District o el Districte Cultural de L’Hospitalet. Són delimitacions urbanes, en zones industrialitzades en desús, que s’estan revitalitzant a través de la cultura i de l’art. Sí que en el nostre cas, Igualada és una ciutat petita comparada amb les altres, però el Rec ocupa una part territorial considerable del conjunt de la ciutat. També hi hem inclòs alguns espais que estan al barri de Sant Agustí o al barri de Xauxa. D’altra banda, en els projectes "somiadors" que va treballar l’Escola Municipal d'Art i Disseny La Gaspar, i que es poden veure també a l'exposició, està inclòs un edifici situat a Santa Margarida de Montbui, un altre municipi. Ja estaríem parlant d’una zona més gran, trencant la lògica dels barris i que fins i tot podria englobar dos municipis. La singularitat en el cas d'Igualada, és que no hi ha hagut cap planificació política, com a l'Hospitalet per exemple. Tot aquest Districte Cultural s'ha creat de forma totalment orgànica.

 


- L’exposició està en marxa des del 23 de juliol. Hi ha moviment?
S’està parlant del Rec i això és el més important. La gent coneix els espais més públics com el Museu, el Somiatruites o el Kiosk del Rec, però hi ha una sèrie de llocs que estan més amagats. A dins hi passen moltes coses, però quan tu passes pel carrer pots pensar que allò està abandonat. És la primera vegada que ho situem tot en un mapa i ho ensenyem. Està resultant un gran descobriment per gran part de la ciutadania i està creant molta expectació. El disseny expositiu el vam plantejar amb aquest mapa a escala a terra, precisament per aquest motiu. Que el visitant trepitgi el barri, el descobreixi. Situant tots els espais ja recuperats en el seu conjunt, per prendre consciència també, del que ja és una realitat i de tot el que queda per fer.

Tots els espais hi han col·laborat, ens han obert les portes per poder fotografiar els interiors, i això demostra les ganes que té tothom de mostrar aquests processos de recuperació i de formar aquest conjunt. Perquè, realment, molts dels espais col·laborem entre nosaltres, compartim uns mateixos valors: la cooperació, la sostenibilitat... Hi ha una mena de bullici cultural i artístic i molts vincles entre la gent que habita el barri.

Era el moment d’explicar-ho. Ara s’han de sumar forces i ser valents

- Aquesta exposició pot fer arribar aquesta realitat a gent nova que vulgui "habitar" el Rec.
Per posar un exemple, des que es va inaugurar l’exposició fins ara, a l'Espai Creatiu La Maca hem rebut dues visites de persones interessades a instal·lar-se al barri. Aquestes persones no sabien de l’existència d’aquests espais i ara les estem ajudant, posant-les en contacte amb propietaris... Cosa que ja fèiem, però ara sembla que es pot accelerar. Per tant, l’exposició és una mena de descoberta. Ha sortit a la llum i tot és més visible. També ha despertat l’interès d’altres municipis que es troben amb zones per revitalitzar i que ens han visitat. Per mi el més important és que s’està parlant del barri i s'està generant un cert debat. I fins ara ha estat un barri bastant oblidat, d’esquena a la ciutat.

 

Un moment de la inauguració | Foto: Joan Solé
- A més, la pandèmia ha obligat a anul·lar tres edicions del Rec.0 Experimental Stores.
El Rec.0 posa el barri i Igualada al mapa. Almenys durant aquells dies es veu un barri viu, encara que sigui efímer i com una "simulació", se'n parla als mitjans... Fa temps que està oblidat i ara, com a mínim, se n’està parlant. Se’n parla als mitjans, hi ha hagut interès per part d’altres ciutats. El fet de visibilitzar tot això alhora és també un descobriment, hi ha força afluència de públic, comptant que som al mes d’agost. Crec que és important perquè no caigui en l’oblit. Era el moment d’explicar-ho i que pugui servir per repensar el Rec. Ara s’han de sumar forces i ser valents.

- Avançar.
Tot va lligat: els usos, un pla urbanístic, un projecte de futur… Fins ara anàvem fent. I és important ser conscients que tot pot conviure. La MaCa és un exemple: al davant hi tenim una adoberia en funcionament i al costat, tres grans blocs de pisos.

- Sempre l’heu imaginat com un espai de diversitat?
Sí. Usos mixtos i que tot es nodreixi. Per exemple, l'Estudi Ribaudí amb la seva línia de mobiliari en cuir TORU, treballa conjuntament amb els Curtits Llacuna. O dissenyadors d'interiors instal·lats al Rec que treballen l’interiorisme de les oficines i les adoberies del barri. Tot pot conviure. També amb el Rec.0, que és un esdeveniment efímer. De fet, el Rec.0 ha sigut molt important pel barri, l’ha posat al mapa. Però és efímer i hem d’anar més enllà. Hem d’anar a un projecte de futur potent.

 

- Quin paper té la figura del Manel Caro en l’impuls de tot aquest moviment?
El Manel va tenir un paper molt important en el si de l'entitat Amics del Rec en la defensa patrimonial del Rec que, com he comentat abans, va aconseguir aturar el POUM. Ell era una mica el líder, el gran aglutinador i a mi personalment, com a molt d'altres, ens va ensenyar a estimar el barri d'aquesta manera. Això va ser fa 12 anys. Després vam anar engegant projectes, com laBastida i fins i tot l'Espai Creatiu La MaCa, que era una idea compartida amb ell. El Manel va morir sobtadament fa 9 anys. En el moment de fer aquesta exposició era imprescindible tenir-lo present perquè sense ell potser avui no estaríem parlant de res de tot això. A l’exposició tenim un espai amb un documental que es va fer quan el Manel ens va deixar. A través de diversos testimonis s’explica aquell moment del barri, aquell moviment social i polític. Explica una època que serien els inicis de tot això que veiem avui i que es va generar amb el Manel com a catalitzador. La història del Manel i del barri és indissociable. Ara, aquelles llavors i projectes han crescut i s'han consolidat, i aquest Districte Cultural ja és una realitat.

Més informació: 

A

També et pot interessar