Jump to navigation
- De quina necessitat neix La Cultural? Van coincidir dos problemes. El 2010, arran de la crisi, vaig marxar mig any sabàtic per plantejar la meva empresa i veure què podia fer. Vaig viure fora d'Igualada i l'única comunicació que hi havia era Facebook. Vaig veure que, a causa de la crisi, el món cultural estava creixent molt, a Igualada es feien moltes coses. En aquest punt vaig pensar a fer en format paper un desplegable perquè la gent es pogués moure i sabés tot el que es feia. Volia agrupar tot el que es feia al Facebook, en una agenda. A Edimburg hi ha molta música als pubs, i en aquell moment per fer vida cultural jo em movia amb una guia musical que existia allà.
- Quin era l'estat de la cultura a Igualada en aquell moment? Estava més o menys invisibilitzada o tenia lloc en uns cercles molt tancats. Cada grup de persones anava a un bar concret a un tipus de cultura, i al bar del costat no s'assabentaven. Tot anava molt per "guetos", i això feia que hi hagués la dita que "a Igualada no s'hi fa res". I s'hi feien moltes coses, a Igualada hi ha molta cultura!
- La cultura institucional, en canvi, era promoguda? Sí, totalment! Però als canals de l'Ajuntament, segons quines coses, no es podien anunciar. Jo em vaig encarregar de la cultura més desconeguda: on ells no podien arribar, hi arribava jo.
Xavi Méndez a l'exposició | Foto: Surtdecasa - Arribaves a la cultura que no estava dins dels marges de les institucions, a la més alternativa. Quin interès hi tens? Jo sóc i era usuari d'aquesta cultura, més pel vessant folklòric i musical, i era consumidor de concerts. En molts locals o associacions culturals hi havia un buit legal, s'hi feien concerts i hi havia barra de bar. El meu motiu per interessar-me en la cultura alternativa i crear La Cultural va ser la voluntat que la gent s'assabentés que hi havia aquestes coses: que en un sol fulletó es pogués veure tot el que hi havia a fer a Igualada. El fet de fer creure a la gent que a Igualada hi havia activitat cultural, provoca que la gent no anés fora a consumir-la. La gent d'Igualada consumia a Igualada i els diners es quedaven a Igualada.
- El tret més distintiu de La Cultural és que a cada número mensual hi apareix, a la portada, una persona coneguda d'Igualada. Per què vas decidir fer-ho així? Això va ser casualitat. Fa anys vaig treballar a una empresa de publicitat on es feia una revista que es repartia pel carrer, i feien negoci de la portada: a cada portada hi havia un anunci. Jo no volia vendre portades, és molt deslleial fer propaganda de la competència. Vaig pensar a posar un personatge que estigués lligat amb Igualada. Busco gent carismàtica, coneguda a Igualada, no perquè siguin importants apareixeran a la portada. Quan surt algú conegut a la portada, fa que tot el seu entorn conegui el mitjà. Si sortia el Josep, tot l'entorn del Josep coneixia La Cultural. Així no venia publicitat, em donava a conèixer i feia un producte molt local. He de dir, però, que La Cultural és molt coneguda per les portades i a vegades em tinc autoenveja perquè la gent sovint prioritza la portada més que el contingut. M'he trobat, al cap dels anys, que segons quins individus tenien més interès a saber qui apareixia a la portada del que hi havia dins.
- Hi ha alguna portada que t'hagi agradat especialment fer? Cada portada és una anècdota. Hi ha gent que conec i d'altra que no. Et podria dir quatre que no m'agraden que no pas quatre que m'agraden. Estic molt content de la portada del número 108, que celebra els 10 anys de La Cultural. Aquesta portada l'he fet amb un efecte mirall, tothom al mirar-la s'hi veu reflectit. Molta gent em para pel carrer o m'escriu un correu perquè volen sortir a la portada, i no puc fer sortir a tothom. I amb aquest número he aconseguit que tothom es pugui veure a la portada, ha sigut una jugada mestra.
Xavi Méndez reflectit a la portada "mirall" del número 108 | Foto: Surtdecasa - Creus que La Cultural ha canviat la concepció que "a Igualada no s'hi fa res"? Almenys he fet consciència que sí que s'hi fan coses, dient-ho i mostrant-ho. Cada mes hi ha molt contingut dins La Cultural i molt que em deixo fora perquè són actes més improvisats. No crec que La Cultural sigui tan rellevant com per haver canviat la concepció, però he fet consciència a segons qui. Si alguna cosa té La Cultural avui dia, és que té un públic molt fidel i que ho utilitza. Molts d'ells llavors podien pensar que a Igualada no s'hi feia res, i ara no ho pensen segur. Anar més enllà ja no ho sé...
- Ara estrenes una exposició amb totes les portades a la Sala Municipal d'Exposicions. Què hi podrem veure? No es trobarà res que la gent no hagi vist. Seran les portades. Per fer-ho diferent he volgut fer un muntatge artístic més que una exposició. No he volgut fer la típica exposició d'enganxar les portades a les parets i que la gent les vegi clarament, també perquè les 108 portades no hi cabien a la sala. No puc dir més, la gent ha de venir a veure-la!
- Quins plans de futur té La Cultural? En principi no vull créixer. Jo em dedico al disseny gràfic i La Cultural la tinc de més a més, és una inquietud que desenvolupo i que m'ajuda a estar operatiu. Això va començar amb uns anys de crisi i quan no he tingut feina, he estat ocupant a mentalment amb La Cultural. No m'hi vull dedicar molts dies al mes perquè no és la meva feina. No vull que vagi a menys, si es queda com està ara ja estic molt content. Si tingués algun objectiu seria arribar a fer alguna cosa més útil a nivell online, potser una aplicació. La Cultural és de paper, no vull que sigui una revista, vull que sigui un desplegable, i vull que la gent l'utilitzi com abans: que l'agafis a un bar, el consultes, el pots doblegar, te'l poses als pantalons, va a la rentadora... Tot i que ho complemento amb elements del segle XXI: tinc Instagram, canal de Telegram i de Twitter.
Web La Cultural Instagram La Cultural Twitter La Cultural
