Marc Parrot

Foto: 

Cedida

Marc Parrot: “Quan he de gravar un disc ho paro tot i m’hi poso”

Dissabte dia 6 actuarà al Teatre El Magatzem de Tarragona presentant el seu nou disc 'Sortir per la finestra'
Genís Pena
,
04/12/2014
Música
Segur que saps qui és. En Marc Parrot és d’aquells músics que està a tot arreu. Amb aquest disc ja s’enfila fins la desena de treballs en solitari, però, malgrat la xifra, assegura que necessita la immaduresa per a seguir creixent i sentir-se viu com a artista. ‘Sortir per la finestra’, aquest és el títol del nou disc, parla de la recerca d’allò nou i sorprenent. “I després de tants anys i tants projectes, encara li queden coses per descobrir?”, et preguntaràs. Doncs sí. Ho podreu comprovar dissabte a les 20:30h al Teatre El Magatzem de Tarragona.
“És interessant que les cançons tinguin un món al darrere. Qui les escolta ha de tenir curiositat per descobrir-lo.”

- Feia 3 anys que no treies disc... Com portes el retrobament amb tot el que això comporta?
Molt bé. M’encanta.

- Ho trobaves a faltar?
Sí, sí. I en aquest cas més, ja que el període entre disc i disc ha estat més llarg. En el moment en que ja veig que ho necessito, he de parar-ho tot i posar-me amb el disc. Sempre resulta estimulant perquè tot és com molt nou i sembla que comencis des de zero.

  • imatge de control 1per1

- Ja és el desè disc en solitari. És el més madur de tots?
Sí, podríem dir-ho... O podríem no dir-ho. Realment no sé si la maduresa és un valor o no. Penso més aviat que és un disc que demostra que vaig avançant i que estic viu com a artista. Fins i tot, penso que un cert grau d’immaduresa és bo per a seguir fent el que faig. De la mateixa manera que penso que el fet de no planificar-ho tot en un estudi provoca accidents molt afortunats, crec que és bo un cert punt de risc i de temeritat a l’hora d’afrontar un nou projecte.

- El títol, ‘Sortir per la finestra’, és una metàfora sobre deixar les coses enrere i començar de nou?
Sí, és també la voluntat de seguir enamorant-te de la vida. La finestra a la que fa referència el títol representa la finestra interna i simbòlica a través de la qual mires la vida. Per una banda apunta cap a aquelles coses que no coneixes, que són noves i que et sorprenen; i per una altra banda, hi ha el costat conscient de dir: “Vull sortir a buscar tot això. Vull viure-ho. Vull perseguir-ho.” Penso que era un bon títol perquè amb les cançons he fet precisament això.

- ‘Sortint per la finestra’ busques quelcom nou, però musicalment segueixes amb cançons força complexes. És possible encasellar-te en un estil musical... o no?
Jo crec que és difícil, sincerament. No és quelcom buscat, penso que m’hi porta el fet de prioritzar la lletra per davant de la música. A causa d'això, em sento molt més lliure alhora d’acompanyar musicalment cada història i ens trobem amb discs que estilísticament fan uns salts exagerats. Acostumen a presentar un registre i una dinàmica trepidant... Però bé, així és com sento que he de fer les coses.

- “No ets bona i ho saps” ('Màgia'), “Em fas por, ets tan eloqüent” ('Rosa de foc')... Aquest cop les lletres són més directes que en altres ocasions?
En alguna cançó sí. Per exemple, ‘Màgia’ parla sobre un personatge molt concret d’una pel·lícula, i requeria ser molt precís. Tot i haver-hi una part femenina que també està intrínseca en el missatge de la cançó, en aquest cas havia de concretar. Igual que en ‘Primera cita’. Aquesta parla sobre un amic que es va quedar sense parella en una edat difícil per a quedar-se sense parella i es veu obligat en posar-se a una pàgina web de contactes. Les seves aventures (desafortunades) em van inspirar per a fer la cançó i havia de ser força explícit.

Malgrat això, hi ha cançons que crec que és interessant que siguin insinuants, que tinguin un joc al darrere que qui les escolti tingui curiositat per descobrir. Un disc ha de tenir un recorregut llarg. Un disc que te’l poses i al moment ja ho entens tot, probablement al cap de poc temps ja no el voldràs escoltar més. En canvi, un disc en el que vas trobant coses que et criden l’atenció i que et demanen aprofundir-hi més, és un disc que dura més. A la nostra edat... les coses s’han de fer durar.

- En quin moment poses el fre i dius: “Paro. Necessito gravar un disc.”?
Sempre estic engrescat en projectes que em van sortint i que m’agrada fer-los, així que és una cosa que realment noto a dins, perquè sinó, no deixaria de fer les altres coses. Veig que es va acostant el moment poc a poc fins que de cop començo a mirar el calendari, cito els músics i tanco les dates per fer-ho. I ho faig.

- Precisament perquè tens mil projectes, et costa centrar-te en tu mateix?
No. Penso que em costa cada cop menys. Tot i això, costa arrencar qualsevol procés creatiu, ja que és com descobrir-se a un mateix altre cop. Sempre em plantejo un nou treball com una passa endavant i no agafo cap referència sobre allò que he fet anteriorment. Aleshores, sempre hi ha aquest moment en el que et busques i no saps ben bé cap a on apuntaràs. Una vegada m’hi poso, les coses van agafant forma i cada vegada tinc menys pànic al full en blanc. No li dono molta importància al fet de fer una cançó, és un procés que domino bastant i que gaudeixo fent-lo, així que aquests primers instants els trobo molt estimulants.

- Del Marc Parrot se’n coneix molt la figura de productor. Alhora de gravar el teu propi disc, et deixes influenciar per altra gent, o ja tens una idea pròpia d’allò que vols?
A vegades sí, i a vegades no.

- En aquest cas?
En aquest cas no sabia exactament allò que volia. No tenia les coses clares. El fet de tenir una idea que entronqui tot el projecte et serveix de guia, i hagués estat molt més relaxat en cas d’haver-la tingut. Però a vegades, senzillament no és així, i el que vaig fer va ser començar de nou. Vaig fer més cançons de les que acostumo a fer habitualment a l'hora de plantejar un disc. En vaig arribar a fer setze, i finalment em vaig quedar amb dotze. En altres ocasions me’n sobrava una com a molt, però en aquest cas no ha estat així.

- Què va suposar presentar el disc al Mercat de la Música Viva de Vic?
Funciona molt com a aparador, ja que no és només una presentació per la gent de Vic, sinó que durant els dies del Mercat hi ha un seguit de periodistes que estan tots allà, programadors, etc. És una presentació en un espai que darrerament ens ha donat fruits. Hem tingut molta difusió i ens ha permès arrencar la gira a partir d’allà.

- Has aconseguit transmetre als directes tots els matisos que s’aprecien al disc?
He procurat fer-ho. Intento que hi hagi sempre una coherència... i en aquest disc també m’ha costat de trobar (se’n riu). Teníem una escenografia, vam fer una presentació, però un cop ho vam pre-estrenar me’n vaig adonar que no funcionava. És més, en comptes de sumar, restava. Vam tornar a començar de zero i el que vam fer va ser despullar-ho tot per aconseguir mantenir els registres que hi ha al disc. La idea era intentar treballar al màxim amb el so i amb que l’espectacle es veiés suficientment bonic per a què la gent gaudeixi de la intensitat del directe.

- Aquests darrers dies hem vist que t’has atrevit a tocar tu sol, sense banda. Què me’n dius d’un disc així en un futur?
Saps què passa? Que de moment no m’atreu. Hi ha un camp en la producció que m’interessa molt. No vull dir que no tingui el seu interès, però a mi m’agrada molt tota la feina de producció de l’estudi i seria com renunciar a una etapa que forma part del mateix procés creatiu.

- Quins són els teus pròxims passos?
El dissabte estaré per Tarragona. A les 20:30h presentem el nou disc al Teatre Magatzem. Amb aquest concert haurem conclòs els concerts a les quatre capitals, i just després de Nadal començarem una gira que anem tancant a poc a poc i que podreu veure al web de seguida que comencin a fer goig.

--

Marc Parrot
Dissabte 6 de desembre, 20:30h
Teatre El Magatzem de Tarragona

 

 

 

 

A

També et pot interessar