Foto: 

Arnau Martínez
Adrià Gomis

Adrià Gomis: “No podia ser que es comprés un producte que havia recorregut mig món i es vengués en una botiga ecològica”

La crema de garrofa Curculio Nucum, una alternativa a les cremes de cacau
Arnau Martínez
,
03/04/2018
Menjar i beure
Garrofa, oli d’oliva, mel i avellanes. Amb aquests ingredients elabora Adrià Gomis (1987) la crema de garrofa Curculio Nucum. El secret? Tots són productes del Baix Camp. Preocupat per l’impacte ambiental, econòmic i el perjudici saludable de les cremes industrials convencionals, Gomis es va decidir a fer una crema artesanal amb productes del territori. Després de la bona rebuda de la garrofa, ara ha començat a fer-la amb avellanes de la cooperativa de la Selva del Camp, amb D.O. Avellana de Reus. Gomis reivindica el producte local, l’artesania, però sobretot un valor afegit: el fet de recuperar la garrofa. A Surtdecasa.cat hem parlat amb ell.
"El petroli cada vegada va més car, el món està malmès i el futur ha de passar per les pràctiques mediambientals sostenibles. Al final els polítics que governen i que fan les lleis i les persones, com a consumidors, ho entendran"

- Com sorgeix la idea de fer la crema de garrofa?
Jo venia una crema de garrofa a una botiga de productes ecològics a Reus i, fixant-me amb els ingredients, portava oli de palma i sucre refinat. La crema era holandesa, vaig trucar-los per preguntar on compraven les garrofes i em van dir que a Tarragona. No podia ser que es comprés un producte que havia recorregut mig món i es vengués en una botiga ecològica, en principi saludable, que portés oli de palma i sucres refinats com qualsevol altra crema industrial! Llavors vaig buscar i no hi havia ningú que fes una crema de garrofa saludable i vaig decidir fer-la jo.

- I està feta tot amb productes del Baix Camp?
Aquí al Baix Camp tenim tot el que fa falta: oli d’oliva, edulcorants de procedència natural com la mel o el xarop de garrofa, que és el que utilitzo jo, garrofes i avellanes de Reus. Per endolcir la crema, primer vaig utilitzar mel, però no és apta per vegans i llavors vaig buscar edulcorants i vaig trobar el xarop de garrofa, que és un concentrat de l’extracte de garrofa.

  • imatge de control 1per1

- Per què vas escollir la garrofa?
Perquè és molt nostra! Si te’n vas a França, estan orgullosos del seus formatges, a Itàlia de la seva pasta i del seu oli, cada país té lo seu i en canvi aquí sembla que no ens estimem el que tenim. A tota Europa es porta la garrofa, als supermercats d’Alemanya i de França trobes productes fets de garrofa. Aquí dius que menges garrofa i et contesten que això és pels cavalls o que és un menjar de pobres perquè durant la Guerra es menjava perquè no es tenia res més. A França la gent fa cua per comprar els formatges artesans, aquí si els preus no són competitius amb els industrials, no en volem saber res.

- Pel que fa a nutrients, què ens aporta la garrofa?
La garrofa és un llegum i com totes les llegums té força quantitat de proteïnes. A més, proteïnes essencials com el triptòfan. També té minerals com el ferro, porta més ferro que la carn de vedella i més calci que la llet de vaca. I carbohidrats de cadena llarga.

- Ara també fas crema d’avellana...
La crema d’avellana, en realitat, és per reivindicar les avellanes de la Selva del Camp. A la resta de cremes d’avellana, a totes posen sucres refinats, i a la Selva fan unes avellanes boníssimes!  

- Per què el nom de Curculio Nucum?
És un gest cap a la Selva i un homenatge als diables d’aquest poble que tenen el Diabló com a bèstia de foc. A més, he estudiat treball forestal i sóc bastant defensor de la natura. Crec que tots hi cabem en aquest món. És un insecte que menja avellanes, reivindico l’agricultura ecològica, tot i que el meu producte encara no és ecològic. Defenso les pràctiques agroambientals sostenibles. Curculio Nucum és el nom d’una plaga per dir que en aquest món hi cabem tots.

- Dius que el teu producte encara no és ecològic...
A mi m’encantaria, però la CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) és complicada amb això! La matèria primera és molt més cara i a més has de pagar molts més impostos i et posen milers de problemes! Han de pagar els productors a la CCPAE, tu per transformar el producte i els venedors si volen vendre ecològic. Taxar tres vegades un producte és de bojos, quan el que s’hauria de fer és taxar els convencionals perquè estan aplicant un munt de químics al camp i estan jugant amb la nostra salut. Em sembla desbaratat, si volgués que el meu producte fos ecològic, no competiria en el mercat per culpa de les taxes.

- És una manera de reivindicar el producte local?
Totalment! Jo només utilitzo producte del Baix Camp, per això dic “crema de garrofa del Baix Camp”. He posat un logotip que no existeix: “Fet al Baix Camp”. Alguns Consells Comarcals com el de l’Alt Camp s’han posat les piles per fer un símbol per reconèixer els productes de la zona. Llavors m’he inventat el meu de “Produït i elaborat al Baix Camp”.

- Sembla que estiguem retornant cap a l’alimentació més saludable i sostenible, però encara ens queda feina per fer...
Això fa deu anys et diria que no funcionaria, la gent no parlava del sucre refinat ni de res. S’anava a feina feta, el tractor més gran, més herbicida i més producció. Cada vegada som més conscients de les conseqüències que tenen aquestes pràctiques per la nostra salut i se’n parla més. Això em dóna esperança i d’altra banda he de dir que el futur passa per la garrofa.

- Per la garrofa?
Per la garrofa i pel consum local. El petroli cada vegada va més car, el món està malmès i el futur ha de passar per les pràctiques mediambientals sostenibles. Al final els polítics que governen i que fan les lleis i les persones, com a consumidors, ho entendran. No n’hi ha una altra!

- Però hi ha tanta garrofa?
N’hi ha molta! Als anys 30 a l’Estat espanyol es produïen unes 300 tones, això no és que s’hagi deixat de produir amb el temps perquè s’hagin arrencat els garrofers. Actualment es produeixen unes 10 tones, un descens bestial, però perquè no es cullen les garrofes. Al pagès no li paga un jornal collir les garrofes, hi perdria diners. De la garrofa només és rendible econòmicament el garrofí, es paga bé perquè va cap a la indústria per fer un additiu alimentari, la goma de guar, l’E410. La polpa, que és el que jo utilitzo, per a la indústria és un subproducte que va destinat a l’alimentació animal. Que ara ni això, perquè al bestiar se li està donant sosa transgènica que ve de l’altra punta del món, però surt més barat. 

Més informació: 

Facebook Curculio Nucum

A

També et pot interessar