Foto: 

Cedida
Anne Cannan, enòloga del celler Clos Figueras

Anne Cannan: “El vi no és alcohol, hi ha una història dins de cada ampolla”

La productora de Clos Figueras organitza el 'Tast amb Dones' per la Fira del Vi de Falset
Arnau Martínez
,
02/05/2018
Fires i festes
De mare francesa, de pare anglès. L’Anne Cannan (1984) va néixer a Bordeus, però després de viure durant una temporada a Espanya, va decidir que s’hi volia quedar. Des de 2008 és la productora del celler Clos Figueras del Priorat, però la relació amb aquesta terra ve de més lluny quan el seu pare, als anys 80, va tastar un vi d’Escaladei de quatre dòlars i va decidir comercialitzar-lo als Estats Units. El seu pare és Christopher Cannan, un dels experts més reconeguts del món en el sector del comerç internacional de vins. L’Anne, des de fa 7 anys, organitza el 'Tast amb Dones' durant la Fira del Vi de Falset, que se celebrarà del 4 al 6 de maig. Cada any, reuneix a la seva finca de Gratallops grans enòlogues per fer visible la tasca de les dones en el món del vi.
"El Priorat és de les poques zones del món que pots reconèixer el vi pel sabor del terra, abans que per les seves varietats. Quan fas un tast a cegues, primer dius la varietat i després la zona; al Priorat passa a l’inrevés"

- Com acaba una francesa de Bordeus al Priorat?
Vaig acabar els meus estudis i tenia clar que jo volia viure aquí. Quan vaig acabar el batxillerat a Santander no sabia què fer. El meu pare tenia una finca al Priorat i em va proposar estudiar enologia. Em va agradar i aquí m’he quedat.

- Has mamat el món del vi des de petita gràcies al teu pare.
El vi i l’alcohol no m’interessaven, fins als 18 anys que vaig començar a estudiar enologia. Però sempre he viscut la cultura del vi a casa, el meu pare sempre té una ampolla de vi sobre la taula.

- Què té el vi del Priorat que el fa tan valuós?
El Priorat el va descobrir el meu pare fa anys, fins i tot abans que la nova onada de productors del Priorat. Ell sap com ha estat l’abans i el després. També com ha crescut l’interès per la zona. El Priorat és de les poques zones del món que pots reconèixer el vi pel sabor del terra, abans que per les seves varietats. Quan fas un tast a cegues, primer dius la varietat i després la zona; al Priorat passa a l’inrevés. Té uns aromes especials que et transporten a les parets costerudes de llicorella.

- Com és el vi del Priorat?
És potent, amb molt de caràcter. El vi negre s’acostuma a fer amb garnatxa o carinyena i una mica de syrah o cabernet. Amb regust a la terra, al paisatge, és molt ràpid de reconèixer. En canvi, amb el vi blanc és diferent perquè hi ha moltes varietats. Cada productor té la seva preferida: garnatxa, macabeu, Pedro Ximénez... Nosaltres tenim viognier per casualitat, perquè ens van enviar els ceps equivocats. Havia de ser cabernet per fer un vi negre i vam acabar fent un vi blanc.

- Deies que els vins del Priorat són potents, amb cos, però tu amb ‘Serras del Priorat', trenques tots els esquemes elaborant un vi més suau.
La idea amb aquest vi va ser trencar totes les normes. Al Priorat feien vins amb molta fusta, amb molta extracció i difícils de beure. Vaig pensar que s’havia de canviar el concepte, fer un vi més agradable i menys costós. Vaig agafar bótes noves, raïm més jove i va funcionar perquè la gent demana vins del Priorat no tan potents.

- Com va sorgir el 'Tast amb Dones'?
Es van ajuntar dos factors: d’una banda potenciar la finca perquè és un lloc molt bonic i, de l’altra, donar protagonisme a les dones del Priorat. Perquè una bodega sigui reconeguda mundialment, necessita 200 anys d’història, però al Priorat cap en té tants. I els primers que van començar van ser tot homes, a excepció d’una dona, Daphne Glorian. És una manera de donar visibilitat a les dones enòlogues. També treballem de valent i sabem fer bons vins. És un esdeveniment que crida l’atenció, però espero que algun dia deixi de fer-ho.

- Sovint parlem del vi d’una manera molt complexa...
A Espanya la cultura del vi embotellat no és tan antiga i hi ha molta formació a fer. Fa 50 anys es prenia molt de vi a granel, ara ha disminuït i ha augmentat l’embotellat. El problema és que el consum de vi en general està baixant molt.

- I per on s’hauria de començar?
Crec que s’hauria d’aprendre el procés d’elaboració del vi a la mateixa escola, a física o a química. Molta gent no sap com es fa el vi i el que és més greu, ni que ve del raïm. A França aquesta cultura del vi es passa de pares a fills. Els joves saben les varietats del raïm. També és cert que cada vegada es fan més tastos de vins i els restaurants s’estan involucrant. L’Estat hauria de donar suport i promocionar el vi. El vi no és alcohol, hi ha una història dins de cada ampolla.

- Som conscients de la qualitat dels vins que tenim a casa nostra?
Quan vaig arribar a Catalunya no entenia res, anava a un restaurant català i tota la carta era de la Rioja i la Ribera del Duero. També cal formar als restauradors, però en deu anys s’ha evolucionat molt. Hem arribat a vendre més vi català a Madrid que a Catalunya, és molt fort!

- Quins reptes té actualment el vi?
Arribar a més gent i sobretot als joves; haurien d’apropar-se més al vi, entres a un bar i tots beuen cervesa. El món del vi l’han volgut fer complex i l’hem de poder entendre més fàcilment. Traiem l’orgull quan sabem una mica de vi, això és bo, però tampoc ens hem de posar barreres perquè ningú del món del vi ho sap tot, és un món infinit.

- I l’enoturisme?
L’enoturisme és un món fantàstic. He visitat molts productors i són gent apassionada que té una història molt bonica a explicar. S’han de visitar les bodegues perquè la bodega d’un poble té una història, però la del costat en té una altra totalment diferent, fins i tot oposada. Elaborar vi és com una obra d’art: el Priorat és el llenç, les varietats de raïm són colors i amb això has de fer una obra d’art. Tots tenen aquest material, però cada celler el farà a la seva manera. L’enoturisme és una experiència, a Clos Figueras també tenim habitacions, però la reserva de l’allotjament inclou una visita a la bodega.

- Per acabar, el millor moment per prendre una copa de vi?
Al vespre, quan ja has acabat tot i et relaxes. Però sempre hi ha una bona excusa per prendre una copa de vi. En una celebració sempre hi ha d’haver una ampolla de vi i si no hi ha res a celebrar, celebres que et veus l’ampolla de vi. 

A

També et pot interessar