Jesús Monllaó: "M'agradaria que Monllaó fos sinònim de 'bona història'"

El director tarragoní estrena el seu primer film 'Fill de Caín' amb la presència de José Coronado

David Fernàndez

08/05/2013

Arts

El nostre protagonista té 46 anys, és llicenciat en Filologia Anglogermànica i ha estat professor universitari. Un bon dia, mentre estudiava un màster en Estudis Postcolonials a Kent, al Regne Unit, se’n va adonar que tenia ganes d’explicar històries i va començar a agafar la càmera. Ara, el tarragoní Jesús Monllaó acaba de dirigir la seva primera pel·lícula, ‘Fill de Caín’, rodada bàsicament a la seva ciutat i protagonitzada ni més ni menys que per José Coronado, Julio Manrique, Maria Molins i David Solans. Divendres 10 de maig, Jesús Monllaó l'estrenarà al Teatre Tarragona de la seva ciutat i, atenció, perquè el Coronado ja ha confirmat assistència.

Cadascun dels seus curtmetratges han estat esdeveniments de primera magnitud tant a la ciutat de Tarragona com al territori. Les històries que explica el Jesús passen i s’han rodat aquí, i en els rodatges sempre ha implicat professionals de la zona. La seva estrena va ser meteòrica ja que el seu primer treball, ‘La mirada obliqua’ (2000), va aconseguir una dotzena de premis i la nominació als Premis Goya del 2002 com a millor curtmetratge de ficció. Després va rodar ‘Glòria’ (2002) i ‘El legado’ (2004), dos curts també amb una llarga carrera i premiats internacionalment. A més, ‘El legado’ va ser seleccionat per l’FNAC com un dels millors curts de tot l’Estat i el va editar en DVD el 2006.

Darrerament ja estem acostumats a les noves generacions de ‘gent normal’ que fa cinema. Aquells que vesteixen jaquetes de xandall i que et parlen de tu a tu, tot i els èxits que pugui tenir la seva obra. El Jesús segueix sent un paio molt proper, que potser encara no s’acaba de creure que ja ha rodat la seva primera pel·lícula i que a partir del 31 de maig, si vol, la podrà anar a veure en gran part dels cinemes que es troben repartits arreu de l’Estat.

- Amb ‘Fill de Caín’ t’estrenes dins el terreny del llargmetratge. Com t’ho has fet per fer el pas? Què ha passat des del curt 'El Legado' (2004) fins a arribar a poder fer la teva primera peli?

Doncs que no m’he rendit. Vaig seguir fent algun documental, publicitat... vaig treballar de tot, això sí, feines que em permetessin tenir molta disponibilitat per si sonava el telèfon.... i al final va sonar.

- Imaginem que el teu somni era fer pel·lícules. Quan vas plantejar-te fer la primera i perquè vas decidir agafar un text d’una novel·la ja publicada?

Vam estar una temporada treballant un guió propi però no acabava de trobar-li el què. El cert és que la novel·la 'Querido Caín' em va impactar com un cop de puny i vaig pensar que valia la pena fotre’s de morros intentant contar aquella història.

- ‘Fill de Caín’ és un thriller. Perquè has tirat cap aquest gènere per debutar a la gran pantalla?

Ell em va triar a mi. Jo vaig ensopegar amb una bona història i el repte va ser transformar-la en imatge i so.

- Com ha anat l’elecció dels actors i com t’ho has fet per arribar a tot un José Coronado?

Doncs apropant-me a ell amb un projecte molt seriós i treballat. El Jose Coronado és un actor que encara frisa per fer papers que l’enriqueixin, i després de llegir el guió va estar encantat de transformar-se en el Carlos Albert, un modèlic pare de família que pateix una transformació al llarg de la peli. La resta va ser mèrit de Life&Pictures, la productora.

- Creus que és un bon aval tenir actors com Coronado en el teu debut cinematogràfic?

Tenir actors mediàtics sempre ajuda a crear interès per una pel·lícula, però modestament crec que 'Fill de Caín' és un film coral i que va molt més enllà del José Coronado. A ell li encanta que sigui així i a mi m’agradaria pensar que la gent entrarà al cine per ell i en sortirà pensant que la peli el transcendeix.

- Quan rodes una pel·lícula, imaginem que deus entrar en un altre món, diferent al de gravar un curtmetratge. Fins a quint punt has pogut estar-hi damunt i tenir control de tot el procés?

En un projecte d’aquesta mena la preparació és molt exhaustiva i professional. Tots els equips treballen per fer realitat la visió del director, i et diré que ha estat així. Ara bé, el cine és màgia, i de vegades surten coses que has de saber veure i captar per a incorporar al projecte en el que estàs treballant. Això només pots fer-ho si portes molt preparades les línies mestres de la pel·lícula.

- Hi ha alguna cosa que t’hagi sorprès?

Veure professionals de més de 50 anys il·lusionar-se com a jovenalla de 20 en la preparació o execució d’una seqüència. És aquest cuc maleït que et pica, el verí del qual et transforma en un ésser lúdic. Fins i tot he vist l’esguard d’un productor/inversor esdevenir entremaliat presenciant un rodatge... Aquest esperit de joc, de fer jocs de mans, trucs, imaginació, fum... que acaba convertint-se en una “realitat fílmica” que et commou i et transforma, això no deixarà mai de sorprendre’m.

- En quin moment has gaudit més fins ara?

Resposta complicada. En aquest projecte en particular, quan me’n vaig adonar a la sala de muntatge que la meva elecció de protagonistes infantils (et poden arruïnar una peli si no els esculls bé) havia estat encertada. El David Solans, l’Abril Garcia i la Helena de la Torre destil·len veritat en les seves interpretacions, i extraure-les del material va ser arriscat i plaent alhora.

- I hi va haver cap problema o imprevist durant el rodatge o en algun altre moment?

Sempre n’hi ha. De fet, els rodatges sempre s’enfronten a petits o grans desastres. A nosaltres ens va ploure dues setmanes seguides, quan a Tarragona això és una raresa. Ens vam adaptar a les condicions i vam seguir, no hi ha altre solució.

- Fins a quin punt el resultat s’assembla a allò que tenies al cap quan pensaves la pel·lícula?

Sempre hi ha un decalatge entre allò que vols fer i allò que acaba sent. Et diré però que a 'Fill de Caín' la història s’ha explicat com la volíem explicar, doncs al ser un thriller els engranatges de la història es van mil·limetrar en guió i crec humilment que en el muntatge final hi són presents i funcionen bastant bé.

- Gran part de la pel·lícula s’ha rodat aquí. Hi surten diferents indrets de Tarragona, la biblioteca del Centre de Lectura de Reus... Com ha anat l’elecció dels escenaris? Ha estat per comoditat? Per l’entorn?

Vaig decidir rodar a Tarragona per que hi tenia un deute pendent i per que és talismà per mi. Escollir escenaris va ser fàcil a priori, però per poder accedir a interiors vam haver de fer “porta freda”, ja que a Tarragona no hi ha encara un registre de localitzacions per a escollir. Per sort, al final vam trobar indrets que ens van fer el pes. La Tarraco Filmoffice ja s’està posant les piles per elaborar aquest registre, així que qui vingui darrere ho tindrà una mica més fàcil.

- Com t’ho has fet per arribar a fer cinema des de Tarragona?

No en tinc ni idea. Suposo que treballant dur, sent honest amb mi i amb la ciutat i aprofitant molt bé cada oportunitat que m’han donat. De fet, jo encaro cada projecte com si fos l’últim i m’hi escarrasso tant com puc. Suposo que això ha fet que algunes persones confiessin en mi... la resta és història.

- Jesús Monllaó, ‘ambaixador’ de Tarragona?

En absolut. 'Enamorat' de Tarragona.

- Pel que sembla, la pel·lícula comença amb bon peu, al Festival de Màlaga et van donar un premi a la millor òpera prima...

Per nosaltres ja era un premi estar a secció oficial. Vam estar a moltes quinieles, i guanyar el premi a la millor òpera prima va ser un orgull per tot l’equip i la constatació que del tot no ens havíem equivocat. Ara vull el “premi del públic”, així que tothom als cinemes a partir del 31 de maig.

- Estàs nerviós per l’estrena del dia 10 a la teva ciutat?

Més que nerviós tinc un atac de pudor. He volgut fer-ho tant bé que tinc molta por a una reacció dolenta a Tarragona. Més enllà de la generositat del públic quan jugues a casa, m’agradaria que la gent que la vegi pensés “això no sembla fet aquí a casa, sembla fet a un gran centre de producció cinematogràfica” i que això ens faci pensar que tot és possible si ho volem de veritat.

- Què somnies que pugui arribar a passar amb aquesta pel·lícula?

Que la gent la gaudeixi, que Monllaó sigui sinònim de “bona història”, tenir una altra oportunitat de seguir aprenent i rodar-ne una segona... amb això s’acompliran els meus somnis més salvatges.

- Molta sort a partir d’ara.

Agraït! M’encomano a les deesses de l’Olimp cinematogràfic a veure si ens són propícies.

Estrena de 'Fill de Caín' de Jesús Monllaó a Tarragona

Divendres 10 de maig a les 22:00h. al Teatre Tarragona

Preu: 10 euros (en benefici de l'Associació Ment i Salut la Muralla)

Aquí podeu veure el tràiler de 'Fill de Caín':