Persianu

Foto: 

Cedida
Miquel Cavallé al seu estudi

Persianu: "Jo no puc criticar la petroquímica i formar part d'un diari que la recolza""

L'il·lustrador del Morell sobresurt pel seu treball amb una àcida crítica social
Anna Zaera
,
23/02/2023
Arts

Miquel Cavallé (el Morell, 2002), a les xarxes Persianu, en honor al nom familiar de Ca Persianes, s'ha convertit en jove promesa de la il·lustració. Estudiant d'Història a la UB, ja fa dos anys que va començar a fer il·lustracions pels gots de festa i les samarretes del poble. Amb més de 2000 seguidors a les xarxes, recentment ha col·laborat en una campanya solidària amb altres il·lustradores com Lola Vendetta, Raquel Gu o l’Avi (Lluís Recasens), fet que el situa ja entre els artistes més interessants del gènere a Catalunya. Al mateix temps, fa poques setmanes el van convidar a gravar un pòdcast amb J.L. Martín, fundador de la revista el Jueves, fet que li ha permès dialogar amb persones de més experiència en el món de les vinyetes còmiques. Hem parlat amb ell.

- Com comença el teu interès per la il·lustració?
Des de ben petit m'ha agradat dibuixar. M'agrada molt crear, escriure, tinc un grup de música. Crec que soc molt afortunat perquè a tots els meus amics ens agrada fer coses. A mi m'ha agradat fer coses, però no he estat massa d'exhibir-ho. I m'ho anava guardant tot en una carpeta. Un dia parlant amb un amic sobre per què fem les coses, vam arribar a la conclusió que si a més de servir-me a mi, podia agradar algú altre: "per què no mostrar-ho?". I com sempre m'ha agradat dibuixar, i tenia algunes idees ocurrents, vaig decidir provar de fer vinyetes a través de les xarxes socials. Volia fer-ho anònimament, sense dir el meu nom.

  • imatge de control 1per1

- Has elegit treballar en blanc i negre?
De moment, ho faig tot a mà i després ho escanejo, per passar-ho a digital. En aquest sentit, soc una mica tradicional.

- Et dius Persianu en homenatge a la teva família?
Sí. La meva àvia està molt contenta. De part de ma mare vaig fer aquest petit homenatge. I de part de mon pare, vaig començar a penjar coses, quan va fer mig any que va morir la meva àvia. Perquè aquest sentiment el tinc molt arrelat. Tot i que visc a Barcelona, cada cap de setmana baixo al poble, perquè ho necessito.

- Has participat amb altres artistes en un projecte benèfic i els teus dibuixos s'han vist en el metro i autobusos de l'àrea metropolitana.
Sí, hi treballava també la Lola Vendetta o l'Avi, qui em va explicar moltes coses de la professió. Jo escolto molt perquè encara no en sé massa del mundillo.

- T'han dit algun tret característic que defineixi la teva obra?
Els més propers comenten la meva ironia. Normalment no faig acudits massa explícits. Acostumo a donar-li un tomb més. És un humor una mica més fi. Acostuma a parlar de temes polítics. Hi ha temes tan complexos que em costa molt donar una opinió amb tan poca informació. Jo, com a historiador, intento estar informat, per això intento agafar temes dels quals tinc l'opinió molt definida. Suposo que encara m'estic definint ara.

- Els teus dibuixos han evolucionat des del principi?
Els dibuixants més grans, persones que a mi m'han marcat, em diuen que els hi agrada i que he anat millorant. Aniré provant...

- Algun consell que t'hagin donat?
M'han aconsellat que faci valdre la meva feina. Que no accepti treballar gratis o treballar amb gent que no tingui respecte a la professió. Perquè sembla que dibuixar sigui fàcil, però en realitat hi ha tot un procés darrere. També m'han recomanat que miri molts altres artistes i que intenti tenir una perspectiva ampla. Veure diferents maneres de dibuixar i de plantejar situacions.

- Fas vinyeta en català?
Sí, això ho tinc molt clar. I el català el mantindré.

- Quins són els teus referents?
M'agrada molt la Flavita Banana, crec que val molt la pena. També té un humor molt concret, que m'interessa. També tinc dos referents que són clàssics dels clàssics. El Jean-Jacques Sempé francès autor de Le petit Nicolas o el Quino de la Mafalda. M'agrada molt la crítica social del Quino. Amb la imatge t'ho diuen tot. M'agrada molt la vinyeta en blanc i negre. Jo treballo amb tinta negra i paper. M'agrada molt el Riki Blanco també.

- Hi ha vincles entre la carrera d'historiador i la il·lustració?
El repte de la professió és d'una idea molt complexa resumir-la i sintetitzar-la en una escena o una frase. I les millors, són les que no necessiten ni una frase.

- Alguna il·lustració de la qual n'estiguis molt orgullós?
Amb la il·lustració, has de ser ràpid. Has de seguir molt l'actualitat. Una de les que més lluny ha arribat és la de les eleccions a Itàlia que va guanyar la Meloni. M'estava dutxant i em va venir la idea. La torre de Pisa i a sobre la mà de la salutació feixista. I els hi va agradar molt. La gent la va compartir. Gent d'Itàlia la va compartir i, a partir d'aquesta, molta gent de la professió em va anar seguint. En general m'agrada ser molt contundent amb l'auge de l'extrema dreta. Vull ser directe i poc permissiu. Jo em considero d'esquerres però també bastant crític amb moltes polítiques d'esquerres. Soc bastant crític amb la gent que es diu d'esquerres, però que després s'acaba acomodant. Un cop vaig fer una il·lustració que m'agrada bastant, és un polític que l'estan vestint el majordom i la dona de fer feines, i la dona li va amb una samarreta que posa 'Revolució' amb el puny alçat. I la dona li diu: la samarreta de 'Revolució' la vol planxada?

- Com creus que està el món de la vinyeta?
Pel que fa al dibuix, veig que hi ha poc moviment de la gent jove. Jo estic pensant que en temes tècnics potser em convé passar-me al digital, més que res, per il·lustracions més grans que necessitin més resolució.

- Què t'agradaria que et passés?
Publicar regularment en una revista. En aquest sentit, he estat bastant meticulós en buscar una publicació d'acord amb els meus valors. Moltes publicacions a Reus i Tarragona està subvencionat per la indústria petroquímica. No seria molt coherent per part meva, estar fent crítica social i treballar per certs mitjans. Prefereixo mitjans petits i cooperatius. Intento tenir certa consciència. Crec que mantenir els principis en aquests camps tan complicats laboralment costa. He d'aprofitar la meva situació d'estudiant per mantenir els principis. Jo no puc criticar la petroquímica i formar part d'un diari que està avalat per aquesta indústria, jo que visc literalment al costat, crec que no és coherent.

Més informació: 

Instagram Persianu

A

També et pot interessar