Jump to navigation
- En quin moment es fixa amb els grafits de 'Mai és massa'?Fa uns tres anys, mentre passejava, vaig començar a fotografiar aquesta inscripció de 'Mai és massa' que podem trobar per diferents racons de Tarragona. A poc a poc, vaig anar fent arxiu i se’m va despertar una obsessió del perquè d’aquesta frase. Llavors vaig començar a treballar-les pictòricament i a preguntar-me per què un artista es capfica amb una paraula o amb una idea fins al punt que es converteixi amb una dèria, com si fos un problema patològic. A partir d’aquí, vaig buscar referents com ara poetes o cantants que han utilitzat aquesta repetició. He fet una investigació sobre els reguitzells semàntics que seguint el model de la frase 'Mai és massa' acaben sent poesia visual.
- Ha arribat a descobrir el perquè d’aquestes pintades?Hi ha moltes teories i cada vegada que fem una visita guiada a l’exposició encara en surten més. Amb la Marina Vives vam investigar-ho i creiem que és un diàleg d’amor entre dues persones. Les primeres pintades van aparèixer durant dos o tres anys, després es van aturar i al cap d’un temps, van tornar a aparèixer. Ara fa un parell d’anys que la majoria d’ells estan desapareixent perquè els tapen o els eliminen.
- Ha comparat la motivació de l’artista dels grafits de Tarragona amb referents com ara Paul Auster o Stanley Kubrick. Amb aquest treball he intentat trobar el perquè d’aquestes pintades i crec que les localitzacions no són a l’atzar, sinó que algun dia, si les posem sobre un mapa i tracem un dibuix, l’artista ens rebel·larà alguna cosa. El detectiu Peter Stillman de la novel·la 'La ciutat de vidre' de Paul Auster resol un cas dibuixant les passejades d’un individu per Nova York que amaguen missatges si les dibuixem sobre d’un mapa. També tinc altres teories, com la del deliri paranoic de la pel·lícula 'The Shining' on l’autor escriu a tot arreu: "All work and no play makes jack a dull boy”.
- També analitza el llançament de pamflets des d’avions militars com a eina propagandística durant la Segona Guerra Mundial.Hi ha un poema de Paul Éluard que es diu 'Liberté' i l’autor repeteix el vers 'J'écris ton nom'. Després vaig esbrinar que el poema va ser utilitzat per la RAF (Royal Air Force) per llançar-lo com a pamflet des dels avions de combat i animar a les tropes a no defallir. És curiós com aquests missatges repetitius van ser un element clau per guanyar la guerra psicològica de la Segona Guerra Mundial.
- En un dels últims capítols, acaba proposant que aquest 'Mai és massa' sigui un element festiu i participi de la Baixada de l’Àliga per Santa Tecla. Proposo convertir aquest 'Mai és massa' en un element de la festa major de Tarragona i fer-lo participar de la Baixada, sí. És un sarcasme o una ironia per riure-se’n d’aquest tipus de festes, d’aglomeracions, que són un producte de la disbauxa per la disbauxa. Es tractaria de transformar en un element físic allò que significa conceptualment aquesta festa.
- Mai és l’absència temporal i massa representa l’abundància. És un joc de paraules?És com una contradicció, un pseudoxímoron. És una frase que només es justifica per la seva continuïtat. Si mai és massa, seguim. Si fas cas de la frase sense parar, pot acabar sent una obsessió malaltissa. Acabaràs quan ja no tinguis força o quan ja no controlis aquest massa.
- L’activista cultural Marina Vives, al pròleg de l’exposició diu: “Àngel Pomerol [...] s’obsessiona amb la frase Mai és massa, com si aquesta l’hagués veritablement convençut”. Ho ha fet?Sí. Crec que és una frase que convenç a qualsevol lletraferit o a persones que treballem projectes plàstics. Qualsevol treball d’un artista es converteix en una obsessió, hi passes moltes hores, dia i nit. Arriba un moment que has de matar al personatge o deixar la feina inacabada, parar.
- Per què es fixa amb la repetició?La repetició és un recurs habitual en l’art conceptual. En la repetició de la paraula, del gest o del traç trobem una reafirmació, una reiteració. La literatura, l’art o el cinema n’estan plens, de repeticions. Fins i tot l’espiritualitat, un món que no he volgut tocar. Els rosaris, les vibracions de la veu que utilitzen moltes tribus o els mantres poden ser alguns exemples.
- Les repeticions acaben tenint una component molt obsessiva?Sí. De totes maneres, hi ha persones que tenim trets autistes i ens tanquem en repeticions. Per exemple, jo m’aïllo del món taral·lejant la tornada d’una cançó i mentrestant desenvolupo un procés creatiu.
- Amb aquest treball volia documentar també el paisatge urbà de Tarragona?Hi ha molts artistes que volem contextualitzar el nostre treball i jo m’he fixat en el paisatge urbà. He volgut psicogeografiar la ciutat seguint la teoria de Guy Debord. No és una fotografia exacta, he presentat Tarragona com jo la veig perquè existeixen moltes realitats.
- Aquestes pintades de 'Mai és massa' és art públic?És una frase que ha estat pensada per ser pintada a l’espai públic, per tant sí que ho és. A més a més, acaben formant part del paisatge urbà.
- Hi ha qui ho pot considerar vandalisme.Algunes de les pintades estan fetes sobre monuments que són Patrimoni de la Humanitat. És complicat.
- Si més no, l’art públic està agafant embranzida.Avui en dia, hi ha un art públic que està transformant-se en mercaderia. Hi ha artistes com Bansky que han estat engolits pel mercat artístic. Trobem artistes que gràcies a la difusió a través de les xarxes socials tenen molt de renom sense gairebé fixar-nos en la qualitat artística de la seva obra. Cadascú sap on posa el focus mediàtic.
Web Àngel Pomerol
