Marta Huertas

Foto: 

Cedida
Marta Huertas

Marta Huertas: "La gastronomia ens mostra com a societat"

És la creadora del projecte Patata Santa sobre gastronomia experiencial a través de la fotografia, el periodisme i el cinema
Anna Zaera
,
28/07/2020
Menjar i beure
Marta Huertas (Barcelona, 1974) ha trobat el lloc on ser feliç. Un projecte que sintetitza totes les seves passions i que s'aixeca sobre la base d'una premissa: a la vida pots fer allò que t'agrada. El discurs de Huertas no és de superació, és simplement d'haver entès que el menjar, la gent i la celebració són tres dels elements que donen sentit a la seva vida i que vol estar-hi en contacte el màxim d'hores al dia. Per això ha creat Patata Santa, a cavall entre el gust i la litúrgia, és un portal que parla de gastronomia i de viatges des del punt de vista més cultural i experiencial. Ho fa a través de la fotografia, el cinema i el periodisme. "Totes les cultures es defineixen en bona part per la seva gastronomia. Per això quan viatgem vam començar a entendre quan vam començar a menjar" diu Huertas. Hem parlat amb ella.

- Per què has creat Patata Santa?
Patata Santa surt perquè havia de sortir. La gastronomia sempre m'havia interessat. Sempre havia fet fitxes de receptes de cuina i m'agradaven els llibres de cuina que tenia ma mare. Se'm dóna millor menjar, que cuinar, això sí. Jo vaig estudiar Psicologia, perquè estic molt interessada en el comportament humà, i aquest interès li dono forma a través de la fotografia, que s'ha convertit en la meva carrera professional. En els darrers anys he fet moltes fotografies d'àpats populars i m'he sentit molt còmoda capturant aquestes imatges. Per això vaig pensar en un projecte que pogués unir les meves aficions.

- Quin creus que és l'element comú, allò que et fa sentir atreta per aquests moments de menjar col·lectiu?
Crec que el fet de compartir. De construir junts una cosa. En aquestes celebracions és el moment d'estar desinhibits, de relax total. Des del punt de vista fotogràfic, aquests instants espontanis eren una de les coses que m'interessaven. Ser capaç de reflectir l'actitud festiva. També que el fet de compartir està lligat a una herència o unes tradicions que tenen una geografia concreta. La gastronomia en general té a veure amb aquest passat, aquest producte que ha passat de generació en generació. En general, les festes gastronòmiques tenen una arrel, un sentit des de fa temps. És allò d'on venim i allò que estem fent.

  • imatge de control 1per1

- Patata Santa també explica els països a partir de la seva gastronomia. Busca les singularitats en un món cada cop més globalitzat.
Sí, anem a buscar la part més tradicional del producte. Però jo sóc de les que pensen que la influència de la globalització és molt bona. Jo no tinc por que ens quedem diluïts en el no-res. Crec que hem de sumar, perquè sumar sempre és meravellós. Ara, és veritat que tots els professionals referents de la gastronomia el que han fet és tornar al producte, tornar a la terra per saber què és allò més característic. Tots han tornat a allò local, que és d'allà on venien ells. Encara que Patata Santa tira molt de les arrels, jo sóc molt oberta i no m'agraden gens els talibans.

- A Patata Santa hi ha cròniques gastronòmiques d'altres països. És una bona forma de conèixer la idiosincràsia de llocs que tenim lluny.
Sí, ara vaig buscant corresponsals. M'interessa tot el món. Per exemple, tinc un amic de Ghana, i m'agrada molt que m'expliqui, que al matí preparen això o allò altre i que després ho deixen reposar i s'ho mengen a la tarda. A través de les pràctiques gastronòmiques, coneixes l'estil de vida d'un lloc, el paisatge o el clima.

- La gastronomia et fa entendre les pràctiques culturals.
Sí, la gastronomia és absolutament cultural. Ara sembla que estem en una època en què s'ha posat de moda el rotllo foodie, jo penso que tal com parlem de la llengua o de la manera de pensar, la gastronomia ens mostra com som com a societat. A Catalunya venim d'un lloc que ha fet que tinguem aquesta gastronomia i no una altra. No es pot separar de la història. Per això les persones quan se'n van del seu país d'origen o de la seva comunitat, intenten emportar-se la gastronomia. És una de les coses que t'esforces més a conservar. Perquè això ens fa sentir que som a casa i que no perdem la nostra cultura i les nostres arrels. Menys jo, que sóc una despresa!

- Hi ha una gastronomia que expliqui la teva història en concret?
Depèn molt de com ho hagis viscut a casa teva. Normalment avis i pares. Si a casa teva ho han viscut molt, li dones més importància, per això està profundament lligat a tu. He de dir que a casa meva no som massa de grans tradicions... A la meva àvia no li agradava massa cuinar però sí que feia un arròs amb costella els diumenges que recordo. A casa meva potser hem estat més de sortir a menjar fora! Els meus dos pares treballaven fora de casa i hi havia ganes de sortir. Potser per això, m'agrada fer aquesta observació d'altres famílies. De fet, pel tema dels menjars pots tenir discussions fins a la mort, si poses ceba o no a l'arròs, si fas els canelons d'aquesta manera o de l'altra.

- Què vols aconseguir amb aquest projecte? Te l'imagines com una forma de vida?
Durant 20 anys he estat treballant de funcionària a l'Ajuntament de Barcelona. Crec que deixar-ho va ser un pas molt important. Ho vaig fer quan me'n vaig adonar que a la vida podem fer el que volem. Això va ser un trencament. Vaig començar a fer retrats de la Generació Horiginal i, a partir d'aquí, vam veure que podíem fer més coses. Entens que si t'hi poses és més fàcil del que sembla. I com et deia, me'n vaig adonar que on millor m'ho passava era a les paelles populars, a les calçotades. Allà era feliç. És la meva passió! I sí, voldria dedicar tot el meu temps a això.

- Ara és un moment delicat per totes aquestes trobades. La web també té un directori de petits productors.
Durant el confinament me'n vaig adonar que les festes populars s'anul·laven, i que els productors deixaven de vendre. A més, les festes no es podien ajornar perquè depenien d'un producte de temporada. Vaig veure que al voltant de determinats productes i territori, hi ha petits productors que fan rutes a cellers, formatgeries. La intenció era ajudar al sector, donar-los a conèixer. I també de cara a nosaltres, de cara al client, és molt difícil trobar totes aquestes petites experiències, no hi ha cap directori. Per conèixer, has d'anar lloc per lloc i preguntar. Ara que ens quedarem més per aquí, crec que descobrir tota aquesta gent que té aquests projectes interessants està molt bé.

- Com t'imagines Patata Santa d'aquí uns anys?
M'agradaria que tingués molt contingut interessant d'arreu del món. M'agradaria que féssim una mica de família, que creixi, anar sumant veus. Que hi vagi participant més gent. M'interessa que hi hagi reportatges fotogràficament potents. Per exemple, ara m'agrada molt la revista 'Salvaje' que ha sortit ara fa poc, que parla de tornar al camp, de donar-li valor a la vida de camp. També la revista 'Traveler' m'agrada molt perquè té molt contingut, té periodistes molt interessants. O una que s'anomena Life and Thyme. A les xarxes descobreixes gent increïble. Al final és una suma. Vas agafant referències de tot arreu.

- Hi ha algun esdeveniment gastronòmic que t'hagi impactat especialment?
Per l'època que estem, el 25 de juliol, s'organitza el Día de la Longaniza de Graus, a Huesca. En una graella molt gran fan 6000 racions de botifarra. És curiós perquè tenen una mena de grues i amb unes cadenes li donen la volta. Ho fan amb un sistema de politges al·lucinant. Darrere hi ha tota aquesta gent que cada any hi està pensant, que ho prepara, que hi assisteix. The foodie searcher és una noia gallega, que s'ha patejat totes les festes gastronòmiques de Galícia. Ella ens ha col·laborat amb un article. També tinc una amiga valenciana que és d'una família molt tradicional a nivell gastronòmic que m'ha donat un cop de mà i alguns periodistes que veig i m'agraden. La idea és pagar les col·laboracions. Que tothom cobri per la feina que fa.

- Com preveus finançar Patata Santa?
Jo crec que serà a través de la publicitat. Més endavant, una de les idees que tinc és compartir part de la revista amb paper, potser amb una petita guia, agenda de festes gastronòmiques, etc. M'agradararia que hi hagués alguna cosa més física.

Més informació: 

A

També et pot interessar