,
08/12/2022
Comunitat

Debat KULT: Enxarxar i reforçar la cultura cooperativa

El passat 1 de desembre de 2022 es va celebrar, a l’Ateneu Cooperatiu La Baula (Lleida), l’últim debat del Cicle de debats Kult que s’han dut a terme al llarg de la tardor per tot el Principat. Lleida era l’última parada d’un cicle que també ha passat pel Berguedà, Reus, Amposta i Girona.

En aquest cas, el títol del debat era 'Enxarxar i reforçar la cultura cooperativa' i per parlar-ne comptàvem amb la presència de Txell Burgués de Ponent Coopera i sòcia de Stagelab, Víctor Jiménez coordinador de BitLab i membre de CulturaCoop i Laura Arau coordinadora de la Fira Literal i membre del Festival Protesta.

Així doncs, el debat començava amb una pregunta de resposta ràpida sobre el significat de cultura, recuperant així el format i la pregunta que KULT va fer respondre, de forma telemàtica, als ponents dels primers debats de l’any 2021.

La conversa va començar amb la intervenció de Víctor Jiménez que va parlar del fet “multimensional” de la cultura. “Quan tu vols transmetre un missatge d’un emissor a un receptor, has de pensar-lo i codificar-lo perquè l’emissor i el receptor es puguin entendre” va explicar. A més a més, va afegir que la cultura també es pot explicar “d’aquesta manera tan informàtica”, ja que “tenim un emissor un canal, un missatge que volem fer arribar al receptor i després establim certes relacions al voltant d’aquest missatge”.Laura Arau va afegir unes paraules d’Alvaro Garcia Linera on l’ex-vicepresident de Bolivia defineix la cultura com “discurs, organització, llibres, novel·les, acudits, bromes, teatre, dibuixos i tots els mitjans possibles d’expressió de l’art i esperit humà per transformar els esquemes més profunds de l’ordre lògic i ètic en el qual les persones simples organitzen la seva vida i el seu món”. A tot això la Txell Burgués hi va sumar el fet d’entendre la cultura, també, com “les experiències acumulades de vida”.

En aquest sentit, i diferenciant entre alta cultura i cultura cooperativa o comunitària Laura Grau va definir l’alta cultura com a “cultura elitista, hegemònica i que imposa relats des d’una lògica de dalt a baix” en canvi, la cultura cooperativa o comunitària “té més amb compte la participació de la mateixa comunitat” i afegeix que “la cultura va molt més enllà de la cultura elitista i és des d’aquí des d’on la cultura cooperativa podem disputar el terme cultura”. En aquesta mateixa línia el Victor Jiménez va explicar que “per nosaltres la gestió democràtica i el suport mutu estan al centre” i va afegir que com que “l’alta cultura és un procés on unes quantes tenen el poder de crear cultura i fer cultura. Nosaltres com a cooperativa busquem passar de la democratització cultural on garanteixes l’accés a cultura a la democràcia cultural on qualsevol persona pot fer cultura en primera persona”. A més a més, afegeix que cal definir que és alta cultura i de forma provocativa va afegir que en alguns caos “hi ha cultura més responsable a un MACBA que en determinats espais de gestió comunitària o cooperativa” i per això anima a buscar una definició de cultura comunitària i d’alta cultura. En aquesta línia va explicar que “des de Cultura Cooperativa l’últim trimestre hem invertit molta energia per definir que entenem per cultura cooperativa i com podem consensuar entre totes un segell que acrediti que una determinada forma de fer cultura respon a aquesta cultura cooperativa”. Per tal de definir això la Laura Arau va dir que per ella “la cultura comunitària té una clara vocació de servei públic” i l’alta cultura lluny d’això busca “un objectiu únicament econòmic”.

 


Temps i treball des de la cultura cooperativa
“Menys premis i més beques” es deia en un dels primers debats KULT. En aquest sentit, Txell Burgués va explicar com tot el temps està destinat a executar “la precarització laboral al sector es tan gran que els moments per pensar i crear són escassos”. Afegeix que en molts casos les ajudes potencien això, ja que en molts casos “els indicadors en fan estar pendent del que has de justificar, crear espectacles cada any…” i en molts casos això provoca que el producte final sigui pitjor. En aquest sentit, Víctor Jiménez va afegir que “hem de trobar eines des del treball per no passin per indicadors que prioritzen el quantitatiu al qualitatiu” així doncs “segurament toca començar a remunerar les hores i el temps destinat a pensar en perfil polític” i com Burgués va afegir-hi que pensar en el marc de les subvencions és un limitador constant. Per acabar, Laura Arau va sumar una reflexió de Marina Garcés on la filòsofa explica que a vegades és necessari “facilitar que les coses passin” i això es pot traslladar en l’àmbit de les subvencions que en molts encasellen els projectes.

Pel que fa a el treball Jiménez va exemplificar com en el seu cas una de les coses que li aporta l’àmbit cooperatiu és “tenir un espai setmanal de coordinació on amb la resta de l’equip identifiquem molt clarament qui necessita ajuda amb les tasques que està fent. De forma més tangible: tenir un espai de suport mutu des del treball genera un entorn molt més agradable i molt menys hostil”.

Arau va detallar també que “Nosaltres per exemple hem anat canviant el nostre règim intern segons les necessitats que ens hem anat trobant, per exemple, jo per venir aquí si ho hagués necessitat la cooperativa m’hagués pagat una persona per cuidar al meu fill” i en aquesta línia, Burgués també explicaria com en el seu cas el tema de la conciliació laboral és un punt clau per apostar per l’àmbit cooperatiu. Pel que fa a el règim intern, Arau va afegir que després “els problemes venen en el moment d’aplicar el règim intern que en molts casos acabem caient amb el drama de les hores extra”

En el cas de StageLab Txell Burgués ca remarcar com des del cooperativisme també es pot aportar solucions en els àmbits laborals més intermitents “en el cas de StageLab la cooperativa facilita que tinguis un mínim de sou assegurat” i aquest fet també ajuda a tenir “temps per pensar quines altres feines puc fer”.

Límits i potencialitats del cooperativisme. Una alternativa al capitalisme?
En una conversa entre Pau Llonch de la cooperativa Versembrant i Rubén Martínez de Hidra Cooperativa on parlaven de les potencialitats i límits del cooperativisme, Llonch explicava com a vegades, no ser conscients del marc i els límits del cooperativisme pot acabar derivant amb sensacions de frustració en relació amb aquest àmbit. Així doncs, en aquest sentit Laura Arau va explicar que “nosaltres vivim dins el cooperativisme en un món capitalista. Entenem com un espai de transició mentre no podem arribar al socialisme” i afegeix que “el gran repte del cooperativisme és ser només una mica utòpics. Podem fer coses, però sent conscients de les limitacions. Com diu el Pau Llonch en aquest conversa un dels límits també és el tema dels proveïdors. En l’economia social moltes vegades acabes pagant més i no tothom s’ho pot permetre i això fa que en molts casos no pugui ser una alternativa”. A això, Víctor Jiménez va sumar-hi la limitació sobre qui pot arribar a plantejar-se el format cooperatiu “en l’àmbit socioeconòmic haver tingut el temps per estructurar-te organitzar-te i muntar una cooperativa. Al final jo sóc un home blanc amb estudis superior”. En aquestes limitacions, Burgués va remarcar que és on entra la feina dels Ateneus Cooperatiu “hi ha molta gent que no li és fàcil poder-ho fer i l’acompanyament ajuda molt en aquest sentit” sobretot ensenyant que hi ha altres fórmules” va remarcar.

Pel que fa al paper de les polítiques públiques en l’àmbit del cooperativisme Jiménez explicaria com “en el cas de Barcelona més que recolzar estan precaritzant. I cal fer l’exercici de veure com les eines que ens donen suport acaben efectuant realment la seva tasca i saber quin impacte tenen, ja que l’estructura que acompanya a aquestes ajudes suposen s’acaba menjant bona part dels pressupostos. D’una convocatòria poc més del 20% arriba al projecte en si, la resta es queda en l’estructura de funcionariat, burocràcia i empreses subcontractades. I en molts casos d’aquest 20% arriba a projectes comunitaris. Sobre la funció de les subvencions Laura Arau va remarcar que cal començar a “calcular el retorn social de les coses. No pot ser que es fiqui al mateix nivell el Primavera Sound que la Fira Literal”

Enxarxar i reforçar la cultura cooperativa
Pel que fa a l’enxarxament cooperatiu en el cas de Lleida la Txell Burgués explicaria el cas de Marbi i de com “a partir de la necessitat de dues companyies de teatre de Lleida i de l’escenògraf Joan Pera, n’ha sorgit el projecte Marbi” a més va emfatitzar que tot i que dins del projecte no tot són cooperatives totes tenen pràctiques similars. Va afegir, també que Marbi ha acabat generant un espai d’on se’n n’han generat “noves idees i projectes”

“Abans parlàvem del temps, però quan comparteixes espai les coses apareixen quan vas a fer el cafè. Al final, quan no comparteixes espai és molt més difícil tot. I sí que el virtual ha donat eines, però en aquest sentit té moltes limitacions” va remarcar Arau. La coordinadora de la Fira Literal va detallar, també, com “des de Kult estem treballant en aquesta mena de xarxa a nivell de territori, ja que anem veient unes mancances reals en les quals ens trobem nosaltres i projectes similars al nostre. L’aposta que vam fer com a Kult va ser, en primer lloc, anar reconeixent algunes entitats del territori amb qui poguéssim compartir inquietuds amb relació al model cultural en el qual ens ubiquem.” Per fer això, matisa que cal “temps per poder invertir sent conscients que no tindrà una remuneració directa i immediata”. A més, Arau va afegir el cas del Festival Protesta on va afirmar que “ha permès coneixe’ns entre els festivals de cinema social de Catalunya” i va remarcar la importància “d’aquest punt identitari o de necessitat conjunta ha d’estar present en qualsevol creació de xarxa”

L’últim tema a tractar, va girar al voltant de la qüestió de com enxarxar més enllà de Barcelona. En aquesta línia Laura Arau va ficar èmfasi amb “la importància d’escoltar el territori que va més enllà de Barcelona i que el territori vulgui parlar, ja que a vegades vols arribar a entitats que estan repartides per tots els Països Catalans i potser no hi ha interès o el temps per formar part d’una xarxa. El principal és conèixer, perquè cada vegada que trepitges un poble o una ciutat diferent veus que l’idiosincràsia d’aquell espai és molt concreta i diferent de la resta. Veure, entendre i veure com suma aquestes diferències en el total és el gran repte.”

Víctor Jiménez hi va afegir com d’importat “és tocar les tecles on moltes ens sentim identificades. Un exemple és No Callarem, que a través del tema de la llibertat d’expressió es va arribar a fer una cosa molt gran. Sempre partim de les problemàtiques que tenim internament a cadascun dels nostres espais, però quan identifiques llocs en comú des d’on podem construir tot és més fàcil”

Per tancar, Txell Burgues va destacar “la importància d’entendre que abans de res cal coneixe’ns. Per exemple si vas al Pirineu les realitats són molt diferents de les de Lleida i conèixer, entendre i mirar si podem provocar que hi hagi alguna cosa més? Potser ens imaginem cooperar amb el Pirineu i potser ara no necessiten això, sinó una altra cosa o d’una altra manera.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Comunitat lectora interessada en la cultura de ruptura, el pensament crític i la transformació social. Una plataforma cultural cooperativa que contribueix al debat sobre què és la cultura avui i quin paper ha de jugar la cultura radical en la lluita contra totes les opressions.

08/12/2022
El passat 1 de desembre de 2022 es va celebrar, a l’Ateneu Cooperatiu La Baula (Lleida), l’últim debat del Cicle de debats Kult que s’han dut a terme al llarg de la tardor per tot el Principat.
29/11/2022
El passat 23 de novembre al Foment de Girona va tenir lloc un nou Debat KULT per discutir la relació entre la producció cultural i la memòria històrica.
27/10/2022
Nou debat Kult celebrat al Casal Despertaferro de Reus, on s’hi va abordar el paper de la cultura en els conflictes i la transformació social.
20/10/2022
El passat 8 d'octubre es va realitzar al Konvent (Cal Rosal, Berguedà) el primer debat del Cicle de debats KULT de tardor, sobre les residències artístiques d’arreu dels Països Catalans al voltant de l’oportunitat d’enfortir vincl
27/05/2022
En els darrers anys, de la mateixa manera que es qüestionen relats hegemònics consolidats pel patriarcat, l’heterosexualitat obligatòria o la cultura del treball, també s’ha fet un intent de posar el focus en aquesta jerarquia aparentment geogràfi
28/03/2022
Justament el dia que ERC, Junts, PSC i Comuns pactaven reconèixer per llei el castellà com a llengua d’ús a l’escola, el passat 24 de març, tenia lloc l’acte Cultura i llengua a la llibreria Foster and Wallace de Vic, on S
21/03/2022
El passat divendres 25 de març, la llibreria Espai Llavors de l'Hospitalet de Llobregat va acollir una de les converses del cicle Kult al voltant de la cultura, la comunitat i la transformació social.