Jump to navigation
- Com explicaries què és Idensitat?És un projecte que intenta treballar des de la complexitat de la realitat. Per tant, no treballem amb una cosa concreta o amb una sola cosa, fet que ho convertiria en quelcom senzill d'explicar. Volgudament desenvolupem projectes que es van construint d'una manera bastant orgànica o sistèmica. És a dir, que cada projecte que fem sí que comença i acaba amb un programa definit, però amb la voluntat oberta d'incorporar elements ambientals que poden aparèixer en els processos que es despleguen. Els ingredients base que tenim, però, i que es van repetint habitualment, són que treballem temes de territori i espai social; posant en relació qüestions o temàtiques específiques del context, que són les que donen sentit a l'espai de creació contemporània que hi despleguem. Treballem en contextos que ens siguin motivadors per desplegar un conjunts d'interaccions creatives, buscant la implicació de persones que també puguin confluir en determinats elements que puguem compartir. Volem configurar espais de relació en els que creació, educació, territori i esperit d'innovació puguin prendre forma, i és en aquest sentit que diem que en interessa la gestió de la complexitat.- Hi ha algun exemple que ens pugui servir per concretar?Nexes, per exemple, és un projecte que es va desplegar durant l'any 2017-2018. Vam començar justament un any enrere i actualment estem treballant en una segona edició a Poblenou en col·laboració amb el centre de creació artística La Escocesa. S'ha fonamentat en diferents apartats, un d'ells que hem anomenat 'Encreuaments', ha consistit en una sèrie de tallers entre artistes convidats, Idensitat i persones de contextos socials concrets, a Baró de Viver, Bonpastor i Trinitat Vella. Els artistes convidats han estat Xeito Fole, Núria Güell - Levi Orta, Fito Conesa i Irene Visa. Solem demarcar territoris concrets on desplegar aquest tipus de treballs, que en en aquest cas s'han agrupat en torn la idea ambivalent de 'Nexe i Frontera'. Llocs que a nivell de configuració urbana, acumulen infraestructures de ciutat que els divideixen, i socialment solen ser considerats com a perifèrics. En aquesta direcció, una altre part del projecte va consistir en treballar amb dos instituts partint de la idea de frontera i límit; i una tercera part ha consistit en la realització d'un documental anomenat 'Veus LGTBI+', fonamentat en entrevistes a persones que es troben a Barcelona en situació d'exili per qüestions d'identitat i gènere fet que ens segueix parlant d'aquesta idea de límits, fronteres, connexions, etc. Per tancar el projecte, vam produir una exposició itinerant que va anar per tots els espais que en algun moment van estar vinculats al seu desenvolupament.
- Què esteu preparant per a aquesta segona edició de Nexes que comentaves?El projecte Nexes que iniciem ara a Poblenou hem obert una convocatòria en col·laboració amb La Escocesa, per activar tres projectes de recerca i experimentació artística a desplegar-se en aquest territori. Tant a La Escocesa com a nosaltres ens interessen els processos, així que en realitat el que plantegem és més un espai-temps on experimentar i investigar que no pas un anhel de resultats concrets. Els projectes que s'han seleccionat són propostes del col·lectiu TMTMTM, de Laura Arensburg amb Julieta Obiols, i de Guillermo Moreno. Tots ells coincideixen en connectar-se a diferents agents de Poblenou per a portar-los a terme.- I actualment, teniu alguna cosa més entre mans per la zona de Barcelona?Sí. Justament en col·laboració amb la fàbrica de creació Fabra i Coats hem iniciat Asimetries, una residència d'investigació i viver de processos. S'ha constituit com un espai d’experimentació, aprenentatge, creuament de disciplines i recerca projectual. Definim Asimetries com un “viver de processos”. El grup de treball es va configurar a partir d'una convocatòria i treballa des de la idea de Simetria/Asimetria relacionada amb temes de precarietat; qüestions que es veuen afectades per la falta d'equitat. Per abordar aquest tema, hem creat un grup de treball d'unes setze persones amb les quals ens trobem setmanalment de març a setembre d’enguany. En cada sessió hi ha una persona convidada que ve a parlar sobre algun vèrtex de la temàtica en qüestió de tal manera que de cara al novembre, es realitzaran unes jornades obertes en què es presentaran els resultats de tot aquest procés de pensar i fer conjuntament, acompanyats amb altres ponents convidats. - La relació territorial està molt present en molts dels vostres projectes. Com ho feu per introduir-vos en un context que d'entrada potser no coneixeu?Sempre intentem establir connexions amb el context en qüestió. Seguint amb el cas de Nexes com a exemple, vam crear un grup de treball integrat per persones que per diverses circumstàncies ja tenen una relació amb el territori i que han volgut col·laborar en el projecte. Nosaltres inicialment vam presentar una proposta i a través d'aquest grup d'agents vam aconseguir posar-nos en contacte amb centres cívics, grups de treball ja articulats, instituts..., per conèixer les activitats que aquests ja duien a terme. Creiem que és molt important començar per establir una sèrie de confiances.- I com us posicioneu en aquest entremat d'agents?Nosaltres creiem que Idensitat té un paper de creador i articulador, des d'una perspectiva més sistèmica. Proposem un àmbit temàtic, i generem el marc de treball, l'espai on tot es desenvolupa; el context en què altres agents -artistes normalment- desenvoluparan una proposta. El nostre paper és important també en tant que pot garantir certa continuïtat: quan un projecte s'acaba en pot començar un altre al mateix context. La nostra feina, però, a vegades entra en contradicció amb el treball d'un projecte concret proposat per un artista. - I una vegada realitzat un projecte, com avalueu l'impacte que ha tingut sobre el territori?Per avaluar l'impacte de manera qualitativa, cal una mirada a llarg termini. A curt termini tan sols podem mesurar graus de satisfacció, disponibilitat a seguir fent nous projectes, resultats concrets, persones implicades, graus de col·laboració establerts... D'entrada sempre intentem que els projectes que iniciem puguin tenir una certa continuïtat. Justament per a que no es converteixin en fets aïllats. Per exemple, amb els instituts del projecte Nexes, i amb les biblioteques, volem donar continuïtat a la part del projecte que hem anomenat 'Exploracions'. - Mantenir els vincles.Sí. Idensitat creiem que ha d'evitar que, per la finalització d'un projecte, es trenquin del tot. És un posicionament que volgudament adoptem, a diferència per exemple del model festival: que concentra tota la programació en pocs dies, i es fonamenta més en el model "indústries culturals". I si bé és veritat que és un format més fàcil d'entendre, més concret i estratègic políticament potser; per la forma que tenim de treballar i de pensar, nosaltres creiem més en deixar que les coses tinguin el seu temps i que arrelin.- La idea de procés i de lentitud és controvertida en el món en què vivim. Sempre se'ns demana concreció i immediatesa.Sí. Però hi ha coses que han de funcionar amb aquestes lògiques processuals. Al cap i a la fi, per exemple, la política també és un procés. Però suposo que hi ha certs moments concrets en què troba una forma de fer-se present i notòria, a través dels mitjans de comunicació. La diferència amb el tipus de pràctiques que treballem nosaltres és que no tenen aquest interès mediàtic o aquest seguiment però no podem caure en voler “empaquetar” la nostra tasca, com una estratègia publicitària, per sortir en elmitjans. Hi ha coses que són més lentes, més complexes, i caldrà construir uns altres mitjans que també tinguin interès per coses que tenen uns altres ritmes.- Imagino que els recursos econòmics també són un factor que influeix en la possibilitat de desplegar els projectes d'una forma més o menys continua i processual.És clar. Impliquen que puguem seguir mantenint una certa continuïtat. En el nostre cas, depenem pràcticament de les subvencions públiques i ajuts de fundacions privades, i necessitem demanar-ne vàries perquè els projectes tinguin els recursos necessaris des de diverses fonts de finançament. És complicat perquè és un model inestable, que es troba en recessió, però creiem que generem projectes que tenen un esperit de benefici públic i ens costa molt pensar que puguin ser finançats a partir del mecenatge d'una empresa privada. A no ser que es tracti d'una fundació interessada en el tipus de qüestions que tractem i amb uns valors concrets. - Sembla difícil conciliar la inestabilitat de les subvencions i la voluntat de continuïtat dels projectes.És complicat perquè o bé els projectes acaben passant a un altre estadi en què una administració l'agafa i se'l fa seu, desplegant-lo i mantenint-lo; o bé si es manté aquesta independència, des d'aquest model de continuïtat del qual parlàvem, no hi ha vies d'establir acords a llarg termini. En aquest país no s'han creat polítiques que ajudin a resoldre aquestes qüestions i llavors no pots projectar a llarg termini, si depens del recursos públics. O si ho fas, has de saber que si alguna cosa falla pot caure tot en picat. Amb aquestes lògiques portem gairebé 20 anys treballant, sentint-nos sempre una mica projecte pilot.- I doncs, en la mesura del possible cap on us projecteu ara?Ens agradaria potser consolidar una mica més el que fem; que tingui un cert reconeixement o suport. Però també és veritat que per la manera que tenim de treballar sempre anem obrint vies. Ara, per exemple, estem posant esforç en obrir projectes en altres ciutats de l'estat i també a nivell europeu, sempre en col·laboració amb altres entitats. Creiem que el tema del territori té encara més sentit quan generes connexions, així que tenim ganes de seguir creant una xarxa de relacions per seguir pensant i fent.
Web Idensitat
