Culomala: "La meva proposta es un anàlisi dels jocs neuròtics"

@culomala és un compte d'Instagram dedicat als memes sobre afectes i salut mental

Anna Vilamú Bosch

16/11/2020

Arts

Culomala (@culomala) és un compte d'Instagram dedicat als memes. "Memes para confrontar juegos neuróticos" concreta a la seva definició. L'administradora i creadora de contingut de la pàgina, que prefereix mantenir l’anonimat, va començar amb el projecte fa 1 any. Ara el seu perfil acumula més de 16.000 persones que el segueixen. El contingut que crea parla d'afectes, salut mental, desenvolupament personal i autoconeixement sense embuts, però amb càrrega política i crítica. A més el seu compte no és l'únic, @policiadelafecto, @lechedeangel, @danelicioustm, @notengotetass o @fluorracepam1 posen sobre la taula debats similars des d'altres punts de vista utilitzant el format meme. Parlem amb Culomala per indagar una mica més en aquest fenomen cultural que des que es va popularitzar recentment ha calat profundament en les formes de comunicació i transmissió d'idees, sobretot en les generacions més joves.

El meme neix d'idees bàsiques neoliberals: la immediatesa, el moviment, la síntesis com a eix funcional

- Com vas començar amb el projecte @culomala?
Fa molt de temps que utilitzo Instagram com una plataforma per crear i consumir contingut. Va ser allà on vaig descobrir els comptes @djinn_kazama, @males_are_cancelled, @lapicarajustina y @ghosted1996. Es van acabar convertint en les meves majors fonts d'inspiració. Tractaven temes bastant personals en els que poder identificar-me com, per exemple, les relacions, l'autoestima, la dona o la societat. La idea és penjar un missatge amb moltíssima força i enginy. Va ser a partir d'aquí que vaig pensar: jo també tinc coses a dir que podrien servir-li a algú.

- Vas trobar un possible format des d'on canalitzar les inquietuds.
Sí. En general em considero una persona bastant analítica i això em porta a voler resoldre allò que em qüestiono. Si a això li sumes la facilitat a l'hora de resumir, era inevitable que trobés en el meme un format còmode per expressar-me.

- Quines voluntats té ara el projecte, han mutat des de l'inici?
Al principi el compte era per desfogar-me i alhora fer crítica, tractava bastant més el feminisme o qüestions socials, i utilitzava molt el to irònic. Amb el temps ha anat mutant, canviant, m'he allunyat totalment d'aquest to i ha derivat en un anàlisi dels jocs neuròtics. Volia que els meus memes arribessin a l'arrel d'alguna cosa, més que deixar els temes a la superfície. Sóc conscient que poden tenir una energia dura i aspra, per això utilitzo la imatge com a atmosfera fosca que alerta sobre aquest fet. És aquí on apareix el videojoc, un espai fantasiós on les sensacions ajuden a profunditzar en el contingut.

- Una atmosfera fosca però amb un contingut gairebé terapèutic.
Qui em segueix sap que sóc una fidel defensora de la teràpia: els meus memes de fet, s'han convertit en "micro-teràpies" sobre aspectes amb què tothom pot sentir-se identificat i a partir d'aquí, donar peu a la introspecció. No m'agrada pensar que els meus memes es poden utilitzar per culpabilitzar-se o culpabilitzar la resta de persones. M'encantaria que a través d'ells es visibilitzés la responsabilitat individual cadascú, la visió activa cap als nostres conflictes emocionals o psicològics.

- Perquè a qui va dirigit el teu contingut?
M'agrada dir que els meus memes són per tothom, o almenys això intento. Busco la manera de què qualsevol pugui identificar-se amb ells. És per això que procuro allunyar-me de senyalaments, simplement que aquella persona que estigui disposada a fer autocrítica se senti lliure de fer-ho. Per això també tracto el llenguatge amb un vocabulari bastant accessible, procuro que les paraules que s'utilitzen siguin fàcils de comprendre, de manera que s'entengui sense problemes. No vull memes elitistes, però tampoc vull pecar de simplista, intento trobar un punt mig.

- El format meme en si, per les seves característiques: qui el pot formular, com el fa, la seva ràpida transmissió i propagació, com es replica... Creus que alberga en sí un potencial realment transformador socialment?
Crec que el meme té un filó molt positiu en quan a la síntesi, amb poc pots arribar una conclusió coherent. Sí que és cert que l'altre filó pot ser problemàtic. En el meu cas sempre se m'ha donat bé resumir, però òbviament es deixa molt de contingut pel camí i això pot donar oportunitat a judicis o interpretacions errònies. Hi ha molta gent que m'escriu per agrair-me el contingut, que gràcies a ell s'han adonat de molts aspectes de si mateixes o amb relació a la resta. La veritat és que això m'anima moltíssim a seguir amb el compte, veure que hi ha gent que treu profit de les meves reflexions, que poden utilitzar els meus memes com a armes introspectives.

- I creus que existeix una escletxa generacional? Pel que fa a creació, però també de recepció i comprensió del seu contingut?
Amb la generació millenial i la generació z, al saber-se moure amb les xarxes socials no hi ha problema. El problema és amb la resta, com poden ser lxs boomers (lxs nascudes durant l'anomenat BabyBoom), que no tenen els mateixos codis que nosaltres, i per tant no arriben a entendre el nostre simbolisme o llenguatge virtual.

- Aquesta no comprensió dels codis que comentes per part d'una fracció de la societat, creus que en certa manera fa que es banalitzi el fenomen meme i per tant, el contingut que s'està creant a través d'aquest mitjà cultural?
És cert que en part el meme es banalitza per la no-comprensió dels seus codis, però també per ser un format nou. Tot el que és nou es qüestiona. M'he fixat que moltes vegades qui més menysprea el meme és el que el consumeix, suposo que per la lectura que li dóna des de la seva experiència personal: si algú entén el meme com "el nou acudit" i segueix infravalorant el que és humorístic, això afectarà l'apreci al meme.

- Perquè en realitat hi ha molts tipus de memes, oi?
Sí. Se'ns oblida que el meme és un format, no un gènere. Amb això no vull dir que depenent del gènere hagi de tenir més o menys valor, sinó que com a format pot abastar molts continguts completament diferents. En el cas del meme introspectiu, el que jo treballo, hi ha estudi, reflexió i disseny. En el meu cas, inverteixo bastant de temps en crear-lo i en ser justa amb la idea que vull remarcar.

- El seu mitjà de propagació principal són les xarxes socials; grans empeses que perpetuen valors capitalistes, neoliberals, contraris al contingut que tu promous. En culomala existeix una contradicció entre el contingut dels memes, el seu potencial, i el canal de difusió?
Òbviament el capitalisme li sabrà treure avantatge a tot això, com ho fa amb tot. Fins i tot crec que el meme neix d'idees bàsiques neoliberals: la immediatesa, el moviment, la síntesis com a eix funcional, són característiques del capitalisme i les podem veure en el meme. Tot i això, crec que és important donar-li poder al meme. Tot i les seves limitacions, pot tenir un impacte si és utilitzat per crear, resoldre o aprendre. Intento ser el màxim d'optimista possible al respecte, però també he de ser pràctica: clarament la militància virtual té moltíssims forats, però en petita proporció pot servir d'ajuda o suport, sobretot com a medi propagandístic. En aquest aspecte és bastant limitat, ja que les empreses que gestionen les xarxes socials són les que ens censuren o ens restringeixen. També sóc conscient que és molt difícil ser absolutament coherent políticament, llavors he decidit adaptar-me, i des d'aquí treballar-ho fins que sorgeixin noves oportunitats.