Coca de Sant Joan

Foto: 

Neus Barberà

Coca de Sant Joan, un imprescindible

Orígens i curiositats d'aquest dolç tan tradicional
Neus Barberà
,
04/06/2021
Gastronomia
Menjar i beure
Per què la coca de Sant Joan té forma arrodonida? Quants anys fa que és tradició menjar-la durant la revetlla i per quin motiu? Per què li posem fruita confitada i pinyons? Què te a veure amb l'inici de l'estiu i com ha evolucionat amb el pas del temps? S'aproxima una de les dates més màgiques del calendari i la curiositat ens ha portat a fer-nos totes aquestes preguntes. Perquè no entenem una revetlla de Sant Joan sense la tradicional coca, però sabem què significa? T'ho expliquem!

Tot té a veure amb el solstici d'estiu, al voltant del 21 de juny, que és la nit més curta de l'any i la que marca el pas de la primavera a l'estiu. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació del cristianisme, la Nit de Sant Joan és un culte al sol, a l'allargament del dia, i precisament per això, la coca de Sant Joan originària es deriva d'un tortell dolç de forma rodona, en honor a l'astre rei. 

La paraula coca ve del verb llatí 'cocere' (que vol dir coure) i, segons fonts diverses, la seva recepta es va desenvolupar segurament durant l’imperi Carolingi, entre els segles VIII i IX, com a recurs per utilitzar la massa de pa que, malgrat el llevat, no havia crescut prou. Per aprofitar-la, la cuinaven plana i li afegien sucre pel damunt.

Tot i que de coques se’n fan des de l’edat mitjana, la primera recepta que trobem publicada de la coca de Sant Joan és del 1924. La va fer Ignasi Domènech, un important cuiner manresà que especificava que la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca ha de ser igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan, per tant, ha de ser el doble de llarga que d’ampla, i amb els angles arrodonits.

En un principi, les coques de Sant Joan s’elaboraven a casa i es duien als forners perquè les coguessin, però més endavant, ja al segle XIX, l’aparició de les primeres pastisseries va portar coques més creatives que incorporaven cireres i altres fruites confitades. La coca que coneixem ara es va incorporar a les revetlles l’any 1860, i a principis de segle XX ja s’havia convertit en element principal d’aquesta celebració. Ah! I hi havia la creença que s'havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura!

Actualment, hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan (amb massa de briox, farcides de crema, massapà o nata, amb pinyons o llardons), però la més coneguda és, sens dubte, la que porta fruita confitada. Se sol repartir a les revetlles acompanyes de cava, tot i que abans era més freqüent fer-ho de vi dolç o vi ranci. Avui en dia, per això, la creativitat dels pastissers i pastisseres ha fet que puguem comprar coques de Sant Joan de xocolata, de formatge o fins i tot de sobrassada.

Per aquestes dates, en molts indrets de la Mediterrània també mengen dolços semblants a la coca de Sant Joan, un postre que, abans, també es consumia molt per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, no tan populars avui en dia. 

A

També et pot interessar