Cartilla escolar antifeixista: Alfabetització contra el feixisme

La reedició de la ‘Cartilla escolar antifascista’ coincideix amb la commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la II República

Helena Martín

13/04/2021

Llibres

"Ven-ce-re-mos al fas-cis-mo". Síl·laba a síl·laba, consignes polítiques com aquesta van ensenyar a escriure i llegir a milers de republicans durant la Guerra Civil espanyola. El 1937 el Ministerio de Instrucción y Bellas Artes va repartir la ‘Cartilla escolar antifascista’ entre els soldats, per tal d’alfabetitzar els republicans i donar-los eines per vèncer el feixisme. Coincidint amb el 90è aniversari de la proclamació de la II República, Libros del Zorro Rojo ha reeditat la cartilla, que inclou també la ‘Cartilla Escolar Aritmética’, el ‘Cuaderno de Ejercicios’ i un pòster del cartell ‘Las Milicias de la cultura luchan contra el fascismo combatiendo la ignorancia’ de Mauricio Amster.

A través de frases com "Proletarios de todos los países, uníos", "La tierra para el que la trabaja" o "Lenin, nuestro gran maestro" es calcula que van aprendre a llegir i escriure fins a 1 milió de soldats republicans gràcies a la cartilla escolar que va repartir el Ministerio de Instrucción y Bellas Artes. D’aquesta primera edició se’n van imprimir 25.000 exemplars i se’n va fer una segona edició de la qual es van repartir fins a 100.000 volums. A partir d’aquesta xifra de cartilles, els soldats van propagar pel front els coneixements adquirits.

Una de les consignes de la cartilla escolar | Foto: Libros del Zorro Rojo
L’editora de la reedició, Piu Martínez, explica que de la primera edició a la segona va haver-hi alguns canvis per adaptar-se al context polític: mentre que la primera comptava amb el ministre de Instrucción, Jesús Hernández, i amb Largo Caballero, a la segona van incloure a Durruti i a Pablo Iglesias.

Martínez explica que el repartiment de la cartilla "va ser l’eina fonamental de la campanya d’alfabetització" i que va ser útil sobretot a les zones rurals. "A les ciutats ja hi havia accés a l’educació, començava a haver-hi biblioteques populars, però no passava de la mateixa manera a les zones rurals", diu. "La cartilla citava la consciència de qui la llegia, l’ajudava a llaurar-se un futur millor, a obrir-se portes a allò desconegut en un moment de desolació i d’opressió feixista", afirma l’editora sobre el pes ideològic de la cartilla en els soldats que la van rebre. Tanta és la importància de l’art i l’educació en la política d’aleshores que trobem coincidències com la que comenta l’editora: Josep Renau, director general de Bellas Artes, va ser qui va encarregar la cartilla escolar antifeixista i qui anys després encarregaria el quadre de ‘Gernika’, dues decisions que han mostrat, a diverses generacions i en diferents formats, els efectes de la Guerra Civil sobre la població.

Pàgina de la 'Cartilla aritmética antifascista' | Foto: Libros del Zorro Rojo
A les instruccions inicials d’aquesta reedició de Libros del Zorro Rojo s’hi llegeix la frase "los maestros y todos los trabajadores de la cultura deben hacer honor a este ejemplo, derrotando también al fascismo con los libros y la pluma", una afirmació amb la qual l’editora està completament d’acord. Segons explica, va haver-hi molts intel·lectuals que van unir-se a les milícies republicanes i que van ajudar a estendre el missatge republicà. Avui dia, afegeix, "la cultura ha de seguir sent una barrera contra el feixisme per la seva capacitat de comunicació i per responsabilitat social".