Els paradisos desconeguts del turisme sostenible a Catalunya

Us descobrim alguns racons de gran bellesa paisatgística a prop de Barcelona

Surtdecasa

30/10/2017

Entorn

Un entorn natural únic que fomenta algunes activitats tradicionals que encara es conserven. El concepte desenvolupament sostenible va sorgir l’any 1992 arrel de la conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro. Amb la frase 'Loving them to death' -estimar-los fins a la mort- es posava de manifest que els espais naturals s’havien de “cuidar” per tal que en poguessin gaudir, igual que fins aleshores, les generacions futures. De la mà d’aquest el concepte de desenvolupament sostenible, va sorgir el de turisme sostenible. Amb aquestes premisses, es podria definir el turisme sostenible com un turisme sensible amb el territori, que coneix els valors del patrimoni tan natural com cultural i és respectuós amb el medi natural. La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), és un reconeixement d'abast europeu, gestionat per la Federació Europarc. La carta garanteix un ús turístic de l’espai natural protegit, compatible amb la conservació del territori. Hi ha tres parcs que han passat la primera auditoria de certificació el passat mes de maig i apunten com tres paraisos nous per descobrir.

1. Parc del Garraf, un univers entre enclotats de vinya i pedra seca
Amb una orografia peculiar que combina el blanc de la pedra calcària amb espais enclotats de vinya i parets de pedra seca, el Parc del Garraf ofereix una imatge exòtica i particular. Compta amb més de 12.000 hectàrees i el seu radi abasta fins a nou municipis de la comarca. És una de les reserves biològiques més importants de Catalunya. De la flora destaquen el margalló, el càrritx, al costat de llentiscle i garric, alzinars i pinedes de pi blanc. La fauna és molt especialitzada, i en destaquen els ocells rapinyaires, les serps de ferradura, els escurçons o les salamandres. Als entorns cavernosos trobem ratpenats de ferradura gran. Hi ha establerts itineraris de diferents nivells de dificultat. Hi ha un itinerari sensorial per a invidents. En aquest entorn també podreu degustar d'una oferta gastronòmica única amb productes de la terra com l'oli i, sobretot, el vi que es cultiva en aquesta àera del Penedès.

La gastronomia també és un aspecte important del turisme sostenible

2. Parc Natural d’Olèrdola, una talaia natural a un conjunt iber, romà i medieval
El territori del Parc d'Olèrdola s'estén pels termes municipals d'Olèrdola i de Canyelles. És una prolongació del Parc Natural del Garraf. El caracteritza la presència de nombrosos elements arquitectònics i arqueològics. El conjunt monumental d'Olèrdola n'és l'atracció principal: el parc és l'entorn natural d'aquest notable jaciment arqueològic. Olèrdola és una talaia natural que aquest conjunt d'origen iber, romà i medieval corona. Al cim hi ha l'església de Sant Miquel del segle XII. S'hi organitzen itineraris, passejades i visites guiades, itineraris teatralitzats i un Cap de Setmana Ibèric. A més, disposa d'aula escolar, sala polivalent i residència per a investigadors. Ofereix lloguer d'espais per a usos publicitaris i actes diversos.

3. Parc del Foix, un espai humit en una àrea boscosa
El Parc del Foix és un parc natural de 2.900 hectàrees repartides entre els municipis de Castellet i la Gornal i de Santa Margarida i els Monjos. Té una gran diversitat d'ambients ecològics, per la seva condició d'ecosistema humit dins un context de terres de secà. La flora i la fauna responen a aquesta dicotomia, de manera que hi coincideixen ecosistemes de ribera, de pantà, de rieres i de boscos. Dins el seu territori hi ha dos atractius arquitectònics de primer ordre: els castells de Castellet i de Penyafort. Quant a la morfologia, el territori del Parc del Foix pertany al massís del Garraf i es configura com una àrea muntanyosa i boscosa de transicióentre la plana penedesenca interior i la plana litoral. Pel que fa a la vegetació, s'hi poden distingir quatre grans zones: el sector més occidental, on predominen els conreus de secà amb alguns conreus de regadiu i intensius als últims meandres del riu Foix, justament abans de l'embassament; el sector septentrional, on l'abandonament dels conreus ha propiciat la recuperació de la vegetació natural, tot i que no s'hi han format boscos a causa de les condicions del sòl; el sector meridional, on hi ha bosc mixt d'alzina i pi, i el sector oriental, on domina la vegetació arbustiva. Respecte a la fauna que pobla el parc, els animals aquàtics són els més representatius: hi sovintegen peixos com la carpa, l'anguila o la bagra, tortugues d'aigua, serps d'aigua i altres rèptils i amfibis. A més, s'han catalogat unes150 espècies d'ocells, que arriben a superar les 200 en èpoques de migració.

A Catalunya, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ja el 2002, va ser un dels primers parcs acreditats amb la CETS. Posteriorment, l’any 2007, el parc natural del Delta de l’Ebre, el 2011 el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El 2015 també es van sumar a la CETS el Parc Natural del Montsant i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Més informació:

*Si vols estar a l'última de l'agenda de les comarques de Barcelona, subscriu-te al butlletí digital 'Què pots fer?' i rebràs cada dijous gratuïtament a la teva bústia de correu un munt d'idees turístiques

Web Barcelona és molt més
www.barcelonaesmoltmes.cat