,
09/04/2017
Lletres i pensament
Practical Magic

Hi ha una nena...

'Aún cuando no creas en Dios, no les digas a tus hijos que Dios no existe' (Natalia Ginzburg)

Hi ha una nena en un passadís llarg que sent presències i hi ha un home que camina encorbat i no sap estimar les dones. Hi ha una mare amb els ulls freds i les mans petites que estima un home calent i delicat que marxa sempre massa d'hora. Hi ha un germà que no va ser i hi ha una nena en un passadís llarg que el pensa molt i sempre el plora enfora i no troba mai consol. Hi ha una nena que no té amics i que sent una llàstima traïdora, a vegades pensa com si hagués nascut gran perquè va sortir d'una mare molt sàvia. Hi ha una ferida al pit que la va fer miop de tant mirar-se endintre. S'està quieta i estirada, hiverna com un petit mamífer. No li agrada bellugar-se massa ni els jocs gaire estridents, només vol guaitar terrats i antenes per la finestra. Hi ha una mare, una àvia i una tieta que li diuen que són bruixes i que tenen poders, com les de 'Prácticamente magia', i des d'aleshores quan té molta pena es mareja i se'n va. La gent pensa que és un xic dèbil i trencadissa però ella sap fer alguns trucs i quan el món es torna hostil fuig de cop sense moure's gaire, no fan falta encanteris. Hi ha uns canells fluixos i un cor esquinçat perquè la nena no tenia pare quan calia i ara veu la mare, que és preciosa, i ha hagut de controlar-se els plats, el pa i la xocolata per assemblar-s'hi una mica. Hi ha una nena que ho treu tot, perquè no sap què fer-ne d'aquest torrent que la desboca, perquè no en té prou amb rebre que li cal donar sense reserves i quan s'escapça tota per dins pensa en les mans de l'home calent que té els dits grossos i que no crida mai o dibuixa una trena negra en un full i s'imagina que té el cabell molt llarg.

 

Hi ha una nena que s'ha fet gran i compara tots els homes amb l'home calent i delicat que té els dits grossos. Vol un pare on trobar descans perquè no són seus els amics de la mare, ni els oncles ni els homes afectuosos. Hi ha una nena que ha buscat germans en homes petits i prims que tenen noms molt curts i fan servir poques paraules. S'ha fet sàvia perquè té grans amics i se sent mare de tots quan els besa i els abraça. Hi ha una ferida que no cura mai i encara viu al pit i s'ha fet més miop de tant mirar-se endintre, però hi ha una nena que s'ha fet gran i li encanta portar ulleres i se les compra ben grans com les de la mare que surt preciosa als àlbums de fotos. Hi ha una àvia, una tieta i una mare que ploren enfora i no troben mai consol perquè també tenen nenes petites que van viure amb homes encorbats i ara habiten a la memòria clavades com estelles. Però com que era veritat, que eren bruixes, saben riure i trucar-se per telèfon i dir-se vida meva, filla meva, amor meu, t'estimo molt. Hi ha una nena que s'ha fet gran i ha començat a córrer per no marejar-se tant i menjar més xocolata. Ja no vol trenes llargues i s'ha tallat els cabells i els porta ben curts i s'acarona el crani mentre es dutxa.

Hi ha una dona que cuida d'aquesta nena i de les nenes de les altres dones, que són amigues i fan rotllana i troben la manera de caminar soles en passadissos llargs. Hi ha una dona que ha sabut acariciar velles presències.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Anna Fernández (Sabadell, 1986) Anna Fernández (Sabadell, 1986) és llicenciada en Història de l’Art i màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat. Ha treballat durant molts anys com a llibretera i actualment es dedica a la docència. Col·labora amb la Casa Baumann, en iniciatives d’organització, comunicació i gestió cultural. 'Cova' és el seu primer poemari.

23/11/2020
Tinc una amiga que diu que aquest segon confinament ens ha pas tancat a casa, sinó a dins el cap.
21/05/2020
A propòsit de tot aquest enrenou sobre la figura de no sé quin cineasta, he estat reflexionat sobre el que em molesta realment de tot plegat.
01/12/2019
Hi ha un film basat en una obra de Tennessee Williams, que en castellà van traduir com a ‘Verano y humo’, que em fa pensar especialment en el contacte físic en les relacions amoroses.
05/05/2019
Fa hores que hi penso, en això de celebrar el dia de la mare.
19/11/2018
És una cosa molt complicada, la de transformar l'amor. És ben difícil saber què fer-ne de tot aquest torrent colpidor.
27/06/2018
“Cuanto más iguales son las personas, más aumenta la producción; esa es la lógica actual; el capital necesita que todos seamos iguales, incluso los turistas; el neoliberalismo no funcionaría si las personas fuéramos distintas”.
26/03/2018
L'única manera de lluitar a un món sense llibertat és arribar a ser tant absolutament lliure que la teva senzilla existència sigui un acte de rebel·lió. Albert Camus