Jump to navigation
1. Nando Cruz: "Volem que Barcelona tingui cartografiada la cultura de base"Barcelona té una vida subterrània molts cops invisible més enllà de les grans sales musicals. El periodista Nando Cruz, acompanyat del fotògraf Martí Fradera, ha visitat durant més de quatre anys molts d'aquests espais musicals que queden fora del mapa, que creixen en els marges, sota les pedres, a cada barri de la ciutat, i que ni tan sols són considerats espais musicals. Parcs, passadissos, esglésies, bars petits, sales d'institut, fins i tot masies a l'altra punta de Catalunya. Aquests reportatges es van convertir en una sèrie titulada 'Otros Escenarios Posibles' publicats a ‘El Periódico de Catalunya’ que va recollir més de 220 propostes. Enguany, Cruz ha decidit apropar el projecte als barris i convertir-lo en una exposició, 'Altres escenaris possibles', que ha reccoregut diversos centres cívics de la ciutat. Un projecte que més enllà de l'àmbit musical, visibilitza els llaços comunitaris que encara resisteixen als barris.> Llegeix-la aquí!
2. Mariona Quadrada: "Hem fet Déus a la terra i no m’agrada adorar persones que són humanes"Des de l’any 1984 que la Mariona Quadrada (Reus, 1956) es dedica a la gastronomia, sobretot a la docència culinària. És extravertida de mena i generosa; afirma que satisfà el seu ego cuinant pels seus amics. Quadrada entén la cuina com un fet relacional, comunitari i de cures, i ha treballat per fer més accessibles les receptes tradicionals, fugint del que ella anomena "cuina de foc i fum". La reusenca ha publicat una cinquantena de llibres i aquest any ha tret 'Essències' amb les il·lustracions d'Adela Blasi. Segurament és el més personal de tots on recopila els seus primers contactes amb la cuina a través dels records, les sensacions i els sentiments.> Llegeix-la aquí!
3. Pilar Codony: "Volia reflexionar al voltant de l’animalitat"Pilar Codony (Banyoles, 1987) ha aterrat al món literari amb 'Distòcia', guanyadora del Premi Documenta 2021. Una història de vaques, vedells, ovelles, orenetes, gossos o dragons. Amb una protagonista, la Goja, que viu envoltada de bestiar i que en un moment donat s’haurà d’enfrontar amb una situació inesperada que ens lligarà amb l’animalitat.> Llegeix-la aquí!
4. Laia Gimeno: "Vull imaginar una utopia on els espais rurals siguin els llocs de referència queer"Laia Gimeno (Torrelles de Llobregat, 1996) va desenvolupar el seu projecte 'Utopies agrocuir' a la residència d'artistes de Balada, després de ser seleccionat a la convocatòria Art Jove Creació 2022 amb col·laboració del Centre d’Art Lo Pati d'Amposta. Gimeno vol trencar amb el prejudici del camp com un espai de LGTBfòbia. 'Utopies agrocuir' és un procés d’investigació amb l’objectiu de construir noves realitats i possibilitats a través de la creació d’un món utòpic, on els espais rurals són els llocs de referència de les persones LGTBIQA.> Llegeix-la aquí!
5. Carla Vall: "Trencar el silenci és un dels primers passos per a la reparació"L'advocada i criminòloga Carla Vall (Vilanova i la Geltrú, 1989) ha publicat enguany el llibre 'Trenqueu en cas d'emergència', un "manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes". Com si es tractés d'un artefacte de defensa pròpia, l'experta en drets humans i violències masclistes ens brinda els recursos per identificar i superar la violència cap a les dones i els infants en tots els seus prismes.> Llegeix-la aquí!
6. Aura Roig: "El que no es mostra no existeix"Al centre de Tortosa, un petit estudi desborda obres d'art on no hi ha lloc per a la censura. Els cossos nus de dones i identitats dissidents són els protagonistes del cau d'Aura Roig (Tortosa, 1994), un taller on l'artista treballa tant en quadres de gran format com en petites peces de joieria. Roig va estudiar Belles Arts, Il·lustració i Joieria Artística i Contemporània a Barcelona, coneixements que ara desenvolupa per mostrar els cossos des d'una mirada feminista. A l'abril, la pintora va protagonitzar la seva primera exposició en solitari, 'El rosa és un color punxenc', a l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa, i a l'estiu va presentar 'Vulva, mans, pits i sang' a Barcelona, una col·lecció de joies que posa el focus en la representació del cos per extreure a la superfície tabús i problemàtiques, tot fent-ne un statement transfeminista.> Llegeix-la aquí!
José Arcenegui, un dels artistes que participa al projecte, escoltant la Teresina | Foto: Victoria Regia7. Martín G. Guirado: "En el llenguatge de l’art transformador, la gent s’entén"Vostok Collective ha impulsat el projecte 'Poble-sec, terra de l’aigua' per redescobrir la memòria d’aquest barri de Barcelona a través dels records i les vivències que un grup de persones grans han compartit amb artistes de diferents disciplines. La iniciativa, premiada amb una beca SOS Cultura de la Fundació Carulla, vol fomentar l’art comunitari com a eina de cohesió i integració entre col·lectius en situació de vulnerabilitat i exclusió social.> Llegeix-la aquí!
8. Ivan Forcadell: "Ser pagès és igual d’abstracte que fer una obra d’art"Si et donessin una llavor sabries fer créixer un camp? I si et donessin un pinzell podries crear art? Per a l’artista Ivan Forcadell (Alcanar, 1993) la seva feina és com la de la seva mare, que és pagesa: abstracta, prioritza la funció abans que l’estètica i el pes familiar i del poble hi té una gran influència. Després d’exhibir la seva obra per racons de tot el món, el creador ha tornat a casa i ha presentat l’exposició ‘La Coentor’ al Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, el Mèdol. En aquesta mostra, Forcadell ha exhibit una mirada sobre ruralitat i tradició que ha anat afinant a força de dedicar-hi hores i de sobreexposar la seva manera de fer art fora de l’academicisme.> Llegeix-la aquí!
Algunes de les autores de la revista Solstici | Foto: Sarah Perez9. Quim Melchor: "Crear projectes comunitaris és una fórmula per combatre la soledat"Quim Melchor (Tortosa, 1999) és l'editor de la revista Solstici, una nova publicació semestral en paper d'arts i lletres gestada a les Terres de l'Ebre. Aquest projecte se suma a l'herència cultural de la capital del Baix Ebre, prenent el relleu de revistes mítiques tortosines ja desaparegudes com Géminis, T(D) o La Zuda. No només pel que fa al contingut, sinó perquè també aglutina al voltant d'un mateix projecte diferents veus joveníssimes, que s'estrenen per primera vegada mostrant públicament els seus textos. Solstici, que conté reflexions que vinculen la literatura feta a les Terres de l'Ebre amb el cinema contemporani o altres arts, aspira arribar a un públic generalista que trenqui fronteres territorials i que, al mateix temps, demostri la potència literària i creativa d'un territori sovint massa vinculat a la ruralitat.> Llegeix-la aquí!
10. Daniel Gasol: "Fujo del paternalisme burgès de les arts que poden salvar el món"Daniel Gasol (Valls, 1983) es defineix a si mateix com a treballador cultural i com a "hijo maricón del proletariado". Mentre ho diu, se li escapa un somriure. Anys de lluita, definicions i redefinicions. Ha publicat el llibre 'Art (in)útil. Sobre com el capitalisme desactiva la cultura' (Raig verd, 2021), nascut de la seva tesi doctoral i premiat enguany per l'Associació Catalana de Crítica d'Art. També ha exposat a la Galería Chiquita Room el seu projecte d'investigació 'Orden público: vagos, maleantes y peligrosidad social' que ha desenvolupat a través de l'Arxiu de Justícia de Catalunya durant anys. Gasol acumula una trajectòria d'investigacions i projectes. Vam volem parlar amb ell des de la voluntat de sobrevolar la seva pràctica; justament per aprofundir en els fils que la travessen.> Llegeix-la aquí!
