Jump to navigation
- Dieu que no feu teatre, que sou una companyia de gent.Oriol Tosquella: Nosaltres vam començar considerant-nos una companyia de teatre a partir de l'Aula de Teatre de Lleida. Però des de dos o tres projectes ençà, ja pensem que potser el que volem fer viure a la gent és una cosa diferent. És una experiència. Que no s'emportin una cosa molt mastegada, sinó una idea. Crec que ens veuen com una companyia de teatre, tot i que nosaltres reclamem i reivindiquem que no ho som.Isaac Baró: Jo crec que parlar de teatre ens porta cap a un lloc molt concret, però nosaltres hem anat trepitjant zones més desconegudes i crec que el nostre projecte potser es troba més proper a les arts escèniques, que d'alguna manera és un terme més ampli i obert.
- Un dels trets diferencials del vostre projecte és la participació del públic. El públic entra en escena i no és passiu.Isaac Baró: Des del principi, sempre ens ha agradat o bé estar molt a prop del públic, o que s'emportin alguna cosa del pas per la sala. Potser no sempre el fem participar directament, però intentem sacsejar i intentar provocar alguna cosa, més enllà de seure a la butaca i a veure què passa. També és el que ens agrada que ens passi a nosaltres quan som espectadors.Oriol Tosquella: Anar a veure teatre no ha de ser necessàriament còmode. O et col·locarem la butaca en algun lloc no massa convencional, o te n'aniràs amb algun malestar que et remourà.
- El títol de la vostra darrera creació remou només escoltar-lo, 'Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs'.Oriol Tosquella: Ha donat moltes voltes aquesta peça. Va començar arran d'un text filosòfic de la Marina Garcés, 'Nova il·lustració radical'. A partir d'allà, ens hem anat quedant amb idees molt bàsiques del text, portant-ho a un terreny d'experimentació. I hem tingut la sort de col·laborar amb aquest ésser d'un altre planeta que és el David Climent. Conjuntament, ens hem anat retroalimentant fins que ha sortit això.Isaac Baró: Al final ens vam quedar amb un concepte. De fet, l'asaig és només un material intern que ens serveix per teixir tot l'esquelet de la peça, però no necessàriament arribarà a la gent. Bàsicament, la idea és la finitud. Aquesta sensació de ser espectadors d'aquesta finitud que no sabem quan serà. D'alguna forma tothom n'és tan conscient que tots estem reflexionant sobre això. Sobre la crisi climàtica i l'extinció. De fet, estem dins d'un cicle de peces que donen tombs a la idea de la fi del món.Oriol Tosquella: El problema és que creiem en una fi del món mig pansida. Ens és difícil imaginar un final més explosiu, com que la terra s'omple de zombis o cau un meteorit. Normalment imaginem guions més pobres. És allò de quina pena, perquè tindrem un final avorrit i dens. Ara puja un grau, ara en puja un altre, ara puja un metre el nivell del mar. Aquesta lentitud és molt exasperant perquè et fa la sensació que encara ho podem arreglar. Però si et poses una mica seriós, veus que això no s'arregla tan fàcilment.Isaac Baró: Jo crec que la peça és el crit d'aquests quatre personatges que volen fer alguna cosa però no saben quina i, finalment, decideixen deixar de fer.
- La vostra trajectòria està molt vinculada a Fira Tàrrega.Isaac Baró: Sí. La primera proposta la vam presentar amb una mica de morro a Fira Tàrrega. Hi havia la sorpresa d'aquests primers alumnes que havien sorgit de l'Aula d'Art Dramàtic de Lleida i no estaven fent teatre ni familiar ni infantil. 'Wasted' va ser el primer muntatge que vam fer a la Sala Beckett i se'ns va començar a situar al mapa. Els quatre projectes els hem estrenat a Fira Tàrrega i aquest, que és el cinquè, serà el primer que estrenarem a la Beckett.
- Com estan anant els assajos?Oriol Tosquella: La Sala Beckett és una de les sales que més ha confiat en nosaltres a Barcelona, desde pràcticament els inicis. Costa una mica aquest èxode de Lleida a la capital i és una merda que hagi de ser tan obligat. Un suport gran a la creació no l'havíem tingut fins ara, i estem a punt de fer deu anys! I sí, heem d'anar a Barcelona per poder-lo tenir.
- No hi ha suport a la creació a Lleida?Oriol Tosquella: A nosaltres ens agrada molt portar la gent a Lleida. Buscar-los un allotjament i ensenyar-los el nostre local o demanar una sala d'una companyia col·lega i poder assajar. I que coneguin els nostres espais habituals, els nostres espais de confort, la cultura de la nostra ciutat. Que coneguin casa nostra i els nostres hàbits. I això és el que hem intentat sempre. Pel que fa a la creació, no t'ho posen fàcil. A Lleida hi ha moltes coses que funcionen molt bé, però els ajuts a la creació són gairebé inexistents. El més positiu és que s'ha creat una xarxa de companyies que és preciosa i que no passa a altres llocs. A Barcelona hi ha suport institucional per les fàbriques de creació, però a Lleida tot ens ho hem fet nosaltres. Existeix el Marbi que és un grup de companyies que compartim espais i col·laborem perquè surti més econòmic poder crear. És curiós que passi de forma privada i no pública com passa en altres ciutats. Però també té un punt bonic. És la nostra realitat, és la nostra necessitat i ens ho fem nosaltres mateixos.Isaac Baró: A Lleida hi ha molt potencial, perquè hi ha escola i hi ha companyies que avui dia ja tenen trenta i quaranta anys de vida. Companyies que reben premis any sí i any també. Al final és una cosa que probablement no deixarà de passar. De l'Escola de Teatre continuarà sortint gent amb ganes. El sector està molt viu! Estaria molt bé que aquesta creació pogués tenir suport de les institucions per la gent que comença. Estaria bé que es valorés tot aquest múscul que ja hi ha.
- Algun tret diferencial de les arts escèniques de Ponent?Oriol Tosquella: Precisament jo crec que som gent molt de companyia. A Ponent, encara funciona el sistema companyia. A Barcelona hi ha actors i actrius que s'uneixen per fer un projecte i que després se separen. El sistema companyia està molt arrelat a Lleida. Això genera una solidaritat a escena que és molt bonica. Es va amb la furgoneta, es munta, i es recull. És cert que amb tanta intensitat hi ha moments que dius: qui em manava a mi ficar-m'hi! Però crec que és molt maco. Totes les companyies petites que van sorgint venen d'això.Isaac Baró: A casa mateix tens molts referents i t'animen a continuar.
- Quins referents serien aquests en els quals us emmiralleu?Isaac Baró: Totes les companyies de casa són referents. I a mesura que hem crescut una miqueta hem anat obrint la mirada i veient coses que s'estan fent per Europa. Des de DV8 Physical Theatre a Dimitris Papaioannou.Oriol Tosquella: Ens agrada molt la programació del Mercat de les Flors. També ens agrada molt la programació dels Escorxadijous a Lleida. Jo crec que hem begut molt d'això. I les companyies de Lleida ens han donat aquestes ganes de treballar i aquesta unió de companyies. Nosaltres abans de fer la companyia, quan teníem quinze o setze anys si veiem que feien alguna cosa interessant al Temporada Alta de Girona; a Madrid o a Tarragona, ens pillavem bitllets de tren i hi anàvem. Dormíem on podíem i tornàvem a la nostra ciutat. Hi ha una passió de molts anys com a grup que segurament ha anat forjant uns referents, encara que ara no recordéssim exactament allò que vam veure.
- Creieu que la creació contemporània té lloc també fora de les grans ciutats?Oriol Tosquella: Crec que en els darrers anys hi ha hagut una reivindicació de la paraula "territori". Crec que Fira Tàrrega ha fet una feina excel·lent de descentralització. Crec que cada cop hi ha més coses que passen fora de Barcelona i és important visibilitzar.Isaac Baró: Jo crec que hi ha tant bullici que tothom mira de fer coses, muntar un petit festivalet en un poble i que tingui interès. Que estigui passant és molt bonic.
- Per què Íntims Produccions?Oriol Tosquella: Som amics íntims nosaltres i volem fer un teatre més de tu a tu, un teatre que la gent se senti vouyeur quan vingui. Ens va agradar el nom!
Web Íntims Produccions Web Sala Beckett
