,
18/04/2017
Cinema independent
'Rosalie Blum' arriba a Lleida per fer-nos sortir de casa

‘Rosalie Blum’: Un Conte Realista

‘Rosalie Blum’ narra una història “intrigant, en moviment, tot adoptant un to a mig camí entre la seva humanitat, emoció i humor”, Julien Rappeneau.

Després de 17 títols com a guionista i mitja vida al cinema, el guanyador del Gijón International Film Festival 2016 s’ha deixat seduir per la direcció. El Julien Rappeneau, dos cops nominat als Cèsar, ens presenta la seva opera prima, ‘Rosalie Blum’, on la màgia del cinema francès i el misteri de la novel·la gràfica de la Camille Jourdy et deixaran bocabadat.

“Tots hem pogut, en algun moment donat, sentir que anem pel camí equivocat, sentir-nos paralitzats per la por, abans de trobar una dinàmica per sortir d’allà”, Julien Rappeneau.

La intriga i la comèdia són la clau del primer film com a realitzador del Julien Rappeneau. Mitjançant les vides estancades de tres personatges amb molt d’encís, Rappeneau construeix una història on res és el que sembla. Construïda en tres actes, ‘Rosalie Blum’ ens presenta l’absurd de les situacions quotidianes i la necessitat de prendre decisions encara més absurdes per trobar-nos amb nosaltres mateixos. El Vincent, l’Aude i la Rosalie són els encarregats de demostrar-nos que un instant d’arravatament pot canviar-nos la vida.

“El que més m’emociona d’ells és que es detenen en un moment de les seves vides: es bloquegen per la seva por, per la seva història familiar, per la seva solitud, i ja no volen tornar a agafar el control de la seva vida”, Julien Rappeneau.

Sota aquesta premissa, Rappeneau presenta les tres ànimes solitàries que donen forma a ‘Rosalie Blum’. De diferents edats i generacions, tant la Rosalie com el Vincent i l’Aude encarnen la frustració i la incapacitat de sortir endavant en una societat on les conviccions i els estereotips familiars estan a l’ordre del dia. Les seves vides, marcades pel què diran, les expectatives socials i l’acceptació de la comunitat, semblen anar a la deriva fins que un retrobament casual els posa de nou en camí.

“En el fons, el Vincent es culpa per quedar-se atrapat en aquells petits costums que el van minant. En teoria, no li falta de res, però a la pràctica li falta tot: desitjos, projectes i amor”, Julien Rappeneau.

Víctima d’una mare possessiva i excèntrica, el Vincent -interpretat pel Kyan Khojandi- pateix la tirania del seu progenitor dia a dia. L’excés de control i el tedi de la “vida ideal” el porten, però, a cometre un acte inesperat: seguir una dona que li és familiar, però que no recorda per què. La persecució de la Rosalie desperta en ell noves inquietuds culturals i li dóna a la seva monòtona rutina un al·licient per canviar la seva vida.   

“De cop i malgrat la seva joventut, l’Aude ha renunciat a moure’s. Per por, sense cap mena de dubte, d’afrontar allò que realment anhela”, Julien Rappeneau.

Interpretada magistralment per l’actriu Alice Isaaz, l’Aude representa tots aquells joves acusats de no fer absolutament res de profit amb les seves vides. Darrere d’una façana d’indiferència i fàstic vital, s’amaga una persona massa sensible per encarar el seu futur. Rebutjada per la seva família i perduda en un món pel qual no estava preparada, l’Aude haurà de prendre la decisió més important de la seva vida: ser o no ser feliç.

“La Rosalie és un personatge commovedor. Percebem que quelcom es trenca en un moment determinat”,  Julien Rappeneau .

Amagada del món per un passat que la consumeix, la Rosalie -interpretada per la Noémie Lvovsky- ofega les seves penes en alcohol y música. Erudita i filantropa, esdevé el personatge més misteriós del film, amb una infinitat de possibilitats que es disparen a la nostra ment des del primer moment que apareix en pantalla. Rappeneau aconsegueix mantenir la intriga sobre el passat, present i futur d’aquest personatge tan complex fins al final, fent-lo alhora familiar i commovedor de cara a l’espectador.

“'Rosalie Blum’ és un conte, però un conte realista. No volia una pel·lícula d’estil naturalista, ni tampoc visualment molt carregat, artificial, ja que hagués restat autenticitat als personatges”, Julien Rappeneau.

L’estètica del realitzador francès va més enllà de les imatges, que es desprenen de la pròpia història i els seus personatges. El pes narratiu de ‘Rosalie Blum’ supedita la fotografia, el muntatge i inclús la música al seu criteri, tot tancant una trama enginyosa i poc comú a les sales comercials. L’opera prima del Julien Rappeneau és, sens dubte, un començament prometedor de la seva carrera com a realitzador.

Entra a la cartellera d’Espai Funatic per consultar els horaris de la pel·lícula a Lleida (inclou projeccions en VOSE).

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sovint pensem que el cinema es redueix a la cartellera comercial, els actors més cotitzats de Hollywood i les trames convencionals. Si creus que el setè art continua sent-ho, segueix-me per descobrir nous talents, escenaris inimaginables i trames que et deixaran bocabadat. Sóc la Marta González i cada mes et descobreixo un títol, un director i una història que et faran sortir de casa.

    

27/06/2017
“Cadascú veu l’altre com a l’enemic i el deshumanitza. Aquest és el primer pas d’una guerra civil”, Mohamed Diab.
19/05/2017
"A Croàcia tenim una dita per expressar que quan el sol es situa dalt de la gent, amb freqüència, aquesta es torna boja.
18/04/2017
‘Rosalie Blum’ narra una història “intrigant, en moviment, tot adoptant un to a mig camí entre la seva humanitat, emoció i humor”, Julien Rappeneau.
22/02/2017
“L’art existeix per reflectir. El problema és que no som totalment fidels a les representacions de la vida”, Tarell Alvin McCraney.
24/01/2017
Comèdia surrealista, drama del món ultraliberal, reflexió sobre el capitalisme desmesurat. Ni la crítica ni els espectadors han estat capaços de posar-se d’acord a l’hora de catalogar la pel·lícula més guardonada de l’any.
13/12/2016
“El crit ‘Kefaya!’ va sortir de la gola de milions de joves àrabs d’ambdós  sexes, tot condemnant l’opressió, el patriarcat, el xovinisme, la marginalització i l’homofòbia”.
23/10/2016
“Era terriblement devot. Creia completament. Resava fins que literalment em sagnaven els genolls.