Jump to navigation
- Com sorgeix la idea de crear el Màster en Peritatge, Avaluació i Anàlisi d’Obres d’Art, un Màster especialitzat en Història de l’Art?Iván: La idea del Màster feia molt de temps que la duia al cap el Dr. Ximo Company, Catedràtic d’Història de l’Art Modern de la Universitat de Lleida i director d’aquests estudis.Mª Antonia: Ell tenia molt clar que calia ressaltar l’emprenedoria i la professió de l’historiador de l’art, ja que el món de la cultura mou molts diners.I: El Dr. Company volia treballar sobre l’emprenedoria en les humanitats i en fer ofici. Per altra banda, com molt bé apunta la Dra. Argelich, el patrimoni cultural genera un important percentatge de la riquesa del país (al voltant del 3% del PIB), i això no ho hem de perdre de vista. Certament, la cultura no ha sofert tantíssim com altres sectors econòmics durant la crisi (per exemple, la construcció). Ha resultat força més versàtil i té un gran potencial.- A la Universitat de Lleida ja s’havia fet algun “assaig” previ al Màster. Per exemple, el Minor Art i Ciència: fusió creativa. Com va nàixer aquesta proposta educativa? Què va fer que evolucionés cap al format Màster?MA: Efectivament, el grup d’investigació que ha concebut el Màster tenia una experiència prèvia en l’anàlisi científic adreçat al món de l’art. I aquest va ser el Minor. El Minor comptava amb una línia més històrica, que analitzava la relació de l’art i la ciència al llarg dels temps, i, per una altra, una de més tècnica, que es decantava a analitzar obres d’art amb els avenços científics i tècnics.I: Sigui com sigui, l’aplicació pràctica del Minor segueix a l’ADN fundacional del Màster i ha estat un interessant banc d’assaig.M: Els estudis en matèria artística són els que han demanat “anar més enllà” i fer el Màster.- Tots dos projectes, el Màster i el Minor, en gran part s’impulsen a través de la plataforma del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM), un servei cientificotècnic de la UdL nascut l’any 2000 que s’especialitza en l’estudi d’obres d’art. Com ha interelacionat, dia a dia, el CAEM amb el Màster i el Minor?I: Sense una infraestructura investigadora com el CAEM –amb laboratoris, equipaments, obres d’art, personal–, no hauria estat possible cap dels dos estudis.MA: I tampoc sense la possibilitat que brinda el CAEM d’entrar en contacte amb clients reals i amb el mercat de l’art.- El territori de Lleida no es caracteritza, especialment, per ser un espai molt dinàmic a nivell del mercat de l’art, per què néixer aquest Màster a la UdL i no en una altra universitat?I: Les avantatges principals de la Universitat de Lleida, per poder desenvolupar aquest Màster, han estat tenir a la seva disposició un centre d’investigació com el CAEM i comptar amb un equip rectoral que aposti tant clarament per la seva feina. Que la UdL sigui una Universitat petita, o que no tingui una tradició explícita cap a l’àmbit comercial de l’art –sí que té, per altra banda, una gran tradició en els estudis de la història de l’art, ja que va ser, darrera de la Universitat de Barcelona, la segona universitat pública en oferir-los a Catalunya– és una benedicció. Els seus historiadors han pogut col·laborar amb tot tipus de professionals d’altres àmbits.MA: És cert, tant de la mateixa universitat o de l’esfera cultural lleidatana com d’institucions i universitats catalanes, espanyoles i d’arreu del món. Des de químics, enginyers agrònoms, radiòlegs, arquitectes, etc. I, a més a més, és un avantatge que el Màster tingui un grup reduït de places, ja que així els nostres alumnes poden gaudir de més atenció i de la freqüència de tot tipus d’espais d’estudi (des dels laboratoris del CAEM al Parc Científics i Tecnològic de Lleida a Arxius, Museus, col·leccions particulars, etc.)I: En definitiva, és una fortalesa que el Màster es realitzi des de Lleida i no des d’una altra de més gran.- A qui va adreçat el Màster? Quin és el perfil dels seus alumnes? Són ex alumnes de l’UdL o venen d’altres universitats estatals i estrangeres?I: Fonamentalment el Màster va dirigit a menors de 25 anys, que segueixen els estudis del Grau o d’altres Màsters; i també a majors de 25 anys, amb experiència professional, que cerquen les eines necessàries per crear el seu propi lloc de feina.MA: Hi ha, si es pot dir així, un perfil preferent en aquest Màster: s’adreça als historiadors de l’art, als graduats en Belles Arts i als conservadors i restauradors.I: Això és degut a que són necessàries una competències “d’ofici”, uns esquemes previs de pensament amb els quals desenvolupar complexos conceptes.M: Però aquests no són els únics perfils dels nostres alumnes. Comptem fins i tot amb alumnes graduats en magisteri i en disseny gràfic!I: Per altra banda, caldria ressaltar que un terç d’ells són ex alumnes de la Universitat de Lleida, un altre terç venen d’universitat de l’àmbit català i el darrer terç prové de centres universitaris adjacents (com ara dels àmbits d’Aragó i València). Tanmateix, tenim un petit percentatge d’alumnes americans.- La formació és un tret importantíssim avui en dia. Per tant, és bo que el graduat en Història de l’Art, i en la resta de disciplines del món de lletres i les ciències, vagi al màxim de preparat al món laboral. Hi ha, també, necessitat de professionals en aquest àmbit de coneixements?I: Tot i que aquest Màster sigui una iniciativa de la UdL, és un projecte recolzat per professionals del seu àmbit d’arreu de la geografia espanyola. I és així degut a que sí, calen, són necessaris els professionals en aquest àmbit.MA: El Màster ofereix uns coneixements necessaris en un àmbit i per unes feines que, fins fa poc, no sempre eren ocupades pels historiadors de l’art –com hauria de ser–, sinó que les desenvolupaven professionals d’altres disciplines. Cal que els historiadors de l’art reclamin el seu espai laboral!I: Amb el Màster es cobreix una mancança de coneixements molt important present arreu del sistema universitari català i espanyol.- Quines expectatives té el Màster d’ara en endavant?MA: La primera edició ha tingut molt bona impressió entre l’alumnat i això ha fet que, a partir del “boca-orella”, es faci una gran propaganda dels nostres estudis.I: Per sort, els números en recolzen, i la coordinació també. A dia 29 d’abril ja la meitat de les places oferides per la segona edició estan cobertes! I això ens satisfà molt, perquè demostra que la feina està ben feta.MA: De totes maneres, de cara a les noves edicions, cal polir assumptes i mantenir molt viu l’esperit i l’energia del Màster.- Vosaltres cursaríeu aquests estudis especialitzats? Quina és l’assignatura que us crida més l’atenció o veieu més útil i que vosaltres, en el seu dia, no vau poder cursar?MA / I: Sí, sense cap mena de dubte!MA: Tota la informació donada a les assignatures del Màster no es tracta en cap classe del Grau d’Història de l’Art!I: En ell tractem els principals temes “tabú” de la professió, com ara les comparacions, les còpies, el mercat o la cotització de cada artista.MA: També la taxació d’obres, l’ús de tècniques, el comissariat o la virtualització de la Història de l’Art.I: Posem sobre la taula els secrets de l’ofici! I, a més a més, comptem amb professionals molt bons i amb un gran coneixement instrumental. Per exemple, amb la col·laboració de la Dra. Glòria Molina, de la UB, doctora en Física Aplicada i en Història de l’Art; amb en Miquelàngel Herrero, historiador de l’art i gran coneixedor de la història dels materials; i amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de Valldoreix.- Què diferencia aquest Màster de la resta dels Màsters públics de l’Estat espanyol?MA: L’enfocament pràctic professionalitzador, en la seva diversitat, i el contacte directe de l’alumne amb obres d’art.I: Hi ha molt pocs Màsters d’Universitats públiques de l’Estat que puguin comparar-se amb el programa i l’oferta del nostre.- Tot i que les assignatures del Màster aborden gran part dels coneixements relacionats amb la professionalització de la Història de l’Art, què creien que caldria afegir? Potser inclouríeu o modificaríeu quelcom de cara a la segona edició?MA: Potser canviarem l’ordre de les assignatures, però d’entrada no caldrien modificacions substancials de cara a la segona edició.I: Volem mantenir que hi hagi contacte amb un gran investigador de referència, com ha estat en aquest edició amb en Carlo Lali, el reconegut especialista en pigments del Laboratorio Scientifico dell'Opificio delle Pietre Dure e Laboratorio di Restauro di Firenze.MA: Valorarem la possibilitat de modificar horaris, potser de cara a facilitar l’accés a alumnat de l’estranger, i també la possibilitat de que el Màster sigui semipresencial.- Si poguéssiu adreçar-vos als futurs alumnes, què els diríeu per animar-los a cursar aquest Màster?I: Que portin de casa la vocació i nosaltres els hi donarem les eines necessàries per fer ofici.MA: I que no tinguin por de les coses noves del món de l’art.
Màster en Peritatge, Avaluació i Anàlisi d'Obres d'Art
