Les 10 obres artístiques imperdibles en espais patrimonials a Balaguer

De l'1 al 24 d'octubre arriba el Forma Espais d’art contemporani

Surtdecasa

30/09/2021

Arts

Forma Balaguer, Espais d’art contemporani és un esdeveniment per a la creació, la difusió i la promoció de l’art contemporani que se celebrarà de l'1 al 24 d'octubre en aquesta població de Ponent. Aquest esdeveniment pretén conjugar exposicions, intervencions i projectes amb la descoberta de nous espais i formes de diàleg amb la ciutadania. Un dels principals objectius és la descoberta dels carrers, places, edificis i equipaments de la ciutat des d’una mirada artística i compromesa. Us descobrim alguns dels espais patrimonials que s'obriran al públic i les propostes artístiques que s'han escollit en cada ocasió.

1. Museu de la Noguera (Sílvia Isach amb 'Rewind')
La instal·lació de vídeo mapping 'Rewind' de Sílvia Isach reflexiona sobre aspectes desfavorables de la globalització en el camp econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic. L’obra planteja qüestions com l’impacte del capitalisme en les societats actuals, els desequilibris econòmics i socials, l’explotació dels recursos naturals, el consum desmesurat, els problemes mediambientals, i convida a prendre consciència i recuperar allò essencial.

2. Església del Miracle (Marco Moreira amb 'Religare')
En la instal·lació 'Religare', Marco Moreira ha dut a terme una acció prèvia en la qual les petjades de les persones que han visitat l’església o assistit a missa han quedat fixades amb grafit en dos llenços blancs, col·locats al passadís central de la nau. Posteriorment aquests s’han fixat en un marc en forma de creu que s’ha penjat a la façana de l’edifici. Amb aquesta proposta, Marco Moreira explora els límits del dibuix i les seves fronteres, utilitzant una eina tridimensional per activar el dibuix. En aquest sentit, allò col·lectiu ha esdevingut una forma per a reflexionar sobre les condicions del lloc on es duen a terme relacions socials, i en aquest cas en un espai de culte.

3. Passarel·la nova (Maria Monseny amb 'Tiges')
El projecte 'Tiges' de Maria Monseny parteix de la cocreació d’una instal·lació de grans dimensions, realitzada a partir de matèria vegetal provinent de l’entorn de producció. La voluntat de la proposta és mostrar els discursos contemporanis i globalitzats des d’una perspectiva perifèrica. Igualment, la creació en comunitat és una eina a partir de la qual l’artista pretén mostrar l’expressió artística de les idees perifèriques, des dels plantejaments que forçosament sorgeixen arran de residir en zones o poblacions rurals, allunyades dels grans espais urbans. La ubicació de la instal·lació forma part de la pròpia peça, ja que contribueix a generar una experiència que apel·la als sentits de la vista, l’olfacte i l’oïda.

4. Plaça del Morter (Daniela Guardia amb 'Miralls trencats')
La instal·lació 'Miralls Trencats' de Daniela Guardia parteix del mirall com a element formal i conceptual. Els miralls juguen amb la realitat, la mostren però la capgiren sense alterar-ne l’aparença. En aquest cas l’artista ens confronta a dos grans miralls situats a terra, l’un sencer i l’altre trencat. Ens proposa així dos atansaments diferents a les imatges que produeixen els miralls: unes aparentment reals, i unes de distorsionades per la pròpia trencadissa del vidre. Aquests reflexes, que seran propis de cada transeünt però al mateix temps comuns per a totes les persones, poden generar múltiples lectures, entenent els miralls com a metàfora d’allò que som com a societat i com a individus.

5. Passeig de l’Estació (Colectiu Lhasa amb 'Baile en vuelo')
La instal·lació escultòrica 'Baile en vuelo' actua com a espai de resistència: les petites papallones sobrevolen nit i dia un lloc de pas de la ciutadania, i a través d’aquesta subtil representació de la metamorfosi sorgeixen qüestions entorn a com els grans canvis poden començar amb accions gairebé impercetibles. Al conjurar totes les micro accions apareixen actituds i posicionaments davant els grans canvis que ens afecten a tots, i davant els quals no hi ha més opció que abordar-los de manera col·lectiva, amb la petita aportació de cadascun de nosaltres.

6. Claustre de Sant Domènec (Miquel Mercè amb 'Complex ciutat')
Amb la proposta 'Complex ciutat', Miquel Merce confronta l’espectador amb la realitat urbana de les grans ciutats, mostrant imatges reals sense retocs ni dobles exposicions d’aparadors, vitrines de botigues i espais comercials en fotografies de gran format. Els baixos dels edificis han esdevingut principalment reclam per al consum, perdent l’essència dels antics comerços i traspassant les fronteres físiques de la mateixa arquitectura. Aquesta sèrie de fotografies pretén fer evident aquesta complexitat, la dualitat -i alhora confrontació- entre interior i exterior, entre espai públic i espai privat; i a través del vidre com a element formal fer visible com aquests es barregen, se separen i se superposen.

7. Riu (Eletres Estudio amb 'Reflejos de una nueva ciudad')
Reflejos de una nueva ciudad és un projecte lumínic que submergeix a l’espectador en una atmosfera artificial de llum. Aquesta instal·lació està composta per diversos elements flotants, a mode d’estrelles en ingravidesa, que ocupen l’espai proper al pont de Sant Miquel.

8. La Reguereta (Marta Moran i Romina Dolonguevich amb 'Fer safareig')
Al llarg del temps, els safareigs públics han tingut un paper essencial com a espai de trobada de les dones, de socialització i de memòria col·lectiva femenina. Amb aquesta instal·lació artística, Marta Moran i Romina Dolonguevich pretenen posar en valor l’espai patrimonial del safareig de la Reguereta, i a través del color i l’aigua fer visible aquest espai de trobada, de posada en comú de la vida de les dones de la ciutat.

9. Església de Santa Maria (Miguel Alejos amb la 'Luz que atraviesas')
'Luz que atraviesas' de Miguel Alejos és una instal·lació lumínica i audiovisual a partir de la projecció de diferents creacions videogràfiques a l’interior de Santa Maria. Aquesta proposta pretén generar un efecte immersiu en l’arquitectura de l’església gòtica a través del vídeo i la llum. En aquest espai es pretén crear un lloc per a la ralentització, l’observació, allunyat de la voràgine de qualsevol ciutat, amb la voluntat de fer evidents els gestos mínims i atorgant protagonisme a la relació que establim amb els espais arquitectònics que ens envolten. Així, a partir de l’arquitectura en aquest cas com a símbol d’espiritualitat es pretenen qüestionar temes com l’habitabilitat, el vincle amb l’espai urbà o el propi llenguatge arquitectònic.

10. Sala exposicions Paeria de Balaguer (Raul Gandolfo amb 'No tengo perro')
La proposta 'No tengo perro' de Raúl Gandolfo parteix d’una acció prèvia de l’artista, en la que ha realizat una deriva per la ciutat de Balaguer, perdent-se pels seus carrers i voltants, documentant aquells racons, situacions o objectes que habitualment no estan en el punt de mira per a la majoria de la ciutadania. Posteriorment l’artista, amb tot el material recopilat, ha realizat una instal·lació a través de la qual els espectadors podran aproximar-se a aquestes realitats negades, convidant a reflexionar entorn a tot allò que podem trobar al deambular per una ciutat.