Judith Vives

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Vives durant la nostra entrevista

Judith Vives: "Les grans propostes audiovisuals de Som Cinema estan liderades per dones directores"

Parlem amb la Judith Vives, l'assessora artística de Som Cinema 9
Cristina Mongay
,
16/10/2018
Arts
A pocs dies per començar la novena edició del Som Cinema, el festival de l’audiovisual català, parlem en exclusiva amb la Judith Vives, la seva assessora artística! Som Cinema ocuparà de nou el Teatre Municipal de l’Escorxador, la Sala d’Actes del Rectorat de la Universitat de Lleida i l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, on projectarà més d’una trentena de treballs audiovisuals del 17 al 21 d’octubre.
El nostre gran repte: que la gent s’enamori del talent enorme de les produccions audiovisuals de casa nostra

- Juntament amb l’Animac i la Mostra de Cinema Llatinoamericà, Som Cinema és la tercera gran part del triumvirat audiovisual lleidatà. Parla’ns sobre el què ens espera en l’edició d’enguany.
El Som Cinema és l’únic festival a Catalunya de cinema independent, d’autor i amb pel·lícules de competició d’arreu dels Països Catalans. La seva programació es divideix en dos blocs: cinema de ficció i cinema documental, i dins d’aquests blocs es podran visualitzar llargmetratges i curtmetratges. Enguany les grans propostes audiovisuals del festival estan liderades per dones directores. I precisament, en el marc de les activitats paral·leles del Som Cinema, dissabte al matí farem una taula rodona –Més enllà d’Alice Guy, la primera dona directora de cinema de l’època del cinema mut– al voltant de la situació de la realitat de la dona al cinema.

- T’estrenes dins l’equip oficial del Som Cinema. Com et va arribar la proposta d’esdevenir la seva assessora artística?
A través del Santi Lapeira del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya. Precisament l’equip del CECAAC estava en contacte amb l’equip de Som Cinema, van explicar-me el projecte del 2018, i no vaig dubtar un minut en sumar-m’hi.

- Parla’ns sobre què ens espera en l’edició d’enguany.
Totes les pel·lícules que es veuran en aquesta novena edició de Som Cinema s’han vist en alguns festivals, fins i tot rebent premis, però no s’han estrenat comercialment. I molts dels documentals i pel·lícules vénen d’escoles de cinema –per exemple, del Màster de Creació Documental de l’UAB, de l’Escola de Cinema de Barcelona o de l’Escola de Reus–, centres molt potents de creació audiovisual.

- ‘Puta y amada’ (2018), del director Marc Ferrer, serà el llargmetratge que es presentarà en la sessió inaugural, el dijous al Teatre Municipal de l’Escorxador.
Efectivament! Aquest film esdevé tota una declaració d’intensions del que es podrà veure en el festival. Es tracta d’una producció alternativa, arriscada i d’autor. Tracta les relacions amoroses de tres amics, la Zaida, la Júlia i en Marc. El títol ve d’un joc intern del director i el seu equip,  la relació que ells mateixos tenen amb la ciutat de Barcelona. És una proposta underground que et posa a prova. La cloenda, per altra banda, anirà de la mà de la projecció del documental Miquel Porter i Moix: La República de la llibertat i el bon humor (2018), d’Anastasi Rinos. Aquest està dedicat al professor, historiador, crític, músic i humorista, un referent cultural del món del cinema i de la història recent del país.

- Alguna projecció imperdible que ens recomanis?
Totes les pel·lícules de ficció i curts que veurem van en la línia d’un cinema molt arriscat, com Quiero lo eterno (2017), de Miguel Angel Blanca; o Ana de día (2018) d’Andrea Jaurrieta, que té un aire molt oníric. Dins de la selecció de curtmetratges tenim propostes molt interessants, com Xisca (2017), de Sergi Lara, que va arribar al Festival de Cinema de Seattle; o RIP (2017), dels directors Caye Casas i Albert Pintó. Framed (2017), de Marc Martínez Jordán, és una pel·lícula de terror, i d’aquest gènere també val la pena ressaltar el documental Dràcula, de Denise Castro (2017).



- L’altra gran branca de Som Cinema la configuren els documentals.
Catalunya té una gran tradició documental a l’esquena, i actualment això explica la seva potent producció, tant de llargs com curts. Entre ells destaca Lo que dirán (2017), de Nila Núñez, que va guanyar el Festival de Cinema de Gijón; també tenim el documental Eugenio (2018), de Xavier Baig i Jordi Rovira, que dóna una imatge de l’humorista que a tots i totes ens sorprendrà. En general, a la secció documental hi ha molt de pes dels continguts polítics i socials.

- Què trobarem enguany a la sessió Llanterna Digital?
Llanterna Digital és el concurs de curtmetratges que organitza el Consorci de Normalització Lingüística. Nosaltres acollim, com és habitual, els curts guanyadors de l’edició d’enguany, que són Manlleus, de l’Escola Riu Ebre; El Xiclet del Temps, de l’Institut La Garrotxa; Aïllats, de David Ruíz Arroyo; Alícia, de Daniel M. Caneiro; i Coses boniques, del Col·legi Episcopal. Es tracta d’una forma de donar veu als futurs autors de cinema, que comencen a iniciar-se.

- Som Cinema té moltes ganes de remoure consciències i de ser presents en l’imaginari de grans i joves. D’aquí va sorgir Som Secundària.
Som Secundària és una de les dues novetats d’enguany el certamen. Es tracta d’una iniciativa de dues professores de l’Institut Josep Lladonosa de Lleida, la Marta Serra i la Divina Melé. Han ideat un concurs de curtmetratges entre les escoles i instituts de la capital de Ponent. L’altra novetat del Som Cinema 9 és que es farà un FilmMarket, en col·laboració amb el CECAAC, i s’oferirà la possibilitat a les pel·lícules del festival a trobar canal de distribució i difusió.

- Quina situació creus que viu avui el cinema a casa nostra?
En general, fa falta que la gent cregui i vegi molt més cinema català. Potser és el gran repte que tenim: que la gent s’enamori del talent enorme de les produccions audiovisuals de casa nostra. Les propostes del Som Cinema necessiten una actitud força proactiva per part del públic, cal entrar –o no– en el seu joc.

- Alguna recomanació per gaudir al màxim del cicle?
S’ha d’entrar al festival amb una actitud oberta, com si fos un joc, amb ganes que et proposin quelcom i que et sorprenguin. I, a partir d’aquí, deixar-se portar. Són produccions que no sempre són fàcils d'entendre, no es tracta de comèdies tradicionals o de drames de plorar, sinó propostes amb personalitat i caràcter propis. Es tracta de projeccions que de vegades ens volen provocar, d’altres molestar, fer sentir incòmodes, fer riure amb un humor diferent, etc. Però totes elles són per gaudir-les. A més a més, aquest festival està obert al diàleg i al debat amb els directors o actors de les produccions, i això és molt enriquidor per tothom.

- Envia un missatge a totes les nostres lectores i lectors!
Sortiu de casa (riures), veniu a Lleida i gaudiu aquests dies del Som Cinema. Veniu a descobrir l’enorme talent de les produccions audiovisuals dels Països Catalans, gaudir-les i reivindicar-les com mereixen!

Més informació: 

A

També et pot interessar