Concert de Bigott

Bigott porta més de 10 anys fent discos genials; el seu desè àlbum es diu "Friendly Monsters" i és exactament això, un monstre encantador, una col·lecció de pistes de mons diferents, que juntes donen lloc a un ésser amb vida pròpia. 

La primera cançó (i single de l'àlbum) és "Dreaming", un tema pop al més pur estil 90's, una melodia perfecta que es cola sense complicació, com si sempre hagués estat aquí, bona forma d'obrir boca. L'àlbum contínua amb "I lov O", Bigott posa en marxa els aparells de la nau i comença el viatge, guitarres i amor és l'única cosa que ha necessitat per a aquest tema que sorprèn per senzill i addictiu. "Sweet Sweet Bang Bang" entra sense trucar; fosca i potent, un registre nou en el versàtil univers de Bigott, investigant per les profunditats amb tancs de distorsió. Seguim amb les sorpreses i és el torn de "Release", psicodèlia trencada d'amor, so ferralla per a aquesta peça instrumental al descobert, que prescindeix de tot adornament per mostrar la bellesa. És el torn de "Baby" i l'atmosfera es torna molt molt sexy, un riff groovy amb la veu de Bigott cantant suggerent en el nostre sentit, un loop desenfocat i suau que inunda l'espai d'energia sensual. Gairebé sense adonar-nos, l'escena es converteix en dibuixos animats, un carro atrotinat de venedor ambulant ens talla el pas, és "Virgin" i abans que puguis saber el que passa, haurà marxat. 

"The City of Love", una melodia pop brillant on Bigott juga a ser Brian Ferry escapant de la crema en Fahrenheit 451, i sona tan desitjable que vols anar a jugar amb ell. "Creation" sembla el so del reseteig de la seva pròpia màquina creadora, això o un ratllada molecular, però sigui el que sigui, aquí està, com tantes coses belles de les que no se sap res. 

Per acabar friendly Mosnters, Bigott ens deixa surant en un infinit d'amor, que és el seu delicat "Lost in the Universe". Friendly Monsters proposa un viatge al·lucinat des del pop lluminós a la psicodèlia espacial, amb unes quantes parades sorpresa.