Una imatge de la Calderada de Rialp l'any 2007

Foto: 

Arxiu fotogràfic de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Fem bullir l'olla que arriba Carnaval!

Viatgem en el temps en la recerca del significat del carnaval i les calderades
Joel Baró Mas
,
22/02/2019
Menjar i beure
Sense dubte, una de les festes més nostrades en les valls del Pirineu és el carnaval! Dies de gresca i xerinola, per a grans i per xics, temps per a disfressar-nos, divertir-nos, esbojarrar-se, temps de trencar amb els tabús, de capgirar les pautes socials de l’ordre establert, temps en què com diu la dita popular 'per Carnaval tot s’hi val!'. No obstant això, més enllà de la festivitat amb els seus actes emblemàtics com l’arribada de Requinquà, la calderada, la passa o els excessos en el menjar i el xauar... Quins orígens té? Què significava per a les comunitats pirinenques? Què n’ha perviscut al pas del temps?

Carnaval de Sort. La calderada. Data: 2007. Arxiu fotogràfic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Començant pel nom, Carnestoltes, ens dóna pistes sobre la reinterpretació cristiana de la festa ja que significa la prohibició de la carn, és a dir vaticina el període de dejuni i d’abstinència, de serietat i de recolliment que el prossegueix amb la Quaresma, així doncs aquests dies previs esdevenien els últims dies d’excessos abans de la privació. Ara bé, aquest no és l’origen de la festa, només es tracta de la readaptació feta pel cristianisme, hauríem d’anar més lluny per entendre una celebració tan transgressora.
L’antropòloga Josefina Roma diu que “el carnaval és la festa de les festes”. Segons l’etnòleg pallarès Ramon Violant i Simorra, les festes del Carnaval, lliures i desvergonyides, són les que millor han perpetuat les antigues festes i orgies hivernals de tradició pagana, sovint relacionades amb els déus de la sembra i de la collita.

Rituals primitius agrícoles i de la fecunditat celebrats prèviament al despertar de la primavera, quan les hores de llum solar es comencen a notar més llargues i es revitalitza l’activitat humana i animal. En època romana, festivitats d’aquest tipus reberen el nom de saturnals, lupercals i matronals, a més de rituals a la divinitat agricultora Ceres, les quals per l’estació i el significat amb el que se celebraven se les ha relacionat amb el carnaval. No obstant això, la celebració del carnaval en territoris amb una romanització feble fa pensar que la festivitat sigui fins i tot anterior, per la qual cosa s’estableix certa relació amb la festa celta d’Imbolc, celebrada a principis de febrer, amb lluna nova, dies que es consideraven infecunds i que, per tant, es concedia llibertat sexual, també eren rituals de fertilitat i purificació en els quals se celebrava que s’apropava la primavera i l’inici del cicle productor de la natura.

En els carnavals pirinencs, tant els que s’han perdut com els que perviuen com el de Sort o el de Rialp, en el cas del Pallars, contenen diversos elements que poden respondre o poden recordar a readaptacions d’aquelles festivitats més antigues: l’elecció d’un alcalde o rei del carnestoltes i de certs simbolismes, la sàtira social, el capgirar l’ordre jeràrquic i la ruptura de tabús, balls col·lectius catàrtics com el ball de “la Passa”, menjars abundants en comunitat i els ja més desconeguts i oblidats del ball de l’óssa i la comparsa de la mula blanca. Enguany parlarem de les calderades.


Carnaval de Sort. La Passa, 1958. ACPS. Fons fotogràfic comarcal núm. 1637. Autor desconegut (procedència: Ramon Vigatà)


La calderada: menjars suculents per afrontar la quaresma o fartanades per a purificar l’esperit?

A dia d’avui, en diverses localitats pirinenques, el dimarts de carnaval, encara es fa la calderada, un dinar popular a base d’escudella barrejada que tradicionalment es cuinava amb calders de coure, d’ací el nom. Segons la tradició, els dies previs s’anava a fer la “recapta” per les cases del poble, de manera que tothom aportava el que tenia per a fer aquell àpat popular, donaven els óssos de pernil, pollastre, botifarres, patates, cols, fesols, fideus, arròs per fer la vianda i també ous per fer truites d’espinacs i de patates, és a dir tot el que cadascú podia ficar... La qüestió era regirar el rebost per veure què es podia aportar a la causa col·lectiva. Així doncs un dels objectius era el de congregar la població a celebrar la festivitat de manera conjunta. Aquest sentit comunitari de l’àpat popular també havia tingut un paper de compartir i d’ajuda als més necessitats, els pobres, i també en alguns casos es guardava una part de la vianda per portar-la als presos. A part del significat social de congregar i fer germanor entre la gent del poble, des del punt de vista de la tradició cristiana aquests grans dinars contundents, calòrics i suculents eren com a comiat de la carn i dels ous i de preparació de la quaresma, ja que abans aquells 40 dies se celebraven amb molta serietat i rigor practicant un estricte dejuni i abstinència, de tal manera que la calderada era aquell últim plat que es menjava de tot i sense moderació.

En canvi, segons les interpretacions basades en les tradicions paganes, el sentit d’aquests dinars transcendia molt més, ja que formaven part de rituals de purificació individual i col·lectiva. El paper dels menjars comunitaris abundants, girava entorn de la idea que atipant-se s’evitava que les ànimes dels avantpassats entressin en els cossos de les persones. És un element més que ens mostraria el sentit molt més espiritual i de interacció entre el món real amb el més enllà que adquiria la festivitat.
Per un motiu o l’altre, la calderada ens ha arribat als nostres dies, com un dinar popular de germanor, que aplega a tot el poble i rodalies, i que fa reviure a tothom després de quatres dies de disbauxa, ja que ben mirat, un bon plat calent, amb una bona botifarra i ensumant aquell caldo suculent potser sí que es ressuscita algun mort.


Calderada de Rialp, anys 70. Arxiu Fotogràfic Ecomuseu de les Valls d’Àneu


Les calderades del Pirineu

A les nostres contrades del Pirineu, podem trobar diverses calderades i ranxos durant els dies de carnaval repartides durant els quatre dies. El dissabte la fan a Coll de Nargó i a la Pobleta de Bellvei, el diumenge a Gerri de la Sal i a Talarn, el dilluns a Organyà i la gran majoria es fan el dimarts de carnaval, tant a Esterri d’Àneu, Isona, Peramola, Rialp, Sort i Tremp. Així doncs, els més sopers del territori si es queden amb gana és perquè volen. La manera de fer-la és força comuna arreu, així doncs destacarem aquells elements més curiosos, diferents i representatius.

Sort: agafem forces per “la Passa”!
Els calderers complidors com cada any de bon matí ja es reuneixen al parc del Riuet, fent bullir l’olla per tenir-ho preparat a l’hora de dinar. Com ja hem mencionat en la calderada, també és tradició menjar truites de patates i d’espinacs, i també es pot tastar el “facit de carnaval”, l’embotit típic d’aquestes dates fet amb carn de porc, ous, pa i panses, que val a dir tota una gormanderia. Per tant, si et lleves el dimarts amb l’estòmac buit no dubtis d’agafar el plat i la cullera, que et quedaràs amb la panxa prou contenta i prou reviscolat per ballar “la Passa”, el ball tradicional que es dansa a Sort, un cop ben païda la vianda.

Per què a Isona li’n diuen Guixa?
Abans, en els camps de la Conca Dellà, hi havia guixeres, una planta que de fruit feia la “guixa”, un llegum xic, i com que era utilitzat per fer el ranxo de dimarts de carnaval d’Isona, aquest quedà batejat amb el nom de la llegum, malgrat actualment sigui substituïda pels fesols i els cigrons. És un dels llocs on menys temps ha estat interrompuda, ja que tan sols va cessar per la guerra civil.


Carnaval Rialp. La calderada. Data: 2007. Arxiu fotogràfic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Quin és el secret de la calderada de Rialp?
D’entre les calderades pallareses, la de Rialp destaca per ser de les més autèntiques. De fet tenen un ingredient molt misteriós que mai han deixat de posar i que fa especial la seua vianda. Si preguntes als calderers quan estan fent bullir, si “ja li has posat allò?”, et diran que “sí, ja hi és”. Aquest ingredient clau és una ferradura, evidentment ben neta, tirant-ne una a cadascun dels calders quan es comença a fer la sopa, ja que segons diuen evita que el brou surti verdós, o fa que tingui més bon gust, o bé que doni bona sort. A diferència de Sort, a Rialp ballen “la Passa” al matí, just abans que el capellà beneeixi la calderada, en canvi a la tarda un cop han dinat fan una altre ball tradicional anomenat l’Esquerrana. 

La “ruaplega” i el ranxo de Talarn
Actualment el ranxo de Talarn es fa en diumenge tot i que anteriorment, igual que la major part dels pobles, s’havia fet en dimarts. Per tal de tenir tots els ingredients a punt, el dissabte es fa la “ruaplega”, tal i com rep el nom la recapta de Talarn, perquè tots els que hi participen hi van difressats fent una rua per la vila amb la finalitat de plegar les aportacions del veïnat. Una de les característiques del ranxo de Talarn és que es couen per separat alguns ingredients i després es fa la barreja per fer-lo a gust de tothom fent-ne un de més fort i de més suaus per la gent gran.

Més informació: 

Web Ecomuseu de les Valls d'Àneu
Web Patronat de Turisme del Pallars Sobirà
Web Consell Comarcal del Pallars Jussà

Fonts:
Casal, Gemma i Tugues, Josep. El Carnaval en temps de Quaresma al Pallars Sobirà. 2008, Ajuntament de Sort.
Pujadó, Judit. Catalunya bull. La Bisbal d’Empordà. 2016, edicions Sidillà.
Cicle anual de festes al Pallars. Collegats. Anuari del Centre d’Estudis del Pallars 1987. Tremp. 1987, El Centre.
Arxiu fotogràfic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

A

També et pot interessar