Jump to navigation
- Cap dels tres socis sou del Pallars, però ja fa vint anys que hi treballeu i hi viviu. Què us va portar fins aquí?Sí, tots som de fora del Pallars. Jo soc de Tàrrega, el Xavi és d’Arenys de Mar i l’Amparo és de Múrcia, però portem uns vint anys per aquí i sigui per una cosa o per l’altra ja no ens n’hem mogut d’aquí i hi hem fet la família. Entre nosaltres fa molt temps que ens coneixem i som amics. Quan vam arribar, treballàvem en l’àmbit dels esports d’aventura, el Xavi i jo sempre al riu i la neu, i l’Amparo, que és la cuinera, tota la vida ha treballat en el món de la restauració.
- Com se us va acudir la idea de tirar endavant un restaurant vegetarià al Pallars i que fos un projecte cooperatiu?Feia temps que ens rondava la idea de crear alguna cosa que fos nostra. L’Amparo tenia al cap de feia temps la idea de muntar alguna cosa i com que ens coneixem, vam dir "per què no provem amb un restaurant?". I vam decidir que fos vegetarià perquè a l’Amparo li agrada molt la cuina vegetariana i perquè aquí al Pallars no n’hi havia oferta. A més, va coincidir que a Montardit de Baix tancava un restaurant i ens va venir d’un dia per l’altre l’oportunitat de poder agafar-lo. El restaurant estava gairebé perfecte, només vam fer quatre reformes petites i ja vam poder obrir directament.
- Quines són les dificultats i els avantatges que creus que heu tingut a l’hora de posar en marxa el restaurant a Montardit de Baix?Per nosaltres tot era nou, no sabíem què passaria. Montardit de Baix està a tres quilòmetres de Sort. És un poble petit, amb una cinquantena d’habitants i sí que està a peu de carretera, però no té res més. Per tant, la primera dificultat era el lloc on estàvem, perquè no era Sort. La segona dificultat podria ser que apostàvem per un vegetarià al Pallars, d’entrada una cosa complicada en una zona on hi ha tanta producció de carn. Però la por va anar marxant de mica en mica perquè vam veure que, al ser els únics, també era un avantatge. I al final el tema del lloc, si ho fas bé i a la gent li agrada, la gent es mou, i més al Pallars que tens restaurants a tot arreu i t’has de moure per anar-hi.
- Potser partim de la falsa creença que iniciar un projecte professional al Pirineu pot tenir més dificultats que fer-ho a algun altre lloc, com a la plana. Heu tingut alguna dificultat extra?Si et dic la veritat, no. Estem molt sorpresos del que ens ha passat perquè des del primer dia i des del primer moment ens ha anat sempre bé. Hem tingut gent, ha agradat i no hem trobat la dificultat ni pel lloc on som, ni pel menjar que fem. És una mica surrealista perquè tothom ens ho diu, que no és normal obrir un restaurant vegetarià i que funcioni des del minut zero. Estem molt contents i ja ha passat un any. Vam obrir el desembre del 2022 i per a nosaltres cada mes era nou, no sabíem què passaria al gener, ni a l’estiu i ara ja podem dir que ho sabem i estem satisfets.
- És un projecte que s’entén com una filosofia de vida i una reafirmació de les conviccions de voler i poder quedar-se a viure al Pirineu i créixer professionalment i personalment?Sí, totalment. Sempre hem treballat en feines de temporada. No saps mai com anirà, si treballaràs més o menys, si hi haurà turistes o no. Sempre hi havia la incertesa de com aniria la resta de l’any i per això volíem buscar alguna cosa que ens donés estabilitat, no dependre de ningú més, que fos nostre i ens ho haguéssim de treballar nosaltres. Al final, el que volem és no marxar del Pallars, volem fer-hi la nostra vida, tenir-hi la família i continuar aquí dalt.
- Quin balanç feu d’aquest any al capdavant del restaurant All Negre?Molt positiu, perquè ens hem adonat que hem pogut canviar, no la filosofia, sinó la manera en què la gent veu la cuina vegetariana al Pallars. Patíem molt perquè no sabíem com encaixaria, però hem vist que oferint un producte bo i treballant bé, pots arribar a molts llocs i a molta gent, i és el que ens ha passat.
- Noteu els pics de temporada del turisme actiu i de la neu o parlem de clients constants durant tot l’any?L’últim pic ha estat el de les festes de Nadal, que ens va anar molt bé, però quan passa i acaba, continues amb els que viuen aquí i el que volem fer és enganxar la gent del Pallars i que ens continuïn visitant, perquè al final la constància ens la dona la gent de la comarca. Si vols viure només del turisme, és molt difícil.
- Alguna anècdota curiosa que us hàgiu trobat al llarg d’aquest any?Dels tres socis, cap dels tres som vegetarians i la gent flipa una mica! Nosaltres mengem carn del Pallars. El producte que hi ha aquí és brutal. El que ens passa sempre i no podem evitar riure és que la gent entra amb una mica de por: “Això de les verdures... No sé com va...”. Com si mai la gent mengés verdures! I després sempre hi ha la típica broma: “A mi, l’entrecot poc fet...”. Més enllà d’aquests comentaris, res més.
- Llavors, també podríem dir que oferiu una tasca pedagògica...Clar, no hem descobert res de nou, es tracta de donar-li el tomb. Treballem amb productes normals, no fem coses rares de l’altre món, però quan el producte l’elabores una mica, canvia. A algú que no li agrada la coliflor, la cuines d’una altra manera i li encanta, i això ens està passant i ens ho diuen.
- Parlant d’elaboracions, posa’ns algun exemple dels plats que cuineu.Són força bàsics, com per exemple un arròs amb bolets, com si fos un risotto. Fem un plat que anomenem coliflor amb coliflor, que simplement és la fulla de la coliflor amb una salseta bona, la fas amb gràcia, entra bé i sorprèn perquè la gent no està acostumada a cuinar-s’ho a casa. També fem bunyols amb bròquil i all tendre; patates amb allioli d’all negre, que la gent no hi està acostumada i, de fet, d’aquí ve el nostre nom. Són plats que l’Amparo va variant a la carta segons el producte de temporada.
- Per què us vau decidir pel nom d’All Negre?Triar un nom és molt difícil i en vam dir mil abans de decidir-nos. Entre les propostes va aparèixer l’all negre, ens va encantar i ens hi vam decidir. Molta gent no sap què és un all negre, i no deixa de ser un all normal que ha estat fermentat durant molts dies a una certa temperatura i humitat fins que queda totalment negre i li canvia el sabor. Ens va semblar un bon nom.
- Sou l’única cooperativa restaurant a la comarca i als voltants, però també hi ha altres cooperatives amb les quals col·laboreu. Quins lligams compartiu?La comarca no és molt gran, però el que sí que intentem fer és connectar amb molts productors de vi, cervesa, formatges... Hem agafat lligams molt pròxims amb tots ells per oferir un producte del Pallars i de qualitat. Sí que és veritat que la verdura ens manca una mica, perquè el que hi ha durant l’any és carn, que mai te’n faltarà, però estem al Pirineu i molt poca gent s’hi dedica i ens en falta. Agafem productes que ens porten de l’hort, tot i que nosaltres també tenim hort, però hi ha altres productes que hem d’agafar de fora, encara que tot el que podem ho agafem de la comarca i és boníssim.
- La cooperativa All Negre vol ser més que un restaurant vegetarià, voleu ser espai gastronòmic però també cultural. Quines activitats heu anat fent?Tot és molt nou i hem anat fent alguna coseta, però anem a poc a poc i provant. A l’estiu, per exemple, vam fer alguns concerts i activitats amb unes noies d’aquí del Pallars que fan poesia, dansa i música. Busquem iniciatives del Pallars, on la gent es pugui donar a conèixer i nosaltres poder aprofitar l’espai.
- Quins plans teniu per a aquest 2024?No ens hem proposat cap meta més enllà de fer-ho bé cada dia. L’únic propòsit és seguir en la mateixa línia, i anar fent-ho igual de bé, cuidar el producte i cuidar la gent. Per molt bo que hagi estat el primer any no volem abastar molt més del que no podem. Som nous en tot aquest àmbit i a poc a poc anem fent camí. Hem començat un projecte que des del minut zero va bé. Estem agraïts i molt contents.
Instagram All Negre
