Fotografia de Dolors Millat durant l'entrevista

Foto: 

Cedida

Dolors Millat: "Escriure és com un crit que llances amb l'esperança que algú el sentirà i et contestarà"

Conversem sobre el món literari i l'ofici d'escriure
Laia Singla
,
20/04/2018
Llibres
La Maria Dolors Millat Llusà (Sort, 1953) és escriptora, poetessa i docent. Com a llicenciada en Història ha fet de professora de secundària, però el seu interès en l'ofici d'escriure la va portar a fundar l'Aula de Lletres l'any 93, que després va esdevenir l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. En va ser cap d'estudis durant quatre anys i posteriorment va fundar i dirigir la Escuela de Escritores Alonso Quijano a Ciudad Real. Per les seves aules hi han passat moltes plomes cèlebres, però no va ser fins que va deixar les classes que va dedicar-se a les seves novel·les. Des de fa uns anys viu a Salàs de Pallars envoltada de vinyes, paisatges i llibres. Ha tornat a les seves arrels, i de les seves arrels n'han aparegut les seves obres, sempre amb el Pallars fent acte de presència. Ens confessa que hauria volgut publicar abans, però que en el fons, la vida professional d'un escriptor millora amb l'edat i l'experiència.
"​Ser escriptor és una actitud davant la vida en la qual observes el món amb els cinc sentits"

- Per què vas voler fundar l'Aula de Lletres?
Vàrem viure a Mont-real uns anys i vaig conèixer els tallers i escoles d'escriptura. Era molt habitual a tota Amèrica, i ja es cursava a les universitats mentre aquí era desconegut. Vaig cursar tallers descobrint la gran bibliografia que hi havia sobre el tema. En tornar, vaig contactar amb escriptors i coneguts, i ens vàrem llençar a l'aventura.

- Explica'ns els seus inicis.
L'escola va durar quatre anys i era la primera de Catalunya. Després ens en vàrem anar a l'Ateneu Barcelonès, fins a esdevenir l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

  • imatge de control 1per1

- Què s'hi aprèn als cursos d'escriptura?
Primer cal diferenciar entre el que és un curs i un taller. A tots dos s'hi aprenen tècniques per escriure un text literari. La diferència rau en el fet que l'Escola té un corpus, un seguiment, un pla d'estudis. Al taller s'hi pot fer un tast d'un element concret.

- Com ho feien els escriptors abans de l'aparició de les escoles d'escriptura?
​Abans els escriptors es trobaven en cafès, amb un mestre que podia ser un editor o un altre escriptor. Era una figura importantíssima. Actualment els editors no fan aquesta tasca, més aviat la fa l'agent literari i l'editor té un perfil més empresarial. Tot i aquesta relació mestre-deixeble, escriure una novel·la era molt més lent que fer una novel·la a partir del coneixement d'unes tècniques. Aprendre a escriure escurça el camí.

- Com ha canviat el panorama literari l’aparició de l’escola d’escriptura i les que han sorgit després?
S’ha professionalitzat com a sector en tots els aspectes. Ara escriure és un ofici. També ha millorat la qualitat dels escriptors, tot i que això és una cosa que es veu amb el temps.

- Quins elements ha de tenir una bona novel·la?
Una novel·la és una mentida al servei d'una veritat. En una novel·la hi ha un pacte entre escriptor i lector. El lector et diu: sé que m'explicaràs una mentida, i jo me la creuré. No em decebis. Aquí ve la versemblança. Els personatges han d'estar ben construïts, aquest és per mi un dels secrets. Un personatge mal construït et pot fer caure una història. Han de ser autèntics i genuïns, hem de conèixer l'origen de les seves accions. Cal honestedat també. El personatge ha d'actuar al llarg de la novel·la segons el que és i, quan li poses obstacles, has de deixar que els salti a la seva manera, no a la teva.

- Has ensenyat a escriure, has escrit i publicat. T'atreviries amb l'edició?
​Potser si tingués 40 anys, ho intentaria. Admiro i respecto molt els editors, entès com a editor de veritat. Per mi l'editor és molt important en la vida de l'escriptor, pel seu ajut i guiatge, tot i que aquesta tasca ara la tendeixen a fer més els agents literaris.

- Qui és Lola Sabarich?
És el pseudònim que he utilitzat pels manuals que he escrit sobre escriptura creativa. Lola ve de Dolors i Sabarich era el cognom de la meva padrina.

- Et dediques a ensenyar narrativa des del 93, però la teva primera novel·la no apareix fins al 2012. Hi ha algun motiu per tanta diferència?
Jo he escrit des de sempre, però no és el mateix escriure que publicar. Quan publiques ha d'estar molt més ben acurat tot, i això és temps, i espai físic i mental. S'ha de tenir la novel·la al cap i al cor. Per tot això, em vaig dir que em posaria a escriure i publicar el dia que deixés les classes. Però no m'atabalava no poder escriure perquè penso que tot el que es viu reverteix en el que escrivim.

- Hi ha algun element que, quan coneixes a algú, et faci descobrir que aquella persona podria dedicar-se a l'escriptura?
Crec que sí que hi ha un punt innat. Jo l'anomeno intuïció literària. Encara que aquella persona escrigui malament, sense cap mena de tècnica, té un punt que saps que, si s'hi posa, se'n sortirà. Jo ho he vist en alumnes i normalment no he fallat. Tot i això és molt més important per ser escriptor molt aprenentatge, molt treball i molt esforç. Es pot arribar a aquest punt sense instint, però no sense dedicació.

- Què creus que empeny la gent a escriure?
​Hi ha gent que et diu que ha escrit des de sempre, n'hi ha que els fa il·lusió, n'hi ha que ho ha volgut fer sempre però que no s'han atrevit, n'hi ha que per teràpia. Però en el fons a tots hi rau una il·lusió afegida a una necessitat de comunicar-se i ser reconegut. Escriure és com un crit que llances amb l'esperança que algú el sentirà i et contestarà.

- Molta gent escriu, però quan pot considerar-se escriptor?
​Ser escriptor és una actitud davant la vida en la qual observes el món amb els cinc sentits. Qui escriu té curiositat per tots els detalls de la vida.

- En el teu cas, quina és la gènesi d'una novel·la?
​Normalment, ha de ser una cosa que m'engegui com un motor intern i em tibi. Escriure una novel·la és una feinada de por. Requereix una dedicació d'hores que has de robar a tot, la feina, la família i per tant ha de compensar molt, no econòmicament. T'ha d'alimentar aquest rau rau.

- A banda dels poemaris, has escrit 3 obres molt diferents entre elles, però el Pallars hi és sempre. Què et dóna aquest entorn?
​Són les meves arrels. Dic al 'Batec de la terra': << ... endebades he buscat per tot arreu, tot era aquí.>>

- A 'La filla del nord', s'intueix un relat principal, un segon relat que va per sota i fins i tot un tercer. Quin creus que és més important?
El més important és el que decideix el lector, perquè les novel·les, un cop acabades, són de tothom qui les llegeix. Cadascú hi veu coses diferents, coses que ni com a autora t'has plantejat a l'hora d'escriure.

- Quirat i Mig va ser la teva primera novel·la. A part del seu lligam amb el Pallars, què té de tu l'Alícia?
El mateix que les altres. Flaubert deia: << Qui és Madame Bovary? Madame Bovary sóc jo.>> Jo no sóc la protagonista, més aviat tots els personatges tenen coses de mi.

- A 'Terra inhòspita', una dona torna a ser la protagonista i un home el secundari. Diries que escrius literatura de dones?
Jo crec que no, voldria escriure per tothom. Tampoc cerco empoderar els personatges femenins intencionadament. Tracto tots els personatges amb igualtat i les dones de les meves novel·les s'empoderen soles.

- L'amor també és present en tota la teva obra. Quin paper juga a les vides dels teus personatges de ficció?
​Per mi l'amor és fonamental a la vida. És com una llum que ho encén tot que fa millors els moments que no ho són tant. Necessito que els meus protagonistes s'estimin.

- Quan escrius una novel·la, llegeixes novel·les?
​No, en llegeixo abans d'escriure, durant l'any que em passo documentant-me. El que sí que llegeixo és molta poesia.

- Com gaudeixes més del Sant Jordi, com a autora o com a lectora?
Com a lectora. No hi ha color. Hi ha autors que s'ho passen molt bé. Jo prefereixo fer de lectora aquest dia. M'estimo més promocionar els meus llibres durant l'any amb presentacions o grups de lectura.

Més informació: 

A

També et pot interessar