L'Eduard Clapés arrossegant una barca plena de deixalles

Foto: 

CEDIDA
L'Eduard Clapés arrossegant una barca plena de deixalles

“Com a guia de riu, quan veig les muntanyes de plàstic sento vergonya”

Els guies de riu reivindiquen el manteniment del Noguera Pallaresa
Ivet Eroles
,
19/03/2019
Entorn
El Jan Cano i l'Eduard Clapés són guies de riu i el passat 12 de març van participar i organitzar la neteja del Noguera Pallaresa, just abans de l'inici de la temporada de ràfting i caiac. Van recollir 1.300 quilos de deixalles actuant en un tram petit durant només un matí.
L'associació d'empreses d'aventura acostuma a rebre una dotació de diners pel manteniment del riu i la gran majoria no s'han destinat mai a una neteja exhaustiva

- Quan sorgeix la iniciativa de netejar el Noguera Pallaresa abans que comenci la temporada?
Eduard: És el primer cop que es fa abans de l'inici de temporada, volíem fer una neteja la tardor passada, però no érem massa gent i vam considerar que fer-la a principis de temporada era interessant perquè no hi ha tanta vegetació i totes les deixalles es treuen més fàcilment, sobretot els plàstics. És un moment on hi ha menys cabal d'aigua al riu i podem treballar-hi.

- Quants anys fa que promoveu la neteja?
Jan: Al 2007 es va fer la primera ben organitzada, normalment no es feia a principi de temporada, ho féiem a finals d'estiu o tardor, quan s'acabava la temporada de riu, i realment ara és més útil.

- Heu extret més deixalles?
Eduard: Doncs hem pogut netejar trams i treure deixalles que quedaven ocultes. Normalment traiem una tona de deixalles i aquest any n'hem extret 1.300 quilos, però és difícil de comparar perquè enguany hem tret molt plàstic i aquest material pesa poc.

- Ho organitzeu a títol individual?
Jan: S'havia començat sempre a títol individual i voluntari, i a poc a poc vam començar a convidar a les associacions, però al final som els guies els que volem mantenir l'espai on gaudim del nostre temps i feina amb les millors condicions possibles, intentant minimitzar la intervenció humana a la natura.

Eduard: Hem parlat amb associacions com Doctor X, que té diferents seccions (esquí, muntanya...), i també treballem amb l'Associació Esportiva Pallars (AEP). A més intentem que hi participin empreses i ho comuniquem als ajuntaments, al Parc Natural, al Consell Comarcal... així que cadascú col·labora amb el que vol, que normalment no és gaire.

Jan: L'associació d'empreses d'aventura acostuma a rebre una dotació de diners pel manteniment del riu i la gran majoria no s'han destinat mai a una neteja exhaustiva de plàstics, ferros, motors... Com a molt han adequat algun accés pel seu propi benefici.

- S'ha reclamat mai que realitzin aquestes neteges?
Eduard: Sabem que reben diners per netejar el riu i que en algun lloc han tret alguns arbres, això ha generat molt més impacte visual que real. Després es pengen la medalla de la neteja de riu, però el 12 de març no hi havia cap de les empreses grans.

- Com es porta a terme la neteja?
Eduard: Normalment ens organitzem per treure grans peces de ferro que puguin crear un perill, hi ha altres grups que recullen plàstics i deixalles més accessibles sense tants mitjans tècnics.

- De totes maneres, deuen quedar moltes deixalles.
Eduard: Moltíssimes, nosaltres vam estar un matí treballant, vam treure més d'una tona, i això que vam actuar a una part molt petita del riu.

Jan: Cada any hem fet seccions diferents, normalment ens centrem molt en la secció comercial, que  va de Llavorsí a Sort, però hi hagut anys que també s'ha fet a la part alta de riu i afluents del Noguera, que no són tan grans, però que són importants perquè estan en llocs on hi ha horts i reben moltes deixalles que acaben al Noguera. Quan hi ha riuades també hi ha molts moviments de tot tipus de materials.

- Desenvolupant la vostra activitat professional, us heu trobat amb entrebancs relacionats amb les deixalles que hi ha dins del riu?
Eduard: Sí, per exemple, hi havia uns ferros més avall de Sort que portaven molts anys i van crear molts problemes perquè tallaven les barques per la meitat, alguns caiacs s'havien encorbatat o enganxat en aquells ferros.

- Per vosaltres quina seria la gestió ideal del riu?
Jan: De la mateixa manera que hi ha una brigada del Parc Nacional o Natural que vetlla pels espais d'ús comú com poden ser camins rurals, zones d'àpats... doncs que en hi hagués una de riu, formada per gent que coneix el medi i que pugui mantenir-lo durant tot l'any.

- Això es fa a altres llocs?
Eduard: Hi ha un riu a Eslovènia, el Soča, on hi va molt turisme europeu. Aquest riu té zones de risc, tot i que en general és fàcil, i hi ha una brigada exclusiva per mantenir-lo en condicions. Això hauria de sorgir de les pròpies administracions, per tal de mantenir-lo net i segur, retirant ferros i altres tipus de perills pels usuaris. Realment, crear un grup de neteja i manteniment del riu seria molt eficaç.

- Ho heu reclamat en algun moment?
Eduard: No, és una idea que està molt bé, però aquí ja ens costen reclamacions més petites. Estem demanant que netegin la vora de la carretera perquè hi ha molta quantitat de plàstic que acaba al riu i les administracions se'n renten les mans i eludeixen responsabilitats, dient que no és la seva competència.

Jan: Molt ferro que traiem del riu és de la baranes de les carreteres. Molta gent passa per aquest riu, d'igual manera que molta gent passa pel Parc Nacional, i en comparació s'hi destinen molts pocs recursos.

- I això que és dels principals actius turístics de la zona.
Eduard: Estem parlant d'una comarca que viu principalment del turisme i tenim el Parc Nacional, que és un gran punt de turisme, i el riu, un dels millors rius del sud d'Europa i d'Espanya, i el tenim com el tenim. Com a guia de riu, quan veig les muntanyes de plàstic sento vergonya.

Jan: Vergonya per falta de moltes coses, hem anat per tot el món i ens trobem totes les entrades i sortides de riu senyalitzades, plafons informatius amb una ressenya de dificultat del riu, indicant si hi ha algun lloc per on no es pot passar; aquí també hauria de ser així, per la quantitat d'usuaris que tenim. A Catalunya, la gestió dels rius és de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però pertany a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), així que són ells qui tenen l'última paraula i no han fet mai intervencions en aquest sentit, sí a l'hora de donar permisos per fer obres. Ni Diputació de Lleida, ni Parc Natural de l'Alt Pirineu, ni Ara Lleida, ni ajuntaments, ni Consell Comarcal del Pallars Sobirà, destinen res per la neteja i manteniment.

- I les empreses grans que comentàveu tampoc?
Jan: No.

Eduard: Són els principals usuaris i atraients de turisme, si elles es mobilitzessin per tenir un riu més adequat, s'aconseguiria tenir-lo, si tots anéssim a una.

- Per què creieu que serveixen activitats com les que heu organitzat fa poc, més enllà de la neteja en si?
Eduard: Aquest any la neteja ha estat bastant mediàtica, hem arribat força lluny a nivell de mitjans de comunicació i això està molt bé perquè crea consciència. La gent s'esvera quan escolta que hem tret més d'una tona de deixalles, i això que hem netejat una minsa part del riu, no hem fet res...

- Què més es pot fer?
Eduard: Per mi el riu està més brut que mai, hi ha ferros que porten allà molts anys, a nivell de plàstics en hi ha molts més que anys enrere, potser perquè hi ha més moviment de gent, perquè la gestió dels residus ha empitjorat, de forma contrària sembla que cada cop hi hagi menys consciència sobre el tema... Estem tirant enrere respecte fa uns anys, quan la gent era més conscient d'on tirar les deixalles. Hi ha punts que són veritables abocadors, on la gent tira les escombraries i s'hi troba de tot, com bateries de cotxe... També hi té a veure la recollida porta a porta, els llaços grocs, tot i que els llaços grocs tenen una raó de ser, però costa d'entendre que la gent no vegi que són deixalles quan són llençats al riu. 

Jan: En les zones habitades els rius han estat les clavegueres. Falten llocs on deixar segons que, fa dos o tres anys enrere no podies anar a la deixalleria a la tarda, o bé un diumenge, perquè estava tancada.

Eduard: Netejar un riu un matí està molt bé, però és simbòlic. Els que estem al riu veiem i vivim el seu estat, però hi ha gent que no és conscient. Si podem crear consciència potser aconseguirem un riu més net, i una de les idees és arribar més a les escoles, instituts, a la residència d'avis, treballar en diferents àmbits de forma transversal. Hem parlat que estaria bé crear un projecte, més enllà d'un acte puntual, i presentar-lo en diferents espais educatius i administracions, per veure com el reben.

Més informació: 

A

També et pot interessar