Agnès Aràjol

Foto: 

Cedida
L'equip durant el rodatge

Agnès Aràjol: "Les escoles són un espai de vida en un poble i generen comunitat"

Dirigeix 'A l'obaga', un curt que encén la flama del debat sobre el despoblament i el paper crucial de les escoles rurals
Núria Mora
,
09/04/2024
Arts
Agnès Aràjol és pedagoga i va ser durant la realització del seu treball de fi de grau que va decidir donar un altre sentit a la seva recerca a través del projecte audiovisual 'A l'obaga', un curtmetratge que posa sobre la taula les problemàtiques que es viuen en els entorns rurals des de la mirada educativa. Què ha de fer una família amb fills quan l'escola del poble tanca? A través de la ficció explica una problemàtica ben real que afecta molts municipis de les comarques del Pirineu, però també pobles petits de l'interior de Catalunya. El curtmetratge es va estrenar als cinemes Guiu de la Seu d'Urgell el 22 de març, es presentarà a diversos festivals i en les setmanes vinents iniciarà un recorregut per pobles i ciutats amb la intenció de provocar debats i reflexions que puguin aportar solucions.
La nostra idea és que el curt generi debat a les zones rurals, però també el volem presentar a festivals i que es vegi al món urbà

- Com transformes el que en un principi era el teu treball de fi de grau en Pedagogia en el projecte audiovisual 'A l'obaga'?
Tenia clar que el treball el volia fer sobre l'escola rural. Al començament més centrada en la metodologia, però en pedagogia analitzem també molts espais i moltes comunitats educatives i em va sorgir el dualisme entre el despoblament i l'escola rural. En una de les entrevistes del treball, una mestra em va dir: "Quan tanca una escola, una part del poble mor amb ella". Això em va fer canviar el rumb de la recerca i vaig veure que necessitava enregistrar-ho i que tot plegat havia d'anar més enllà d'un treball de fi de grau, perquè hi havia molt discurs, molta reflexió i moltes ganes de ser escoltats. A més a més, a casa meva som molt cineastes, la meva mare m'ha criat amb molt cine i jo també he treballat al cine de la Seu, llavors sempre he estat molt afí a aquesta vessant artística de l'audiovisual.

- Fas referència al discurs i la reflexió que es genera a través del curtmetratge. Quin és el missatge que t'agradaria transmetre al públic?
M'agradaria que el debat posés el focus en l'escola. La idea és que la gent pugui mirar el curt i això generi taules de debat i reflexions perquè moltes vegades es parla del despoblament perquè els temps estan canviant o perquè la majoria dels serveis públics estan a la ciutat, però també és important vincular el despoblament a les escoles. El missatge és que les escoles són un espai de vida a un poble, són un espai de comunitat i generen comunitat.

- El dia 22 de març vas tenir la primera oportunitat de presentar-lo públicament als cinemes Guiu de la Seu d'Urgell. Quina acollida va tenir l'estrena?
La veritat és que abans de l'estrena l'acollida ja va ser molt bona i després un cop projectat els aplaudiments es van allargar durant tres minuts de rellotge. Vaig al·lucinar, va ser espectacular. La cua per entrar era molt llarga i veure el cinema ple òbviament fa molt goig. Quan va acabar tothom estava molt content i emocionat. El curt no té un final tancat, simplement busca generar debat i és el que va passar. A la sortida tothom explicava anècdotes de l'escola i es proposaven solucions, això és d'admirar i n'estic molt contenta.

- Has generat debats i reflexions, que segurament ja t'has trobat en totes les entrevistes que has fet. Com ha estat tot el procés de documentació?
Veient tots els discursos i els testimonis que teníem, al principi vam pensar en fer un documental, però hi havia moltes històries. A l'Alt Urgell hi havia moltes escoles rurals i al final, per sintetitzar tot el que ens havien dit, vam decidir que seria un curtmetratge i que a través de la ficció generaríem els col·loquis perquè la gent es pogués expressar. Ha estat un procés molt llarg de més de dos anys. El juny de l'any passat vaig entregar el treball de fi de grau perquè finalment amb el meu tutor vam decidir esperar un any per poder incloure el procés de l'audiovisual al treball.

 

Agnès Aràjol durant el rodatge | Foto: Cedida
- Quan decideixes que la teva recerca tindrà forma de curtmetratge, com inicies el procés de producció i rodatge per fer realitat 'A l'obaga'?
La primera preocupació era com finançar-ho i vaig estar mirant quines fons de finançament tenia al meu abast. Arran d'això vaig contactar amb la productora amb qui ho hem fet, La Capsa Studio, que a banda de finançament també ha aportat l'equip tècnic. Vam buscar finançament en entitats públiques d'aquí per veure si podíem optar a subvencions i després vam entrar al sector privat per veure qui es volia involucrar al projecte. Amb la productora hem fet tota la recerca d'equip tècnic que ha estat molt fàcil perquè som tots del territori i d'una manera o altra tots ens acabàvem coneixent. Vam crear una petita família i ja vam començar amb el guió, que és el que ens ha portat més feina. L'he fet conjuntament amb en Pep Marco, que també és el productor.

- De quina manera heu enfocat el guió?
Parteix de les entrevistes que tenia fetes, però al començament el treball el tenia molt enfocat a l'escola i després, a mesura que feia entrevistes tant a famílies com a claustres de mestres, em vaig adonar de la importància de la família, que al final és la que acaba fent l'elecció d'anar a l'escola rural i d'això no se n'acostuma a parlar. Teníem molt clar que el fil conductor havia de ser una família i tot el que mou a una família a decidir quedar-se: els serveis arriben al poble?, es desplacen els metges? O hem d'anar a la Seu, en el nostre cas? Moltes vegades aquesta decisió és causada per les arrels i el guió es basa en aquesta introspecció de les arrels de la mare, que és la que és del poble, i que ja té el sentiment que haurà de marxar del poble i de les seves arrels i no ho vol fer. Es parla tant de poble com de ciutat perquè és una realitat que s'extrapola a tot el Pirineu i tot i que el rodatge l'hem fet a l'Alt Urgell i la Cerdanya no hem volgut dir un nom com a tal perquè pensem que quan es vegi tant a la plana de Lleida com a la de Vic la gent s'hi pot sentir identificada.

- Per tant, descriviu una problemàtica que es dona en entorns rurals on s'han tancat escoles, independentment que estiguin al Pirineu o a la plana?
Exacte, tot i que en acabar el treball de fi de grau vam fer un petit matís per remarcar que parlàvem d'escola rural i de muntanya, perquè sí que és veritat que una escola rural a la plana de Lleida, amb l'autovia, amb un quart d'hora, et pots col·locar a una altra escola de la ZER, però aquí això no passa. Ni a l'Alt Urgell, ni al Pallars ni a la Vall d'Aran. Per això en el curtmetratge té molt pes el paisatge de muntanya per entendre aquesta problemàtica pel que fa a la muntanya, que aporta un plus afegit de problemàtica.

- Com deies abans, has utilitzat la ficció per sintetitzar el relat d'una trama i uns personatges que són totalment reals. Com heu contraposat la ficció i la realitat?
Ens va ajudar molt el bloc de les entrevistes de les famílies. Jo analitzava tres tipus de famílies: la família del món urbà que arran de la Covid va decidir traslladar-se a l'entorn rural i al tenir flexibilitat escollien el lloc depenent de si els agradava l'escola; la família que és del poble de tota la vida i porta els fills a l'escola del poble perquè és el que s'ha viscut tota la vida i l'altra que és la família que ha hagut de marxar del poble i els fills ja no segueixen a l'escola. Amb aquestes tres tipologies vam trobar el fil del curt.

- Alguna anècdota curiosa que et vingui al cap quan penses en tot el procés de rodatge?
Hi ha moltíssimes anècdotes. Recordo un dia que ens va enganxar una tempesta d'estiu d'aquestes fortes del Pirineu, estàvem en un poble gravant i vam haver de parar. Érem unes deu persones i en un moment ens van obrir les portes de vuit cases perquè entréssim. Se sentien representats pel que fèiem i de seguida ens van ajudar. I una de les coses que té més rellevància per a mi és que en aquest projecte tothom s'hi ha implicat, des de l'empresa més gran a la més petita, passant per la gent i les padrines que quan rodàvem deien la seva i això no té preu. Estic molt agraïda pel suport rebut d'empreses i institucions.

- Com creus que el visionat del curtmetratge pot contribuir a generar consciència sobre les problemàtiques que parteixen del despoblament rural?
La nostra idea és que el curt generi debat a les zones rurals, que de per si ho farà, perquè ja hem vist que ha tingut bona rebuda. Però també el volem presentar a festivals i que es vegi al món urbà. Poder arribar també a les aules de la universitat i que es generi discurs en aquest espai i es parli de l'escola rural, perquè a la Universitat de Lleida potser sí que se'n parla, però jo que he estudiat a Barcelona, no me n'han parlat mai de l'escola rural. Volem arribar a festivals, que la gent s'empoderi i aposti per l'escola rural. Aquests dies he rebut un missatge d'una mare que em deia que el seu fill de 12 anys li va dir que quan sigui gran, si viu al poble, portarà els fills a l'escola de Castellciutat, com ell. I és això el que busquem, però també arribar a la metròpoli i deixar clar que nosaltres també tenim coses a dir. Que als entorns rurals no tot són tòpics sinó que tenim molt a dir sobre educació, que al final ens afecta a tots.

 


- Un repte seria deixar clar que des dels entorns rurals del Pirineu, us heu de poder explicar més enllà de les comarques del Pirineu?
Si, la idea és aquesta. Quan fèiem el guió vam voler fugir del tòpic que la família es dediqués a la pagesia i això que jo soc de casa de pagès i amb tots els respectes, però volíem trencar tòpics i que es percebés com una família que viu a la ciutat, però que està vivint a un poble. Que, d'altra banda, això per a nosaltres és superobvi, però deixar clar que venir a un entorn rural no vol dir dedicar-se a fer formatges, per dir-ho d'alguna manera.

- Creus que es podran treure conclusions que puguin transformar-se en accions concretes, en solucions?
El curtmetratge busca reflexionar i empoderar. Recordo molt quan vaig anar a veure 'Alcarràs' i al principi només sentir-los parlar, va ser com: "Ostres, això parla de mi!". I busco una mica això, veure'ns a la pantalla i identificar que estan explicant la nostra història. I també busquem que les institucions públiques en parlin. Sabem que hi ha consells comarcals i ajuntaments petits que hi aposten, però n'hi ha d'altres que no. I amb el curt pretenem que la comunitat es vegi reflectida i interpel·lada.

- Un cop feta l'estrena més institucional, quin és el recorregut que tindrà a partir d'ara 'A l'obaga'?
El primer que farem és presentar-lo als festivals, perquè n'hi ha que per poder-lo presentar encara no ha d'estar estrenat. De moment al maig el portem al festival Ull Nu d'Andorra i a l'agost a la Cerdanya Film Festival. També el volem presentar als Gaudí, a un festival a Elx... Ens volem presentar a tots els llocs on tingui cabuda i si ens seleccionen, millor. I després de cara a l'estiu, ja hi ha algunes comissions de festes majors que ens han escrit per poder-lo portar als pobles. També de la mà de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran organitzarem passis amb col·loquis en diferents espais.

- Ets pedagoga, però amb el vincle que has creat amb l'audiovisual, t'estàs plantejant seguir per aquest camí per explicar altres realitats?
És una pregunta que m'han fet últimament i a mi m'agradaria molt. De fet, jo havia pensat a estudiar Gestió Cultural, que no s'allunya gaire del món audiovisual. L'altre dia ja em comentaven que hauríem de fer un curt sobre la inserció laboral de persones amb discapacitat al Pirineu! Però de moment hem fet aquest curt i després ja decidirem... Hi ha molt per fer. Durant l'estrena comentava que ara és com que el Pirineu i els entorns rurals s'estan posant de moda i recordàvem que quan hi va haver els incendis, els pagesos són els que van anar a aturar el foc. Doncs tant de bo quan algú vingui a explicar històries del Pirineu, ens trobin als del Pirineu fent-les.

A

També et pot interessar