dilluns, 15 maig, 2017
Opinió

Si mai no hem llegit...

"Vivim una època en què s’està destruint l’eina que ens salva contra la intempèrie física, però també s’està destruint l’eina que ens permet combatre la intempèrie moral"

Quants cops hem escoltat que la ficció supera la realitat? És cert, la sobrepassa, la fa petita. I jo vinc aquí a defensar la ficció, que no és una altra cosa que defensar l’art i, per tant, la literatura. No es pot viure sense ficció. La realitat ens colpeja cada dia i cada dia ens confon, i més aquesta realitat del segle xxi, polimorfa i indesxifrable. I dic que no podríem viure sense la ficció perquè la ficció ens ensenya a entendre la realitat, a donar-li sentit, a construir el relat de la nostra vida, que és el més necessari de tots.

Ara tanqueu els ulls, o no, però imagineu un món sense literatura. És a dir, imagineu un món sense històries. És un món impossible, un món de soledat. Som éssers lingüístics, intentem atrapar la realitat dins paraules i significats, per explicar-la, i sobretot per entendre-la, que mai vol dir arribar a la veritat, sinó arribar a entendre que mai en tindrem, de veritat. I aquí és on la literatura juga un paper imprescindible. Antonio Muñoz Molina explicava el cas d’un home que va quedar cec als pocs anys de vida. Cataractes. Quan van passar els anys i els avenços científics van permetre operar-lo de la seva malaltia, l’home hi va tornar a veure. Quaranta anys després, aquest home hi va tornar a veure i, contra tot pronòstic inicial, i suposadament optimista, va trobar-se que no entenia res del que veia. Ja feia molt de temps que no utilitzava el sentit de la vista i tot el que veia li resultava confús, fins al punt de no poder utilitzar la informació que aquest sentit li proporcionava. Ell hi veia, però no hi veia. I jo m’atreviria a dir que, a qui no llegeix, li passa una cosa semblant. Que hi veu, però no hi veu. Que estima, però que no estima. Que viu, però que no viu.

El poeta català Joan Margarit diu que mentre que la ciència és el refugi contra la intempèrie física, és a dir, que ens permet construir cases, sanitat, eines de progrés que ens apropen a la cura del cos, de la longevitat amb qualitat, l’art és el refugi contra la intempèrie moral. Perquè el món és intempestiu, tant físicament com moralment, i quan la vida (que recordem no té ni introducció, ni nus, ni desenllaç) colpeja amb la incertesa i et fa sentir sol, és l’art qui et salva de la soledat, el pitjor dels destins.

Vivim una època en què s’està destruint l’eina que ens salva contra la intempèrie física, però també s’està destruint l’eina que ens permet combatre la intempèrie moral. I aquest és el cas d’un peix que es mossega la cua, perquè si mai no hem llegit, si mai no hem escoltat una cançó que digui coses, o no ens hem fet petits davant d’un quadre, no som capaços de identificar allò que ens fa mal moral, que és tant o més dolent que el mal físic. I això és el mateix que dir que patim en silenci, que lluitem contra un enemic invisible al qual no podem derrotar. Patiu per aquells que es passen la vida sense llegir, perquè es passaran la vida cecs, rebent pals d’un enemic (el més cruel de tots) al qual no són capaços de posar nom, ni de preveure’n el següent moviment, sempre en contra.

Per això cal reivindicar la lectura, i les biblioteques com el lloc on es llegeix, on s’agafen eines contra la intempèrie moral, i també, per què no?, el lloc on ens reunim a combatre la soledat. Potser cal que siguem nosaltres, els lectors, que incentivem més activitats a la biblioteca, que en fem ús, perquè ho necessitem. I ja està, ja veieu que no he defensat la lectura com una cosa que queda bé, o que et fa més maco, o més esnob, o més intel·ligent o millor que algú que no llegeix. Jo he vingut a dir que s’ha de llegir per patir menys, que s’ha de llegir perquè, si no, estem ben fotuts.

Res més. Bon Sant Jordi a tothom, i compreu llibres, o agafeu-los a la biblioteca, però llegiu, perquè es imprescindible.

Kevin Prados
Filòsof

[Aquest text és el 4t pregó de la lectura que la Biblioteca pública Terra Baixa del Vendrell va encarregar, enguany, a Kevin Prados. El pregó va ser llegit durant els actes de la Revetlla de Sant Jordi del Vendrell.]