“Seguim fent festa, però obrim la porta a reivindicar”

Els actes de la Festa Major Popular de Vilanova i la Geltrú, organitzada per l'Ateneu Vilanoví, Endimari i Festuc, culminen dilluns als volts de la mitjanit amb un concert a càrrec de Línia Maginot i Yataghan. Dues propostes musicals vilanovines, emergents, i d'estils molt diversos entre sí, però amb capacitat per connectar amb bona part dels públics. Entrevistem Bernat Ramírez, bateria de Yataghan, perquè ens parli d'aquest projecte musical que parteix del nucli dur dels Raggatunning i tot just comença a donar els primers passos.

-Què us porta a crear Yataghan?
-B: Ara farà vuit anys que vam començar amb els Raggatunning. Sempre ens hem centrat a fer versions, de medley, a barrejar moltes estrofes... Feia temps que ens rondava pel cap la idea d'intentar fer alguna cançó pròpia, dins del mateix estil festiu. Amb Raggatunning de seguida vam entrar en un cercle professional: entrant a festes majors, amb una productora al darrere... Això no ho havíem tingut mai amb cap banda anterior. Després de força anys pensant-hi, ara hem decidit posar en marxa aquest projecte nou amb cançons pròpies. I aplicar-hi tot el que hem anat aprenent al llarg d'aquests anys.

-Quina música us agrada?
-La majoria venim de tocar a grups de rock, ska, punk... Ara agafem una opció més mestissa, que recull bona part dels estils que ja estem fent amb els Raggatunning: patxanga, rumba, reggae...

-Sou els mateixos que els Raggatunning?
-La base és la mateixa. Quan vam començar el projecte, el Miki, cantant de Raggatunning, va decidir no implicar-se tant en Yataghan perquè anava molt carregat de feina. La resta som els mateixos. L'únic canvi és a la veu. La cantant de Yataghan és una veu femenina, que servís per donar un caire diferent al grup. Vam començar buscant diferents alternatives d'aquí Vilanova...

-Trobar cantants femenines no és senzill...
-Aquí, aixeques una pedra i et surt un bateria, o un guitarrista... De cantants femenines no n'hi ha tantes. És com buscar trombonistes... A més, el cantant d'un grup és una peça clau. Finalment vam decidir-nos per la Carla Blanc. És una barcelonina que la seva mare va comprar una casa a la Geltrú i acostumava a venir cap aquí els caps de setmana. La vam conèixer i ens va convèncer. Encaixava perfectament en el que buscàvem. Canta molt bé i, a més, té la carrera d'arts dramàtiques (o l'està acabant)... I està molt rodada, perquè ja ha tingut diversos projectes per Barcelona. No pot baixar a tots els assajos, però és una més del grup. Junt amb el Macario i el Dídac, col·labora molt a l'hora de composar tant les lletres com les melodies.

-Fins ara al grup éreu els amics de tota la vida...
-La seva integració ha estat molt fàcil. Tant pel que fa a la cantant com als dos components de la secció de vents. Yataghan tenim una secció de vents molt exòtica, formada per la Laura Tejo (trombó de vares) i el Guillermo (clarinet); un metall i un instrument de fusta. Els dos són músics d'aquí Vilanova, de l'Escola de Música, que han tocat amb la Banda i projectes tan exitosos com els Aguateques i la xaranga Distracció. Són d'escola; súper tècnics. A banda dels tres nous, seguim el Petiso, a la guitarra; el Macario, al baix; l'Alsina, als teclats; el Dieguito el Conguero, a les percussions; i jo mateix, el Bernat, a la bateria.

-Com han anat les primeres presentacions? I el disc?
-De concerts, hem fet un parell de petits concerts de mitja horeta a la Fira de Comerç de Cubelles. I després, el concert de presentació a la sala Arcs, complementant una actuació de Raggatunning. Més que un disc, de moment hem presentat una demo que vam llançar abans de l'estiu per començar a donar-nos a conèixer. El vam enregistrar a corre cuita i el vam regalar als assistents al primer concert. Però no és un disc com a tal. Per això no l'hem fet circular més enllà del regal al primer concert. Esperarem a tenir a punt el disc amb una dotzena de temes, treballats al màxim en tots els sentits. Confiem que el disc el puguem estrenar aquest hivern.

-Combinar dos grups és complicat...
-No serà el primer cop que ens passa. La majoria de músics em sembla que ja hi estem acostumats... Quan passi, o bé intentarem fer doblet, o bé descartarem una de les cites. Partim de la idea que a l'estiu Raggatunning ens porta molta feina. En canvi, a l'hivern el ritme afluixa. Aquí és on hi pot haver més espai per Yataghan... Sense descartar tampoc fer concerts d'estiu quan sigui possible! Confiem que ho podrem combinar bé. Això passa a tots els grups, eh!

-De què parlen les cançons de Yataghan?
-Fins ara, la majoria de lletres parlen d'històries que passen al carrer. Són lletres molt juvenils. De moment, en tenim un parell que considero les punteres. I parlen molt de festa. Però no descarten anar incorporant també una faceta més reivindicativa. Seguim fent festa, però obrim la porta a reivindicar. L'altre punt a tenir en compte és l'aposta pel català com a llengua habitual del grup. No ens tanquem portes (segurament el disc tindrà un parell de temes en castellà), però ara ens ha vingut de gust cantar en català.

-Què vol dir Yataghan?
-El nom havia de combinar un toc reivindicatiu i que fos un símbol del Mediterrani. El yataghan és un sable otomà, dels pirates turcs. I el nou grup vol ser una mena d'arma musical. A més, en els temps actuals hi ha molt pirata al món. Tal i com està tot, fan falta moltes armes musicals.